Com cada setmana, hem jugat a alguns jocs de taula i us explico...
Trobada especial d’Arkham amb dos pesos pesants de la narrativa cooperativa. La sessió prometia emocions fortes. I no va decebre. Investigadors perseguint rituals impossibles, monstres més insistents que un cobrador a final de mes i decisions heroiques preses amb més fe que probabilitats. Arkham, com sempre, no va ser amable. I nosaltres, com sempre, vam tornar-hi amb ganes.
Arkham Horror 3a Edició — Somnis de R’lyeh
Arkham Horror 3a edició ens transporta a una ciutat on el normal és que res sigui normal. En aquest escenari, els investigadors han d'intentar descobrir què està passant mentre el món sembla enfonsar-se lentament en la bogeria. A "Los sueños de R’lyeh", la sensació de desconcert és encara més marcada: els investigadors no saben exactament què està passant ni què han de fer... i això, en aquest joc, acostuma a ser una mala notícia.
Jaume dM, amb Agnes Baker, i Jaume J, amb Calvin Wright, es van enfrontar a aquesta nova amenaça amb aquella barreja de valentia i inconsciència que caracteritza els investigadors d’Arkham. Calvin, fidel al seu estil, es va dedicar a apagar incendis per tota la ciutat, eliminant aparicions i monstres mentre intentava contenir la perdició. Una tasca més complicada que intentar buidar el mar amb una cullera.
Mentrestant, Agnes investigava rumors i notícies que semblaven escrites directament per algun cronista del terror còsmic. Cada nova pista portava a un nou malson, i cada intent de controlar la situació semblava obrir una nova esquerda a la realitat. "No sé si estic investigant o subscrivint-me a la secció de necrològiques de tots els diaris", va deixar anar en un moment especialment tèrbol.
Amb només dos jugadors, el mapa es feia enorme. Cobrir tots els barris era tan difícil com intentar controlar un gat hiperactiu. Tot i això, els investigadors van aguantar. El moment clau va arribar quan, amb la situació al límit, van decidir dividir-se. Calvin es va sacrificar tàcticament, atraient monstres i mantenint-los ocupats mentre Agnes es dirigia cap a Kingsport per interrompre el ritual. Era una aposta arriscada, més temerària que saltar a un pou sense mirar, però va funcionar.
Agnes va arribar just a temps. Ritual interromput, amenaça neutralitzada, Arkham salvada. Una victòria patida, però doblement satisfactòria. "Després de tot això, necessitem vacances… en un lloc sense tentacles", vam comentar mentre recollíem. I Arkham, per un dies, va tornar a respirar.
Mecànica principal: cooperatiu narratiu amb gestió
de mapa, investigació i esdeveniments
Jugadors: 1–6
Duració: 2–3 hores aproximadament
Arkham Horror LCG — Alícia al País de les Meravelles
Acabar una campanya d’Arkham Horror LCG no és només jugar cartes. És construir una història, compartir derrotes, improvisar solucions i confiar en el grup quan tot sembla perdut. I aquesta campanya fanmade d'Alícia al País de les Meravelles ho va tornar a demostrar.
Jordi, Montse, David i Víctor es van retrobar per afrontar el tram final de la campanya. El grup que havia començat junts, arribava fins al final amb cicatrius, millores, traumes mentals i una determinació que creixia amb cada escenari. Com passa sovint, la coordinació era clau, però l'atzar, més capritxós que el Gat de Cheshire, no sempre ajudava.
L'ambient oníric de la campanya afegia una capa de desconcert constant. Els investigadors perseguien pistes que semblaven canviar de forma, enemics que apareixien sense avís i situacions absurdes que, sorprenentment, resultaven letals. "Estem perseguint un conill... però no estic segur que sigui bona idea", va comentar algú mentre la situació es complicava. La cooperació va ser essencial. Quan un investigador quedava al límit, els altres reaccionaven més ràpid que un reflex felí. Quan les cartes no ajudaven, apareixia l'enginy. Quan l'enginy fallava... apareixia la resignació. Però sempre avançaven.
Els moments de tensió es van succeir: danys mentals acumulant-se, enemics inesperats i decisions que semblaven més dramàtiques que un final de temporada. Però, com en tota bona campanya, el grup es va mantenir ferm. Més tossuts que un cultista defensant el seu ritual. Finalment, l’últim enfrontament. Tot depenia d’uns pocs moviments. Unes cartes ben jugades, una coordinació impecable i… victòria. "Una altra vegada hem salvat el món... però només fins la setmana vinent", va dir algú amb un somriure cansat.
Excel·lent i onírica campanya. I una lliçó clara: si perseguiu un conill, millor no fer-ho sols. El final de la campanya d’Alicia es mereix un bonic vídeo musical temàtic, dedicat als nostres herois i... antiherois. Que el gaudiu.
Mecànica principal: deckbuilding cooperatiu
narratiu amb campanya
Jugadors: 1–4
Duració: 60–120 minuts per escenari
La nit va acabar amb aquella satisfacció que queda després d’una gran sessió. Investigadors esgotats, monstres derrotats i històries que ja formen part de la memòria del grup. Dos Arkham diferents, però la mateixa essència: cooperació, tensió i moments memorables. Vam plegar les caixes, però no les ganes de tornar-hi. Perquè si alguna cosa ens ha ensenyat Arkham és que el món sempre torna a estar en perill… i nosaltres sempre estem disposats a salvar-lo. Fins la propera trobada. I recordeu…
Que no desaparegui el vostre esperit lúdic!
Homedeneu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada