Com cada setmana, hem jugat a alguns jocs de taula i us explico...
Les nostres taules de jocs es van transformar en
l'epicentre de les trames i els complots polítics més agosarats, monstres
sobrenaturals, històries de samurais i curses a tota velocitat volant per sobre
l’aigua.
Els complots mai no són senzills, però quan t'embarques en una conspiració per eliminar a un dels dictadors més despietats de la història, la trama es complica. Orquesta Negra ens posa en la pell dels alts comandaments alemanys que, veient la bogeria desenfrenada de Hitler, decideixen fer l’impensable: assassinar-lo per salvar el món. El tema és fosc, però l'ambient a la nostra taula era lluminós amb entusiasme.
Després d'unes rondes inicials on vam dissenyar plans que podrien fer trontollar qualsevol govern, vam veure com les oportunitats es reduïen ràpidament. El tema, malgrat ser fosc, està molt ben tractat i adaptat a les mecàniques, basades en la combinació d'esdeveniments històrics i cartes de planificació secreta, no deixaven cap marge per a l'error. Un dels nostres companys, que sol actuar impulsivament, va apostar-ho tot en un intent de segrest en solitari. "Massa obvi", vam dir tots. I així va ser: la Gestapo el va enxampar en el primer intent.
Però, com sempre passa en aquest joc, quan un pla cau, n’apareix un altre, més complex, més arriscat. Al final, la clau va ser la col·laboració entre nosaltres, jugadors experimentats que vam saber combinar les nostres habilitats i recursos. Amb un moviment magistral, vam aprofitar una escletxa de debilitat en el règim, i finalment, Hitler va caure. La victòria va ser èpica, i la sensació de veure aquell dictador fora del tauler va generar una mena d'eufòria inesperada. "Hem aturat la segona guerra mundial!" va cridar un dels jugadors. "Sí, i tot abans de l'hora de sopar!", vam riure tots plegats.
Arkham Horror: La Era Olvidada
A la següent parada de la nit, vam entrar en el món desolador de Arkham Horror: La Era Olvidada. Amb aquest joc cooperatiu de cartes, l'objectiu era clar: mantenir la nostra salut mental mentre destrossàvem criatures horripilants. Ara bé, això és més fàcil de dir que de fer. Després de diversos escenaris i decisions que van posar a prova la nostra capacitat d’investigar i lluitar, només un punt es feia evident: havíem eliminat "coses molt grosses".
Els nostres investigadors, cadascun amb habilitats úniques, van acabar completament trastocats, amb cartes de trauma permanent que els perseguien. Els jugadors més experimentats de la taula intentaven esprémer al màxim les seves cartes, però al final, fins i tot el més savi dels experts només podia murmurar: "Jo només volia una pista, i ara hi ha un monstre enmig del carrer..."
La partida va acabar amb victòria, i vam aturar la destrucció del món, almenys durant uns dies...
Harakiri
De la desesperació sobrenatural d'Arkham vam saltar al Japó feudal amb Harakiri. La missió era clara: seguir les pistes d’un monjo segrestat i rescatar-lo abans que el seu destí es fes irreversible. Tot semblava sota control, però amb Harakiri mai pots donar res per fet. Cada moviment ens feia caminar per rutes cada vegada més perilloses, i els daus mai estaven de la nostra part.
Quan finalment vam rescatar el monjo, la taula estava eufòrica. Recollir les pistes correctes, caure en paranys i escapar-se, localitzar al sacerdot, infiltrar.se a la gola del llop i sortir amb l’ostatge, va ser molt emocionant. No hi ha prou amb “dar cera, pulir cera”, a part de l’acció del combat, la investigació, l’estratègia i la tàctica s’han d’utilitzar de forma efectiva. El nostre equip fa un altre pas endavant!
Powerboats
Vam decidir canviar el ritme i ens vam llançar a les aigües turbulentes amb Powerboats. Si algú creu que dominar una embarcació de motors fora borda és senzill, clarament no ha jugat a aquest joc. La inèrcia era la reina de la partida, i cada moviment que fèiem semblava una classe magistral de física aplicada. Perquè no hi ha res com voler frenar i adonar-te que, a l'aigua, això no és tan fàcil.
Els jugadors més temeraris van anar a tota velocitat des del principi, però la inèrcia i els girs impossibles van convertir aquelles primeres apostes en una dutxa d’aigua freda. La mecànica de moviment amb daus per gestionar la velocitat i direcció és deliciosa per a jugadors experimentats, però també cruel. Un gir erroni i... cap al port sense medalla.
A la següents carreres, ja tots anàvem amb més cura, calculant les nostres tirades com si la vida en depengués. Un dels nostres amics va decidir "anar suau" i es va convertir en el campió de la cursa. "La velocitat no sempre és bona", va dir. I amb Powerboats, mai s’ha dit una veritat més gran.
Inis va ser un joc curiós aquesta vegada. La partida va ser més curta que l’explicació del reglament, un fet que no passa sovint amb aquest joc de control de territoris. Amb els seus components cèltics i cartes de líders, sovint allarguem els enfrontaments, però aquest cop la victòria va arribar per sorpresa, amb una combinació d'estratègia ràpida i decisiva. "Només faltava un moviment més", va dir el segon classificat, com sempre.
Troyes, amb la seva rica gestió de daus i influència en la ciutat medieval de Champagne, va ser un bonic trencaclosques. L'ús dels daus per a cada acció sempre ha estat un dels punts més brillants d'aquest joc, però la interacció entre jugadors pot ser feroç.
Key Flow va demostrar ser una versió més lleugera de Keyflower, però no menys divertida. Les decisions de draft i la gestió del recurs són clau, però sense l’estrès que pot generar el seu germà gran. La partida va ser ràpida, i les puntuacions, ajustades.
Finalment, amb Let's go Japan, vam posar el punt final. Organitzar un viatge al Japó sempre és un repte, però en aquest joc de planificació, saber equilibrar activitats relaxants amb les més estressants va ser clau per evitar quedar exhaust abans del dia final. "No sé si veuré tots els temples que volia", va dir un jugador, "però almenys he fet unes selfies molt guapes..." Hahaha
I així va acabar la nostra trobada. Plena de plans traïdors, monstres colossals, herois samurais i corredors aquàtics. Una gran jornada amb victòries glorioses i derrotes èpiques.
Que no desaparegui el vostre esperit lúdic!
Homedeneu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada