Q99: Heat, Amritsar: The Golden Temple, Lords of Waterdeep

Com cada setmana, hem jugat a alguns jocs de taula i us explico...

Aquesta setmana, entre motors al límit, temples banyats en or i intrigues polítiques dignes d’una ciutat plena d’aventurers sense escrúpols, la trobada va tenir aquell equilibri perfecte entre concentració absoluta i comentaris sarcàstics inevitables.

Heat: Pedal to the Metal

Hi ha jocs de curses i després hi ha Heat, que aconsegueix convertir una mà de cartes en el soroll d’un motor revolucionat. Ambientat en l’època daurada de la Fórmula 1, cada jugador controla una escuderia que ha d’arribar primera sense convertir el cotxe en una foguera ambulant. L’objectiu és aparentment senzill: córrer més que els altres. La realitat és molt més cruel.

Gestió de mà, control de risc i lectura constant del circuit. Les cartes determinen la velocitat però també la temperatura del motor. Les corbes exigeixen planificació mil·limètrica: entrar massa fort implica perdre control; massa lent equival a regalar metres. Les millores mecàniques i la inspiració converteixen cada decisió en un petit duel psicològic.

Al circuit de Montjuïc Circuit, Jaume J va sortir com si hagués esmorzat benzina d’alt octanatge. Les millores de la seva escuderia li van permetre escapar-se mentre José María, Pere Josep i Jaume dM s’organitzaven en una persecució incansable.

El primer error li va arribar a la segona volta. Massa velocitat, massa confiança… i massa calor acumulada. El motor va començar a patir i els perseguidors el van avançar sense pietat. “Només necessito refredar una mica això”, va murmurar mentre descartava cartes amb cara de negociador desesperat. Però Heat premia els nervis freds. Recuperant posicions amb una gestió impecable dels revolts finals, Jaume J va tornar a enganxar-se al grup i va acabar entrant primer en una arribada a meta ajustadíssima.

La segona cursa, a Montecarlo circuit ple de corbes i revolts perillosos, prometia drama. Pluja, tensió i diferències mínimes. Malauradament la falta de temps va interrompre la partida, però ja s’intuïa una dura i complicada batalla. Aquella primera volta havia deixat clar que ningú pensava aixecar el peu de l’accelerador. Amb aquests circuits fanmade de bona qualitat augmenten la varietat de competicions i asseguren més diversió, i que vols que et digui, fa goig córrer al Montjuic de 1936...

Fitxa ràpida
Mecànica principal: gestió de mà i push-your-luck estratègic
Jugadors: 1–6
Durada: 45–90 minuts per cursa

Amritsar: The Golden Temple

En contrast absolut amb l’olor de benzina anterior, Amritsar proposa una experiència d’optimització elegant. Els jugadors contribueixen a la construcció i embelliment del temple daurat, gestionant treballadors, ofrenes i recursos per obtenir prestigi espiritual… i punts, molts punts.

Col·locació de treballadors amb restriccions espacials, gestió econòmica ajustada i puntuacions encadenades. El joc recompensa l’eficiència i penalitza la improvisació. Saber quan bloquejar una acció clau o anticipar l’ordre de torn és tan important com optimitzar la pròpia estratègia.

Carles, José Luis i Carlos van protagonitzar una partida d’aquelles silenciosament agressives. Cap crit, cap drama aparent… però cada col·locació era una punyalada educada. Carlos va executar un dels seus clàssics “veni, vidi, vinci”. Motor econòmic sòlid, puntuacions constants i una lectura perfecta del ritme de final de partida. José Luis intentava reaccionar buscant combos tardans mentre Carles optava per una estratègia més progressiva. El moment final va arribar amb el recompte. Silenci. Calculadora mental. Algú va dir: “Si això és per un punt, no torno”. I efectivament: victòria de Carlos… per un sol punt. Somriure discret. Rivalitat renovada.

Fitxa ràpida
Mecànica principal: col·locació de treballadors i optimització econòmica
Jugadors: 1–4
Durada: 60–90 minuts

Lords of Waterdeep

Intrigues, contractes secrets i aventurers disposats a fer la feina bruta. A Lords of Waterdeep cada jugador representa un senyor ocult que manipula la ciutat a través de missions i influència. El tema és clàssic fantasia urbana, però el cor del joc és pur eurogame: eficiència i oportunisme.

Col·locació de treballadors amb espais limitats, gestió de missions i ús tàctic de cartes d’intriga. El control del tempo és essencial: ocupar una acció abans que l’altre pot desmuntar tota una ronda rival. Les expansions mentals dels jugadors —també conegudes com “records de venjances anteriors”— solen influir més del que admetran.

Alberto, David i Jordi P van entrar a la partida amb aquella calma aparent dels qui saben exactament què fan. David, especialment, jugava a casa. Coneixement profund del ritme del joc i capacitat per anticipar moviments rivals. Alberto va pressionar constantment ocupant espais clau, obligant David a improvisar més d’una vegada. Jordi P optava per missions acumulatives buscant un final explosiu.

Victòria per David, amb Alberto perseguint-lo molt de prop i la sensació general que la ciutat havia estat governada per algú massa eficient per ser honest.

Fitxa ràpida
Mecànica principal: col·locació de treballadors i gestió de missions
Jugadors: 2–5
Durada: 60–120 minuts

I així va acabar la jornada: entre revolucions al límit, càlculs mil·limètrics i conspiracions dignes d’una taverna plena d’aventurers. Velocitat, elegància euro i fantasia política compartint espai sense discutir-se —gairebé mai. Perquè al final, més enllà de victòries o derrotes, el millor record sempre és aquella frase dita entre riures mentre es recullen components.

Que no desaparegui el vostre esperit lúdic!

Homedeneu