Com cada setmana, hem jugat a alguns jocs de taula i us explico...
Aquesta vegada, alguns membres de Badalona Jugona vam carregar les motxilles, els jocs i l’entusiasme per assistir a la convenció “24 h de jocs de taula”, organitzada per El refugio del sátiro en un espai immens a Sabadell. Un cap de setmana sencer de taules plenes, daus rodolant i crits d’eufòria continguda. L’ambient era vibrant i festiu, amb jugadors vinguts de tot arreu i aquella barreja d’aroma a cartró nou i cafè recalentat que només trobes en els bons esdeveniments lúdics.
Entre les moltes partides que vam viure, Western Legends va ser la més llarga i destacada —una d’aquelles que es recorden durant setmanes— i després vam anar tastant tot un assortiment de jocs més lleugers, plens de riures, bluff i improvisació.
Western Legends
El sol cau sobre la pols del poble. Les portes del saloon es balancegen mentre un grup de llegendes camina cap a l’aventura: miners, pistolers, bandits i sheriffs improvisats. Western Legends és un d’aquells jocs de món obert que et deixen decidir si vols ser un heroi, un proscrit o simplement un buscavides amb ganes de fer fortuna. L’objectiu és senzill d’explicar però ampli en possibilitats: acumular prou fama per convertir-te en una llegenda viva de l’Oest.
Per als jugadors veterans, les seves mecàniques són un festival de llibertat: sandbox amb geatió de mà i jugades de pòquer, moviments per mapa i interacció directa. Pots dedicar-te a extreure or, robar bancs, desafiar altres jugadors a duels o jugar al pòquer com si t’hi anés la vida. La gràcia és la fluïdesa amb què tot encaixa: cada acció és un pas més cap a la glòria o cap a la forca. L’expansió afegia nous personatges i opcions, i fins i tot una petita fanmade per donar més dramatisme a les ferides.
La partida va ser tot un relat de cinema. Jaume J, en el paper de Butch Cassidy, va començar com un humil miner, però l’or li va pujar al cap i aviat va canviar la pala per un revòlver. Després d’uns quants atracaments i d’una bona dosi de pòquer, el seu nom ressonava pels carrers del poble com el del bandit més buscat de tot l’Oest.
Pere, especialitzat en assalts al ferrocarril, deixava anar la seva frase de pel·lícula: “Bon dia, senyores i senyors, entreguin els diners i viatjaran tranquils fins a la pròxima estació.” Nacor va intentar fer justícia, però després de diverses ferides i mals resultats amb els daus, va acabar perseguint més la seva sort que els delinqüents.
Jaume dM va preferir la via tranquil·la de l’exploració i del comerç, mentre José Luis es feia famós com a jugador de pòquer —potser per habilitat, potser per la manera misteriosa com desapareixien cartes de la baralla.
La partida va acabar amb una llegenda escrita a pols i pólvora: Butch Cassidy al cim de la fama i un poble que mai tornaria a ser el mateix. “Si m’heu de buscar, em trobareu al saloon”, va dir entre riures mentre comptava les fitxes.
Mecànica principal: sandbox narratiu amb hand
management, duels i economia oberta.
Jugadors: 2–6. Durada: entre 90 i 150 minuts, segons la quantitat
de pólvora i cafè a la taula.
i una vegada va arribar la resta del grup a Sabadell:
Horrified
Quan una colla de monstres clàssics amenaça el poble, només un grup d’herois improvisats pot salvar el dia. O això diuen les pel·lícules… En el nostre cas, Dràcula i el Monstre del Pantà van fugir abans que la cosa s’animés. “Crec que els monstres s’han fet les maletes”, va dir algú entre riures.
Dràcula, que només sortia per la nit, i el monstre del Pantà, que es passava el temps a l’aigua son els monstres per partida inicial, i us recomano afegir més dificultat des de la primera partida. La cooperativa va ser més relaxada del que esperàvem, i vam guanyar sense gaire sofriment. Potser la veritable por era quedar-se sense enemics massa aviat...
Mecànica: cooperatiu de gestió i optimització d’accions. Jugadors: 1–5. Durada: 60–90 min.
Identidad secreta
Un joc on definir personatges amb pistes visuals sembla fàcil… fins que algú associa un Óscar amb Alejandro Sanz. Les discussions sobre les cartes eren d’antologia: “És evident, mireu el trofeu! És ell amb un micro a la mà!” Jaume va dominar el tauler de puntuació, seguit molt de prop per Jordi, mentre la resta ens movíem entre els riures i la il·luminació.
Mecànica: associació d’idees i deducció visual. Jugadors: 3–8. Durada: 30 min.
Detective Club
El festival de les justificacions creatives: cada jugador explicava per què les seves cartes quadraven amb el tema… encara que no tinguessin res a veure. “Clar que és ‘fred’! Hi surt un pingüí! I un… desert!” Els riures van dominar la partida.
Mecànica: deducció social amb cartes il·lustrades. Jugadors: 4–8. Durada: 45 min.
Trio
Un filler ràpid i picant on cal trobar trios de cartes. Javi i Cristina van demostrar reflexos felins i van dominar la versió normal i la “picant”, amb una barreja de memòria i complicitat que ens va fer riure a tots.
Mecànica: memòria i connexions ràpides. Jugadors: 3–6. Durada: 15 min.
Soda Smugglers
En aquest món políticament correcte, el contraban d’alcohol ha desaparegut… però el de soda és un negoci perillós. Els agents de duanes revisaven amb zel, mentre els traficants intentaven colar ampolles amb cares d’innocència. “Només és gas amb bombolles, senyor agent!” Riures, suborns i mentides blanques van convertir-lo en una de les sessions més esbojarrades.
Mecànica: bluff i deducció amb interacció directa. Jugadors: 3–6. Durada: 20 min.
The Gang
Una reinterpretació del pòquer Texas Hold’em però cooperativa. Cal coordinar-se per guanyar plegats i no aixecar sospites. Sorprenentment, la tensió era la mateixa que en una partida real de pòquer, només que amb menys xips i més rialles. Un joc molt recomanable, i si us agrada el pòquer, és imprescindible.
Mecànica: cartes i gestió de mà amb objectiu col·lectiu. Jugadors: 3–6. Durada: 30 min.
Jalape-No!
Un joc tan senzill com divertit: desfer-te dels jalapeños abans que et cremin la boca. Hèctor i Jaume van demostrar ser els menys amants del picant i, per tant, els més hàbils. Les bromes sobre digestions difícils i antiàcids van ser constants. Una variant més dels jocs de bases, molt recomanable.
Mecànica: take that! ràpid i competitiu. Jugadors: 3–6. Durada: 15–20 min.
Strike
Llançar daus en una arena mai havia estat tan satisfactori. Caos, sort i crits de “entra, entra!” mentre els daus rebotaven com si tinguessin vida pròpia. Un clàssic push your luck per desconnectar i riure fort.
Mecànica: push your luck i eliminació. Jugadors: 2–5. Durada: 15 min.
Carnival of Sins
La temptació feta joc. Valeria va demostrar ser la més pecadora i eficient en la gestió dels seus set pecats capitals, assolint una puntuació inabastable. “Jo no guanyo, jo confesso”, va dir, guanyant-se el perdó de tothom.
Mecànica: gestió de recursos i cartes amb engine building. Jugadors: 2–4. Durada: 40 min.
EGO (Extraterrestrial Greeting Organization)
Un Knizia en plena forma: subhastes, gestió de mà i administració de recursos amb un ritme àgil i tàctic, sense oblidar la estratègia. Les decisions de quan pujar o retirar-se a la subhasta van ser cruels. Jaume va aprofitar els errors aliens i s’endugué la victòria com un veritable estrateg. Molt recomanable.
Mecànica: subhastes i gestió de mà. Jugadors: 2–5. Durada: 60 min.
Que no desaparegui el vostre esperit lúdic!
Homedeneu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada