Com cada setmana, hem jugat a alguns jocs de taula i us explico...
“Harakiri: Blades of Honor” és l’emocionant joc de campanya cooperativa que ens transporta a l'època dels samurais, amb un rerefons de fantasia i mitologia japonesa. Després d'una cruenta guerra civil, l'Emperador ha estat exiliat i l'imperi ha quedat immers a les tenebres, governat sota la tirania del Shogún Obscur. Quatre jugadors ens hem unit en una aventura èpica per explorar un extens i detallat món, mentre lluitem per evitar que la influència maligna del Shogun Obscur s'estengui per tot el Japó.
Interpretem a quatre herois japonesos: el Ronin sensitiu Akira, el Monjo místic Hikaru, la arquera Samurai Tomoe, i el sigil·lós Ninja Hattori, basats en icòniques classes de guerrers, amb habilitats i poders diferents, i amb una història única per cadascú que dota al joc d’un ric argument. Em venen ganes de sopar sushi després de la partida i comprar-me un parell de quimonos per estar per casa
En aquest joc ja han aparegut aventures i objectius personals que creuen arcs argumentals que connecten amb el principal creant una vívida història temàtica. Hi ha parts d’exploració on visites pobles i valls per descansar, equipar-te, buscar informació, i parts tàctiques de combat on el joc et farà suar la cansalada. Hi ha fases tranquil·les, però millor que no deixis la Katana ni per pixar...
La primera impressió de la partida inicial et deixa admirat de l’art, el disseny i les miniatures, i tot ajuda a traslladar-te i a participar emocionalment de la campanya. No podré explicar tot el detall de la història que viurem, per no desvelar tota la trama però sí que deixaré caure alguna anècdota. Les nostres decisions i accions faran que els esdeveniments canviïn, i la aventura anirà per uns camins o uns altres diferents de manera que serà una història única per nosaltres.
A la primera aventura ja vam començar amb les presses. I és que encara no he vist un personatge maligne que faci plans a llarg termini... No, es posen de seguida a la feina, i nosaltres ja tenim la sensació de que sempre fem tard. No és fàcil la vida dels herois.
També vam fer partides a “Twiligth inscription”, a “Misión cumplida” on ens resistim a fer missions fàcils i així ens va, i vam jugar a "Eldritch Horror" on les forces del mal de Yig ens van convidar a sopar i resulta que nosaltres érem el primer plat. Sort que a la partida de "Slay of the Spire" van guanyar els jugadors, que després del dolor hi ha recompensa.
En fi, us deixo un proverbi japonès que us aportarà claredat i seguretat a la vida: “Cuando hoja del almendro caer... es que viento soplar”
Que no desaparegui el vostre esperit lúdic!
Homedeneu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada