Com cada setmana, hem jugat a alguns jocs de taula i us explico...
Aquesta setmana la taula es va omplir d’heroisme, terraformació eficient i bogeria literària. D’aquelles sessions que comencen amb un “a veure si avui guanyem” i acaben amb tres superherois a terra, un planeta gairebé habitable i una campanya que es resisteix a morir.
Marvel Dagger
Si has jugat a Eldritch Horror i a Marvel Champions: The Card Game, ja tens mitja feina feta. Marvel Dagger combina l’estructura d’amenaça global i moviment pel mapa amb la gestió de mà i habilitats pròpia d’un LCG, però comprimint l’experiència en una durada més ajustada. L’objectiu és clar: frenar el pla del dolent de torn abans que el món —o les nostres bases— caiguin.
En aquesta ocasió, la Viuda Negra, Iron Man, Thor i Dr. Extraño van unir forces contra Cráneo Rojo. Un equip amb sinergies evidents: control, dany directe, suport i manipulació d’esdeveniments. Sobre el paper, tot quadrava. A la pràctica… bé, això ja és una altra història.
Cooperatiu amb pressió constant del “marcador d’amenaça”, activació d’enemics i resolució d’esdeveniments globals. La clau està en l’assignació òptima d’accions i en la coordinació de cartes, especialment quan cal decidir si neteges esbirros, protegeixes bases o avances cap a l’objectiu principal. L’economia d’accions és tensa i qualsevol error es paga car.
La partida va ser intensa des del primer torn. Cráneo Rojo no va especular: desplegava sicaris i destruïa bases amb una eficàcia alarmant. Tres dels nostres “vengadores” van caure en combat, en una cadena de cops mal gestionats i riscos assumits amb massa optimisme. “Tranquils, ho tenim controlat”, va dir algú… just abans que el marcador d’amenaça avancés una mica més.
Els reforços van entrar en joc i les sinergies van renéixer. Dr. Extraño manipulava esdeveniments amb precisió quirúrgica, Thor netejava tauler amb contundència, i Iron Man tornava a aixecar el vol quan tot semblava perdut. El clímax va arribar en un cara a cara (cara a crani) final, d’aquells que semblen escrits per un guionista amb gust pel drama. Victòria in extremis, amb la sensació d’haver vist una bona pel·lícula d’acció… però amb nosaltres decidint el guió.
Fitxa ràpida
Mecànica principal: cooperatiu d’accions i gestió de mà
Jugadors: 1–4
Durada: 120–150 minuts
Terraforming Mars: Ares Expedition
Ares Expedition destil·la l’essència de Terraforming Mars en un format més àgil i simultani. L’objectiu continua sent el mateix: contribuir a fer habitable el planeta vermell mentre maximitzes la teva puntuació corporativa. Però aquí el tempo és diferent: menys espera, més lectura de rival.
Selecció simultània de fases a l’estil Race for the Galaxy, construcció de motor mitjançant cartes i optimització constant de recursos. En duels, el joc es converteix en una batalla d’anticipació: llegir quina fase activarà l’altre pot marcar la diferència.
Carles M i Pere Josep es van enfrontar amb ferocitat elegant. Des del principi, Carles va demostrar una eficiència gairebé quirúrgica: motor ben engranat, fases escollides amb intenció i una progressió sostinguda en paràmetres globals. Pere Josep intentava reaccionar, però sempre un pas per darrere.
“Practica, practica, practica”, va deixar anar algú, evocant els grans mags. I certament, l’experiència es notava. La victòria de Carles no va ser un cop d’efecte final, sinó una construcció metòdica, torn a torn, sense fissures.
Fitxa ràpida
Mecànica principal: selecció simultània de fases i engine building
Jugadors: 1–4
Durada: 60–90 minuts
Arkham Horror: The Card Game – Alícia en el país de les meravelles
La campanya fanmade d’Alícia ens trasllada a un País de les Meravelles tenyit d’horror lovecraftià. La narrativa, com en el llibre de Lewis Carroll, està plena de girs inesperats, però aquí cada decisió també té conseqüències mecàniques molt reals.
Deckbuilding narratiu, gestió de caos bag i resolució d’escenaris amb múltiples ramificacions. La pressió de temps i la necessitat de coordinar rols (investigació, combat, suport) són claus per sobreviure.
Jordi P, David, Montse i Víctor es reunien pel que semblava l’últim capítol. Tot apuntava a un desenllaç definitiu. Però com en el llibre, les sorpreses s’encadenen. L’escenari va tensionar recursos i salut mental, amb moments de coordinació brillant i d’altres on la bossa de caos va decidir recordar-nos qui mana.
Quan semblava que tot quedava resolt, un esdeveniment final va obrir una nova porta narrativa. Silenci a taula. Mirades creuades. “Això vol dir que tornem, oi?”. Evidentment. La història encara no ha acabat, i els nostres investigadors tampoc.
Ah, i aquesta vegada, vam tenir espectadors de luxe. La cantera de les noves generacions de futurs jugadors de jocs de taula ja s'està entrenant!
Fitxa ràpida
Mecànica principal: deckbuilding cooperatiu narratiu
Jugadors: 1–4
Durada: 90–150 minuts per escenari
I així, entre superherois, oceans marcians i conills blancs amb secrets, vam tancar la jornada. Tres jocs, tres ritmes, tres formes diferents d’entendre la tensió a taula. Però una mateixa sensació: la de voler repetir.
Que no desaparegui el vostre esperit lúdic!
Homedeneu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada