Q20: Arkham Horror: El círculo roto, Harakiri, Keep the Heroes Out

Com cada setmana, hem jugat a alguns jocs de taula i us explico...

 

Quina calor eh? Per mirar de mitigar una mica les altes temperatures vam viatjar de nou a Massachusetts i al seu clima fresc i humit. Les aventures de “Arkham Horror LCG: El círculo roto” continuen. Ens hem infiltrat en una secta, i mentre intentàvem obtenir les claus que ens donaran accés als secrets dels rituals, vam haver de dissimular tot el que sabíem mentre regiràvem habitacions i armaris.

 

La cosa anava més o menys, però el truc de “porto les pizzes que heu encarregat, obre la porta secreta, si us plau” no va acabar de funcionar i vam haver de lluitar per sobreviure al ser descoberts. A sobre, els sempre eficients sectaris van invocar una bèstia terrible que volia menjar, però no pizza... Ens va anar de poc, però vam eliminar l’amenaça. Havíem d’haver portat hamburgueses, ja ho vaig dir.

 

A "Keep the Heroes Out!" i també cercant la frescor vam situar-nos a les profunditats de la terra, en una sèrie de cavernes que mira, son casa nostre, i son molt tranquil·les. Però aquesta vegada no som els “herois”, som els monstres que vivim a dintre (som monstres però bona gent) i mira, hem de col·laborar per protegir-nos de les hordes d’invasors del exterior (herois es diuen a si mateixos).

 

No som malvats, no tenim plans megalòmans de conquesta planetària ni res semblant. Sí que és cert que alguna vegada hem donat una lliçó a algun lladre que ens volia prendre tresors, però qualsevol ho hagués fet. No hi ha dret a que ara ens posin com objectiu als taulers d’anuncis de les tavernes d’arreu... Tan sols volíem un lloc per relaxar-nos.

 

A les muntanyes nevades de Japó, sí que s’està fresquet, si no fos per que al Shogun Obscur li ha donat per incendiar pobles i ciutats. A “Harakiri” el Shogun ja ha vist que com equip som més difícils de vèncer que individualment, i ha provat de dividir-nos. Tallant l’accés a les muntanyes i assetjant diverses localitzacions al mateix temps, vam haver de trencar la unitat i atendre les peticions d’auxili de la població repartits per tota la geografia a la part d’aventura.  

A la part d’exploració, com tots els dolents, els sicaris del Shogun tenen la mania de utilitzar als camperols com hostatges, i si ja son durs els combats, imagina’t fent de cangur al mateix temps. Però una vegada més, no sense dolor, vam aturar els plans malvats del nostre enemic. A veure si aquesta vegada podem millorar la nostres armes i proteccions, que els quimonos de cotó no aguanten gaires atacs...

 

 Que no desaparegui el vostre esperit lúdic!

Homedeneu