Q39: Guerra del Anillo: El Juego de Cartas, Legends Untold, Pelusas

Com cada setmana, hem jugat a alguns jocs de taula i us explico...

Crònica de la trobada lúdica: el bé contra el mal, llegendes perdudes, una batalla pelúdica i un intercanvi de joguines

Les festes s’apropen i amb elles l’esperit solidari. En aquesta ocasió, la nostra habitual trobada de jocs de taula ha coincidit amb un intercanvi de joguines al local, un esdeveniment que ha requerit reorganitzar espais i limitar l’aforament de jugadors. Tot i el moviment de caixes, ninots i llibres, hem trobat el nostre racó de pau lúdica i hem pogut gaudir de tres partides molt variades, amb aventures èpiques, exploracions subterrànies i una lluita inesperadament intensa contra els borrissols. Comencem!

1. Guerra del Anillo: El Juego de Cartas

Jaume i Jordi van agafar les regnes dels Pobles Lliures, mentre Lluc i Albert van desplegar la seva ombra sobre la Terra Mitjana. Amb les cartes a la mà, la història es va reescriure, i aquesta vegada la Comarca no va tenir la mateixa sort que a la trilogia cinematogràfica.

Compteu amb la meva destral...si la trobo a dins l'armari...

 

La "Guerra del Anillo: El Juego de Cartas" és una adaptació de l’emblemàtic joc de tauler, però amb una dinàmica més àgil, més directa i amb un fort component estratègic. Cada jugador controla una facció (els Pobles Lliures o la Sombra) i utilitza cartes que representen personatges, exèrcits i esdeveniments clau. Cada torn és una batalla d’enginy on les accions a curt termini poden tenir grans implicacions per al futur.

"Sam, Vols anar a Mordor... A PEU?" "Clar que sí, Frodo!"

 Des del primer torn, Jaume i Jordi van intentar protegir la Comarca amb cartes de reforç i herois com Aragorn, però Lluc i Albert van actuar com veritables senyors de la foscor. Un atac coordinat de Nazgûls va obrir una escletxa a Rohan, i la cosa no va fer més que empitjorar. Les discussions estratègiques es van intensificar: "Si fem un bloqueig aquí, podríem resistir...", "Millor reforça’t a Gondor que és on rebrem l’impacte", "Compte amb el Rei Bruixot!" "Gandalf s'ha vestit d'etiqueta amb la capa blanca, compte!".

Encara no sabem com va entrar el Balrog per la petita porta de Moria...

 El moment culminant va arribar quan el Rei Bruixot de Angmar va entrar en combat directe, anul·lant la influència d’algunes cartes crítiques dels Pobles Lliures. L’expressió de Jordi ho deia tot: "Això ja no ho aixequem ni amb l’exèrcit d’Eómer". No anava errat. Els pobles lliures van caure un a un. Jaume, acceptant la derrota amb dignitat, va dir: "Almenys Frodo és viu... però segur que ara té una hipoteca a Mordor".

2. Legends Untold

Quan la pols de la batalla a la Terra Mitjana es va haver assentat, Jaume i Marcelo van decidir provar "Legends Untold", un joc d’aventures cooperatiu on els jugadors es converteixen en herois que exploren un laberint ple de perills, on un dels detalls que has de tenir en compte és la il·luminació de la part que estàs explorant.

 A diferència d’altres jocs de "dungeon crawling", "Legends Untold" és més compacte, no necessita un taulell gegant ni centenars de miniatures. En el seu lloc, utilitza cartes que representen habitacions, obstacles i enemics. El sistema és modular i molt tàctic: cada decisió pot canviar completament el rumb de la partida, però no us penseu que es senzill. Les regles tenen certa complexitat, no per difícils, sinó per saber quines s'han d'aplicar en cada moment.

"entra tu primer" "no de cap manera" "insisteixo"

Jaume va adoptar el paper d’un guerrer bregat, mentre que Marcelo va preferir un personatge més orientat al sigil. Van decidir entrar a una antiga cripta amb la intenció de recuperar una relíquia ancestral, però ja sabeu com va això dels "plans inicials" en els jocs de taula.

Només he vingut a il·luminar-vos, però no psicològicament, millor amb una torxa

 Després d’alguns enfrontaments, els herois van aconseguir obrir-se pas fins a la sala central. Jaume, amb l’energia justeta, va exclamar: "Si em surt un altre esdeveniment sorpresa, llenço la carta per la finestra!". Però, amb estratègia i una mica de sort amb els daus, van sortir victoriosos. "Legends Untold" va deixar una sensació agredolça: victòria, però a quin preu?

3. Pelusas

La jornada va acabar amb una nota inesperada: "Pelusas", un joc que transforma la neteja de la casa en una batalla per veure qui recull més borrissols. Només pel tema ja hi havia rialles a la taula, i és que, en el fons, tots ens hem sentit protagonistes d’aquesta lluita a casa.

A "Pelusas", els jugadors competeixen per recollir borrissols més ràpid que els altres. Cada torn, els jugadors han d’assignar les seves accions per capturar les "pelusas" més valuoses (però no sempre és tan fàcil!).

Després diran que netejar la casa no és divertit.

 

Jordi, conegut per la seva precisió en els jocs d’habilitat, va desplegar una estratègia mesurada. Mentre els altres es barallaven per veure qui netejava sota la taula, ell va capturar les cartes més valuoses de sota el llit. "Més val un bon pelut al llit que deu al terra", va sentenciar.

Quan la partida es va acabar, es va fer el recompte de borrissols. Jordi, amb un somriure de satisfacció, tenia la pila més gran. "Si sabés que guanyar aquesta partida implicava escombrar la sala realment, no hauria jugat tan bé", va comentar mentre es desava les cartes.

Les joguines es van intercanviar, la sala va quedar neta i nosaltres vam sumar tres grans partides a la nostra memòria lúdica. Cada joc va oferir una experiència diferent: èpica, estratègica i, fins i tot, quotidiana. La propera trobada promet més històries per explicar... i potser algun borrissol per recollir.

Que no desaparegui el vostre esperit lúdic!

Homedeneu