Q87: Molins Horror 2025, Kingdom Crossing, Darksiders: The Forbidden Land, Slay the Spire

Com cada setmana, hem jugat a alguns jocs de taula i us explico...

Molins Horror 2025: Castors, cavallers de l’apocalipsi i cartes volant

Aquesta setmana, al Molins Horror de Molins de Rei, la taula es va omplir de monstres, aventures subterrànies i… castors molt treballadors. Badalona Jugona hi va enviar expedició, i tot i que el tema fos d’horror, vam acabar més preocupats per optimitzar moviments i buscar sinergies que per fugir de cap criatura. “El veritable terror és quedar-se sense recursos”, que deia algú mentre desplegàvem tokens.

Kingdom Crossing

Kingdom Crossing pot enganyar a primera vista: art entranyable, animals simpàtics… però rere la façana hi ha un eurogame ben punyeteret. Cada jugador controla un castor viatger que anirà d’illa en illa deixant la seva marca als ponts, intentant maximitzar recursos, construir edificis útils i complir objectius abans que soni la botzina del final. No podem repetir pont en una mateixa ronda, perquè els castors són supersticiosos o potser simplement tossuts. En qualsevol cas, aquest detall converteix cada decisió de moviment en un trencaclosques deliciós.

El joc combina control de rutes amb optimització de recursos, i un sistema de generació d’ingressos via edificis molt satisfactori. La gestió del moviment és la clau: cada pas mal calculat pot significar quedar encallat en una illa sense materials suficients… o haver d’agafar un dirigible col-globus, molt útil però gens econòmic. 

 

Els animals reclutats aporten habilitats i millores de producció, mentre que les cartes d’objectiu ofereixen estratègies divergents que fomenten la re-jugabilitat. Joc no tan familiar com pot semblar pel seu art amigable, et farà rumiar de valent amb la seva limitació de moviment i les combinacions de recursos, edificis i objectius que et poden donar la victòria

A la nostra sessió, els castors van demostrar no ser rosegadors qualsevol. El Jaume dm va apostar fort per construir edificis com si no hi hagués un demà, convertint la seva illa personal en un resort de luxe per a fauna seleccionada. “Aquí només entren els qui generen recursos!”, va proclamar. Mentrestant, altres jugadors intentaven combos més enrevessats, com aconseguir un zoològic de faccions variades per rascar punts de tot arreu. Final agredolç: tothom va puntuar molt… però només un va puntuar millor.

Mecànica principal: moviment restringit + gestió de recursos
Jugadors: 2–4
Durada: 60–90 min.

Darksiders: The Forbidden Land

Un dungeon crawler de fantasia fosca basat en la saga Darksiders. Som genets de l’Apocalipsi explorant masmorres, derrotant hordes d’enemics i recollint tresors abans que tot acabi en un infern caòtic. Objectiu? Sobreviure, repartir estopa i fer que els malsons tornin al lloc d’on han sortit.

 

Cooperatiu pur amb gestió d’accions, obertura de portes amb sorpresa explosiva (a l’estil Zombicide) i enemics controlats per IA de cartes. Tot plegat en una one-shot, ja que no vam iniciar campanya. Les miniatures prepintades i el ritme dinàmic fan que sigui ideal per una sessió sense complicacions, però amb adrenalina i crits.

El miracle de la jornada: ningú va morir. A la primera porta oberta, Jaume J ja es veia mort dient “Jo només volia explorar un passadís, no despertar un exèrcit”, però l’equip va mantenir la calma i el full de caràcters en una sola peça. 

 

 

L’Albert repartia atacs com qui reparteix caramels, Pere eliminava a distància amb la seva punteria prodigiosa, mentre els Jaumes alternaven heroïcitat i prudència. “Veni, vidi, vincit”, i al final la masmorra va quedar tan neta de dimonis que podies menjar-hi a terra. No és que ho recomanem, però poder es podia.

Mecànica principal: dungeon crawler cooperatiu amb IA d’enemics
Jugadors: 2–5
Durada: 90–120 min.

Slay the Spire (versió de taula)

Adaptació física del famós roguelike digital. Els herois fan camí per una torre plena de monstres, trampes, bosses i recompenses. Cada pis és un repte major i només la combinació adequada de cartes i estratègia ens permet arribar al cap final amb vida (o amb dignitat, que ja és molt demanar).

Deckbuilding cooperatiu amb millores progressives, elecció de rutes i gestió de mà. Els personatges tenen estils molt diferents i la sinergia entre rols és crucial. Els enemics escalen en dificultat, i encara més amb més jugadors a taula: allò de “quants més serem, més riurem” aquí es tradueix en “quants més serem, més forts ens pegaren”.

L’Alberto i en David van desafiar els monstres amb valentia, però el rellotge va ser l’autèntic final boss. Quan les sinergies començaven a brillar i els combos prometien tempestes de dany, va aparèixer la frase maleïda: “Hauríem de plegar, que tanquen”. 

Victoria moral, això sí: “Honor i glòria als nostres herois!”, va proclamar l’Alberto mentre guardàvem cartes que segurament haurien provocat un cataclisme al següent combat.

Mecànica principal: deckbuilding cooperatiu
Jugadors: 1–4
Durada: 45–90 min.

Un altre vespre on les aventures compartides van ser millors que qualsevol pel·lícula de por. Entre castors que s’organitzen millor que molts ajuntaments, genets apocalíptics que deixen la masmorra neta i cartes que reclamen revenja un altre dia, Badalona Jugona va deixar empremta a Molins de Rei. Seguirem travessant ponts, obrint portes i pujant torres… perquè, al final, el que ens enganxa és el mateix: bones estones amb bona gent. I així vam plegar les caixes, però no pas les ganes de jugar.

Que no desaparegui el vostre esperit lúdic!

Homedeneu