Com cada setmana, hem jugat a alguns jocs de taula i us explico...
Entre supervivents famolencs, caravanes assíries i kaijus disposats a convertir edificis en runa, els participants de la quedada van haver de demostrar capacitat d’adaptació, astúcia i, en algun cas, una notable habilitat per destruir tot allò que trobaven al davant.
Outlive
En un futur devastat per la guerra nuclear, Outlive ens posa al capdavant d’un petit grup de supervivents que intenten resistir en un món hostil on cada gota d’aigua, cada llauna de conserva i cada tros de ferralla poden marcar la diferència entre la vida i la mort. L’objectiu és simple d’explicar però difícil d’assolir: mantenir viva la comunitat mentre es construeix un refugi capaç de garantir el futur dels seus habitants.
Mecànicament, el joc combina col·locació de treballadors, gestió de recursos i desenvolupament del refugi. El detall interessant és que els treballadors tenen diferents valors de força, fet que permet arribar abans als recursos més valuosos però també exposa els personatges a més riscos. Aquesta tensió constant entre necessitat i prudència és una de les claus del joc. Sempre tens la sensació que et falta alguna cosa: menjar, aigua, espai o temps.
La partida va començar amb prudència, però ràpidament cadascun dels jugadors va definir la seva estratègia. Jaume dM va demostrar una gran capacitat per optimitzar cada acció. Mentre els altres intentaven simplement sobreviure, ell ja estava resolent esdeveniments perillosos, acumulant punts i aconseguint eines que potenciaven les seves opcions de futur. Semblava avançar-se als problemes abans que apareguessin.
Pere Josep, a més d’oferir una explicació magnífica d’un joc que vam jugar en edició francesa i amb expansions incloses, va mantenir-se competitiu durant tota la partida. Era d’aquells jugadors que sempre semblen tenir un pla preparat. Mentrestant, Jaume J va gestionar les penúries del seu grup amb dignitat. No hi va haver revoltes ni fam extrema, que en un món postapocalíptic ja es pot considerar una victòria moral.
Visualment, Outlive continua sent una petita joia. Les il·lustracions amb estil còmic, els recursos ben il·lustrats i la qualitat general dels components ajuden molt a crear ambient. És un joc que et fa pensar constantment però sense arribar a l’esgotament cerebral d’altres eurogames més exigents.
Mecànica principal: col·locació de treballadors i gestió de recursos. Jugadors: 2 a 4. Durada: entre 60 i 120 minuts.
Assyria Second Edition
Amb Assyria viatgem a l’antiga Mesopotàmia per liderar tribus nòmades que intenten expandir-se, controlar territoris i obtenir el favor dels déus. Estem davant d’un eurogame elegant, d’aquells que amaguen una gran profunditat sota unes regles relativament accessibles.
La clau del joc és la gestió del posicionament i el control d’àrees. Els jugadors han de decidir on establir els seus poblats, com aprofitar els recursos disponibles i quan convé expandir-se abans que arribin les sequeres i les inevitables penalitzacions. Cada decisió compta, perquè el mapa canvia constantment i el que avui és una regió pròspera demà pot convertir-se en una trampa.
Jose Luis va tornar a demostrar per què és un dels nostres grans ambaixadors dels eurogames. La seva explicació va ser clara, didàctica i precisa, aconseguint que un joc amb força profunditat fluís amb naturalitat des dels primers torns.
A partir d’aquí va començar la lluita estratègica. Carles i Jose Luis van competir amb solidesa, buscant optimitzar cada moviment i mantenint-se dins la cursa durant bona part de la partida. Però davant tenien Carlos, recent campió de les Olimpíades Lúdiques de Catalunya 2026, que semblava veure línies de puntuació invisibles per a la resta de mortals.
Mentre els altres calculaven, Carlos sumava. Mentre els altres dubtaven, Carlos puntuava. I quan finalment els seus rivals van adonar-se que seria molt difícil atrapar-lo, ell ja navegava amb rumb ferm cap a la victòria. Tot i això, Carles i Jose Luis van continuar lluitant amb esportivitat i bon humor fins al final, demostrant que perdre contra un gran rival també té el seu mèrit.
Mecànica principal: control d’àrees i col·locació de tribus. Jugadors: 2 a 4. Durada: entre 90 i 120 minuts.
Godzilla: Tokyo Clash
Després de la subtilesa estratègica d’Assyria tocava exactament el contrari: monstres gegants llençant-se edificis pel cap.
Godzilla: Tokyo Clash ens posa al control de diversos Kaijus clàssics de l’univers Godzilla. Cada monstre disposa del seu propi mall de cartes i habilitats úniques, aportant una asimetria molt divertida que fa que cada partida tingui personalitat pròpia. L’objectiu és senzill: destruir més que ningú i demostrar qui és el veritable rei dels monstres.
Jaume J va assumir el paper de Godzilla i va interpretar-lo amb una fidelitat admirable. És a dir, va arrasar amb tot. Edificis? A terra. Instal·lacions militars? Desaparegudes. Monstres rivals? Convenientment expulsats de l’illa.
Pere Josep, al comandament de Megalon, va intentar respondre amb agressivitat, mentre Jaume dM dirigia Mothra buscant oportunitats tàctiques i aprofitant les habilitats especials del seu monstre. Durant bona part de la partida els tres kaijus van intercanviar cops monumentals, es van llançar contra gratacels i van provocar destrosses que haurien fet plorar qualsevol companyia asseguradora.
El reglament va generar algun dubte puntual. De fet, vam acabar concloent que una reestructuració del manual ajudaria molt a trobar respostes amb més rapidesa. Però, sincerament, quan tens un monstre de cinquanta metres d’alçada llançant-ne un altre contra una central elèctrica, aquests petits inconvenients passen a un segon pla.
Al final, Godzilla va recordar per què és la gran estrella de la franquícia. Amb una demostració de força devastadora va acabar imposant-se als seus rivals i reclamant el tron dels Kaijus.
Mecànica principal: gestió de mà asimètrica i combat tàctic. Jugadors: 2 a 4. Durada: entre 45 i 90 minuts.
I així vam plegar les caixes, recollir les fitxes i acomiadar els monstres. Però, com sempre, les ganes de jugar van quedar sobre la taula esperant la propera partida.
Que no desaparegui el vostre esperit lúdic!
Homedeneu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada