diumenge, 29 de setembre del 2024

Q28: VII Olimpíades lúdiques, London, Cat in the box, Yokai Pagoda, Nexus Ops, Heat, QE, Can't Stop, Splendor, Dioses, las Mansiones de la Locura


Com cada setmana, hem jugat a alguns jocs de taula i us explico...


 

La Gran Trobada al club: Foc, Gats, Esperits i Batalles

 


London: El Renaixement Després de les Cendres

La trobada va començar amb un viatge a la devastada ciutat de Londres. Després de l'incendi de 1666, els jugadors es van trobar amb una tasca titànica: reconstruir una ciutat en ruïnes, gestionar els préstecs bancaris i intentar mantenir l'estabilitat social, tot mentre el fantasma de la pobresa planava amenaçadorament. Les cartes del joc "London" ofereixen un recorregut fascinant per l’arquitectura i la societat de l'època, però també tenen una trampa: comences amb les mans plenes de cartes i somnis, però el vertigen de la pobresa és a un torn de distància.


 Per als veterans de "London", les interaccions entre construir cartes i gestionar el teu baralla amb prudència van ser un repte constant. Els més novells van descobrir el dolor i el plaer de veure com els seus edificis brillants no podien compensar els suburbis abandonats. Un joc on l'equilibri entre grandesa i ruïna és més delicat que mai.


 

Cat in the Box: Un Joc de Gats Mort-Vius?

Aquí va començar l'espectacle. A "Cat in the Box", un joc on les cartes no tenen color... fins que tu els hi dones un, la sala es va omplir d'una atmosfera de pur caos quàntic. Semblava que estiguéssim protagonitzant un episodi de Big Bang Theory, amb cadascú intentant fer semblar que sabia exactament què estava fent mentre avançava cap a un bloqueig mental segur.


 Amb l’Albert al capdavant, la partida va començar amb un aire d’autoconfiança que no va trigar a esfumar-se. "És clar, si jo descarto aquest color, estic negant la seva existència en aquesta dimensió", va dir, tot seriós. El caos regnava, i la paradoxal conclusió va ser que, com en el famós experiment del gat de Schrödinger, cap de nosaltres sabia si guanyàvem o perdíem... fins que la partida va acabar amb en Jaume guanyador, amb tots atònits, rient de les nostres pròpies confusions.

 

Les cartes sense color i les apostes impossibles a "Cat in the Box" fan d'aquest un joc d'apostes i deducció on la paciència i la memòria són clau. Però al nostre grup, semblava que els gats metafòrics tenien més vides que nosaltres.

Yokai Pagoda: Un Assaig de Serenor Espiritual

De la física quàntica a l’espiritualitat japonesa, amb "Yokai Pagoda", la sala va canviar de ritme. Aquí, l'objectiu era calmar deu esperits enutjats que no volien ser pacificats tan fàcilment. Cada jugador, amb habilitats limitades, intentava desbloquejar les pagodes per calmar aquests yokai furibunds.


 La bellesa de "Yokai Pagoda" rau en l'equilibri entre la cooperació i la tàctica individual. Cada moviment ha d'estar calculat amb cura, però sempre hi ha un element imprevisible. Les decisions que prenen els teus companys poden desfer els teus plans en un instant, o salvar-te d’un infortuni espiritual imminent.

Nexus Ops: El Combustible de les Batalles

Finalment, vam passar a "Nexus Ops", un joc que, en contrast amb la serenor de la pagoda, ens va portar a un planeta hostil ple de batalles per recursos. Aquí, cada jugador controla una corporació que lluita per dominar els hexàgons rics en recursos, desplegant criatures alienígenes en combats estratègics.


 La partida va començar amb en David expandint-se agressivament cap al centre del mapa, mentre en Jordi preferia acumular recursos tranquil·lament a la perifèria. A "Nexus Ops", la gestió dels recursos i les apostes calculades són clau per guanyar les batalles. Els combats tenen una mecànica de daus molt directa, però on brilla de veritat és en la tensió constant de les aliances fràgils i les traïcions inevitables.


Las Mansiones de la Locura: Vampirs Estelars al Laboratori

La trobada es va posar interessant quan ens vam submergir en l'inquietant món de Las Mansiones de la Locura, on vam entrar en un laboratori universitari que amaga molt més que provetes i llibres polsosos. Aquest joc de terror gòtic i misteri ens va fer posar a prova els nervis i la capacitat de deducció mentre ens enfrontàvem a una amenaça que, sincerament, no estàvem preparats per trobar.

 


El tauler estava ple de pistes estranyes des del primer moment. Unes inscripcions en un idioma desconegut omplien les parets del laboratori, i vam intuir que desxifrar-les seria clau per sobreviure. En Pere Josep, interpretant una investigadora brillant però esgotada pel caos, va començar a ajuntar fragments de les inscripcions amb una concentració frenètica. Mentrestant, els nostres dos Jaumes, armats amb poc més que un llibre d’encanteris mig trencat i una llanterna, intentaven repel·lir les criatures que semblaven sortides directament de les estrelles.


 Com en tots els bons jocs d'investigació, Las Mansiones de la Locura ens va recordar que cada detall compta, i que les decisions preses sota pressió poden canviar el curs de la història. El joc va acabar amb la sensació d'haver sobreviscut, però també amb la certesa que, d'alguna manera, el mal no estava del tot erradicat.

  VII Olimpíades Lúdiques: Un Cap de Setmana per Recordar

 


Aquest cap de setmana passat, el nostre club "Badalona Jugona" va tenir l'honor de participar a les VII Olimpíades Lúdiques celebrades a Sant Vicenç dels Horts. L'esdeveniment, organitzat impecablement pel Club Amatent, va ser un èxit total, amb una assistència rècord i un ambient immillorable. Des d'un dinar de germanor fins a un mercat de segona mà, tot va estar perfectament coordinat per garantir una experiència inoblidable per als jugadors.

 


Pel que fa a les competicions, el nostre club va competir en diversos jocs clau. A "Heat", vam estar a un pèl de classificar-nos per la final en una cursa d'infart. A "QE", vam fer un gran paper, tot i no arribar a la primera posició. A "Splendor" i "Dioses", vam demostrar que som uns rivals temibles, i a "Can’t Stop" vam reunir una vintena d'espectadors al voltant de la nostra taula, amb tothom emocionat per una partida d'allò més apassionant.

 

Durant tota la setmana prèvia, vam fer sessions d'entrenament al nostre local, preparant-nos amb rigor per aquests jocs. Encara que no vam guanyar el primer premi, estem molt orgullosos del nostre rendiment i hem forjat noves amistats i records que duraran molt de temps. Aquesta afició no només ens porta diversió, sinó també grans companyies i moments inoblidables.

Que no desaparegui el vostre esperit lúdic!

Homedeneu

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada