Q40: Galáctica, Star wars Rebellion, The Cold War

Com cada setmana, hem jugat a alguns jocs de taula i us explico...

Els jocs de taula tenen una manera singular de transformar-nos en protagonistes d’històries èpiques, enfrontant-nos a dilemes impossibles i conspiracions enigmàtiques. A la nostra última trobada, vam explorar tres escenaris tan diferents com intensos: una fugida desesperada amb la Galàctica, la batalla entre els Rebels i l’Imperi, i els moviments estratègics de les superpotències durant la Guerra Freda.

Galàctica: La fugida dels humans

La nau Galàctica va ser l’epicentre d’una nova odissea on Jaume, Jordi, David i Nacor intentaven salvar el que quedava de la humanitat, mentre Marcelo i Sarah, com a Cylons, buscaven destruir-los sense pietat. Aquest joc de Corey Konieczka és molt més que una experiència de rol ocult; és un homenatge perfecte a la sèrie de culte, amb mecàniques que combinen treball en equip, sospites constants i moments de tensió pura.

 

Torn 1 i amb un Cylon desvergonyit, se'ns ha girat feina...

L’estratègia de Sarah va ser insòlita des del primer moment: va revelar la seva identitat de Cylon al torn 1. Això li va permetre sabotejar les operacions humanes sense haver de dissimular, una jugada arriscada que va ser increïblement efectiva gràcies al suport subtil de Marcelo, que va decidir mantenir-se en l’ombra fins al moment just. El fet que els dos Cylons estiguessin asseguts junts va ser fatal per als humans, ja que durant dos torns seguits les conspiracions robòtiques campaven lliurement. Les cartes de crisi acumulaven estralls mentre els recursos humans es diluïen perillosament.

Frases per l'oblit: "a veure, tenim molta població, podem sacrificar uns milers"

 Quan semblava que tot estava perdut, els humans van aconseguir realitzar dos salts d’hiperespai consecutius. Aquesta maniobra arriscada, i una mica de sort, els va permetre escapar de les urpes dels Cylons, donant-los una victòria tan merescuda com ajustada. “Sort dels salts. No puc fer tota la feina de pilotar jo sol!”, va comentar Jordi, que no es va treure el casc durant tota la partida.

Sarah la Cylon: "Jo ajudaré en aquesta crisi"

Star Wars Rebellion: La batalla galàctica definitiva

“La Força estarà amb tu, sempre”, li deia Obi-Wan a Luke. Al nostre duel, semblava que també estigués amb David, que va liderar l’Aliança Rebel contra l’opressió de l’Imperi, comandat per Víctor. Aquest joc és una joia que encapsula tota la intensitat de la saga galàctica, convertint-se en un autèntic duel d’estratègia i enginy.

Magatzem de la fàbrica de clons

Víctor va desplegar una flota imperial intimidant, amb estrelles de la mort amenaçadores que no paraven de rastrejar la base secreta rebel. Va controlar sistemes clau i va capturar herois rebels, utilitzant la seva capacitat de coordinació militar amb una eficiència temible. 

 

"Hola, sóc el pizzero imperial, viu aquí algun Jedi? és una entrega urgent..."

Mentrestant, David utilitzava la guerrilla i la desinformació per mantenir l’Imperi en un estat de confusió constant. Quan semblava que els rebels estaven a punt de ser aniquilats, la Força va inclinar la balança: una missió desesperada Imperial va fracassar just quan els rebels estaven acorralats.

 

Els veïns del planeta del costat fent obres el diumenge al matí

El final va ser d’infart. Amb un últim moviment, els rebels van aconseguir unificar la galàxia sota el seu missatge d’esperança. “Que el poder de Badalona Jugona em guiï”, va dir David, mentre enfundava el seu sable làser.

The Cold War: Espionatge, tensió i estratègia

Un dels jocs que captura l’essència de la Guerra Freda, és “The Cold War”. Aquest títol, que combina mecàniques de control de territoris, joc d’espionatge i tensions nuclears, va posar JaumeJ, Jaumedm i Pere en la pell dels principals actors d’aquella època. Els equilibris estratègics van ser clau en una partida on el destí del món penjava d’un fil.

Guerra freda al mes de desembre, molt temàtic.

JaumeJ va adoptar una estratègia subtil amb China i els nacionalismes sud-americans, concentrant-se en obtenir influència a poc a poc al sud-est asiàtic i a Amèrica Llatina. Confiava que les dues superpotències es desgastarien entre elles, però el seu pla es va veure frustrat per la brutal eficàcia de Pere amb els Estats Units. Pere va utilitzar la seva supremacia econòmica per guanyar aliances crítiques i establir un domini tecnològic que va mantenir les altres faccions sota una constant amenaça nuclear.

No sé que passa amb els balcans que tots volíem entrar...

 Mentre Jaumedm, amb la Unió Soviètica, es barallava amb els desafiaments d’Europa de l’Est i els Balcans, els conflictes d’espionatge entre ell i Pere eren dignes d’una novel·la de John le Carré. Al final, la caiguda del mur de Berlín va posar punt final a una partida carregada de tensió. “Si no hagués estat pels meus limitats recursos...!" va exclamar JaumeJ, lamentant el gir final que va assegurar la victòria nord-americana.

Els Ianquis després de Pearl Harbor fent-se forts al Japó

Cada joc va oferir moments memorables, decisions crítiques i, per descomptat, alguna picabaralla amistosa. Amb cada moviment de fitxa i cada carta jugada, vam viure històries dignes de ser narrades. Ara toca decidir: quines aventures es viuran a la propera trobada?

Que no desaparegui el vostre esperit lúdic!

Homedeneu