Com cada setmana, hem jugat a alguns jocs de taula i us explico...
Return to Dark Tower: Un Regne Caigut
Vam començar la trobada amb Return to Dark Tower, un joc de cooperació èpic on els herois s’enfronten a un mal antic que s’amaga dins una torre misteriosa. Aquest no és un joc per a covards; des del moment en què comences, saps que tens un peu en la glòria i l’altre en la destrucció total. El nostre objectiu era clar: netejar el regne de les malediccions i monstres que emergien de la torre fosca, mentre lluitàvem per mantenir la nostra terra fora de les urpes del Senyor Obscur.
Al principi, semblava que teníem la situació sota control. Cada heroi es va llançar amb coratge per les regions infestades, destruint criatures horribles i purificant les terres contaminades. Però la torre, astuta com ella sola, no parava d'escopir malediccions i forces malignes que feien retrocedir les nostres victòries. Quan semblava que podríem aguantar, les forces intangibles i invisibles van començar a aclaparar-nos, i tot i la nostra tenacitat, vam veure com el regne s'enfonsava en la foscor.
La tensió va ser palpable durant tota la partida, però les rialles i les bromes tampoc van faltar. Al final, el Senyor Obscur es va imposar, però vam sortir amb una lliçó apresa: no s'ha de subestimar mai la foscor. Qui ho diria que una torre de plàstic pogués ser tan terrorífica? Però, bé, al cap i a la fi, què seria de la vida sense una mica de drama? Per a la pròxima, potser portarem una mica més de llum… o almenys unes espelmes!
Cthulhu: Death May Die: Un Ball amb la Bogeria
Després del regust amarg de la derrota, vam decidir que era el moment de fer front a un altre mal encara més antic i insondable: Cthulhu: Death May Die. Aquest joc és una aventura trepidant on els investigadors, en comptes de fugir del terror còsmic, decideixen plantar-li cara directament. La nostra missió era interrompre un ritual fosc abans que Cthulhu assolís la plenitud del seu poder. I sí, amb això volíem dir que, tot i la nostra valentia, anàvem directament cap al desig de morir intentant-ho!
La partida va ser una muntanya russa d'emocions. Els nostres investigadors van fer front a horrors indescriptibles mentre intentaven mantenir una mica de seny enmig de la bogeria. Això, clar, no va ser gens fàcil, ja que cadascú patia d'alguna peculiaritat mental: un de nosaltres es quedava adormit en el moment menys indicat, mentre un altre, tot i ser un piròman consumat, no va poder encendre ni una espurna quan més ho necessitàvem. Però, malgrat aquestes dificultats, vam aconseguir interrompre el ritual i, finalment, ens vam enfrontar a Cthulhu.
La lluita va ser brutal, però gràcies a l'esforç combinat (i a una bona dosi de sort), vam aconseguir derrotar el primigeni abans que pogués desplegar tot el seu poder. Aquesta victòria ens va deixar amb la sensació que, encara que el món estigui ple de foscor i bogeria, sempre hi ha un bri d’esperança... i unes quantes ampolles de cervesa freda per celebrar-ho!
Harakiri: Un Desafiament Épic al Japó Feudal
També va sortir a taula Harakiri, un joc de miniatures amb una estètica impressionant i un sistema de combat tàctic que ens va tenir a tots concentrats al màxim. Aquí, els nostres herois eren guerrers valents decidits a derrotar el Shogun Obscur i les forces del mal que tenia sota el seu control. Avui, el nostre objectiu era caçar i destruir el Nue, una bèstia mítica que estava aterrint les terres, i als sicaris del Shogun, que no ens ho posarien gens fàcil.
La partida va estar plena d’intenses batalles i moments de veritable heroisme. Des de la primera ronda, vam haver d’enfrontar-nos a enemics formidables, i la tensió es podia tallar amb un katana. Quan finalment vam localitzar el Nue, l’enfrontament va ser èpic, però després va aparèixer un ser molt més poderós del que esperàvem, i ens va fer suar tinta per poder sobreviure. Però gràcies a la nostra habilitat (i alguna que altra tirada de daus favorable), vam sortir victoriosos.
La victòria, però, no va ser gens fàcil, i ens vam quedar amb ganes de més. Aquest joc ens va deixar clar que la vida de samurai no és per a tothom, però si tens un bon equip i una mica de sort, pots fer front fins i tot als enemics més temibles. Ara bé, si has de lluitar contra bèsties mítiques, assegura't de tenir a mà un bon talismà, o almenys una bona excusa per quan perdis!
Combo Up: Piques i Riures
Vam treure també Combo Up a la taula, un joc de cartes ràpid i ple de girs inesperats. Aquí, l'objectiu és construir combinacions de cartes per guanyar punts, però com en tots els jocs amb cartes, sempre hi ha la possibilitat de fer una jugada mestre o, més probablement, ficar la pota fins al fons.
Q.E.: La solució a la crisis del 2008
Després de les batalles èpiques i els enfrontaments amb monstres i déus primigenis, vam decidir donar un gir de 180 graus al dia i embarcar-nos en un viatge a través de l’economia global amb Q.E. (Quantitative Easing - Flexibilització Quantitativa). Potser us sona avorrit parlar de finances en un context de jocs de taula, però permeteu-me assegurar-vos que aquest joc té tant de drama i rivalitat com qualsevol altre.
Q.E. és un joc d’apostes i de bluff on els jugadors assumeixen el rol de bancs centrals en plena crisi econòmica. L’objectiu és rescatar empreses i estimular l’economia comprant actius, però aquí ve la part divertida: no hi ha límit de despesa! Pots oferir qualsevol quantitat de diners per aconseguir les empreses que vols, ja que, al capdavall, tens la màquina d’imprimir bitllets! Però, compte! Qui gasti més serà eliminat del joc, deixant només els altres per competir pel guanyador.
Potser no hi havia monstres ni espases en aquesta partida, però la tensió d’apostar sense límits i la satisfacció de veure com els altres jugadors es queden fora per la seva pròpia cobdícia va fer d'aquest joc una gran experiència. En conclusió, Q.E. és un joc on l'estratègia i la psicologia són tan importants com la sort, i si mai us heu preguntat com seria gastar sense cap remordiment... aquest és el vostre joc!
Que no desaparegui el vostre esperit lúdic!
Homedeneu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada