Com cada setmana, hem jugat a alguns jocs de taula i us explico...
La nostra última sessió de jocs va ser tot un festival de diversió i reptes. Quatre jocs molt diferents, quatre experiències úniques, i com sempre, amb una competència sana (bé, més o menys...). Així que prepara’t, que et porto de viatge per les mines alienígenes, els parcs de dinosaures, el Japó medieval i unes catacumbes plenes de perill.
Deep Rock Galactic: Els nans marines van a la guerra
En primer lloc, ens vam posar a la pell de nans miners d’un futur molt, molt llunyà, però si algú es pensa que això és un dia de feina tranquil, està molt equivocat. En *Deep Rock Galactic*, la nostra missió aparentment senzilla d’extreure minerals es va complicar en qüestió de minuts. En comptes de picar tranquil·lament parets alienígenes, ens vam veure envoltats d'una horda de criatures hostils que semblaven sortides de "Starship Troopers". Això sí, amb nosaltres teníem barbes més llargues i armes més grosses.
El joc funciona amb una mecànica de cooperació pura, on cada jugador té un rol especialitzat: l'artiller, l'enginyer, el perforador i l'explorador. Cada un aporta alguna cosa única, i la clau és treballar en equip per sobreviure. En la nostra primera missió, semblava que tot anava bé, però quan va arribar el primer esdeveniment de hordes, es va fer evident que necessitàvem un pla de contenció. Provocar una esllavissada d’estalactites en un coll d’ampolla ens va donar el temps necessari per extreure el mineral necessari, i escapar. La sort està de part dels valents.
Tot i així, amb una mica d’estratègia i molta coordinació, vam aconseguir superar les dues missions assignades, tot i que en la segona la dificultat va pujar considerablement i va anar d’un pel de barba que gairebé fracasséssim. Però com a bons nans, vam sortir carregats de gemmes, una mica masegats, però vius, que és el que compta.
Dinosaur World: Montse, la reina dels parcs temàtics
Després de sobreviure a les mines, vam canviar d’ambient completament, però no per això les coses van ser més fàcils. Dinosaur World ens posa en la pell d’empresaris que volen crear el parc temàtic definitiu: amb dinosaures clonats. Si la idea et sona familiar, és perquè evidentment estem parlant de la versió lliure de Jurassic Park, però amb més pressupost i menys consciència ètica.
En aquest joc de gestió, cada jugador ha de construir el seu parc, equilibrant l’atracció dels dinosaures amb la seguretat (una part que, si ens basem en les pel·lícules, molts parcs tendeixen a oblidar). Tens diverses opcions: des de criar velociraptors per atreure més visitants fins a construir muntanyes russes perquè els turistes tinguin un record... si sobreviuen.
Montse, però, va demostrar una vegada més que això de gestionar animals, ja siguin prehistòrics o domèstics, ho porta a la sang. Mentre la resta estàvem intentant evitar que els nostres dinosaures escapessin i devoressin els visitants, ella ja estava construint el seu tercer hotel de luxe dins el parc.
Amb tot, la diversió d’aquest joc no està només en la planificació acurada, sinó en la presa de riscos. És aquí on els jugadors més experts gaudeixen: cada decisió afecta tant els ingressos com la seguretat, i és possible sacrificar visitants per obtenir beneficis més grans... si és que sobrevius.
Harakiri: La fugida d’una mort segura
Després de relaxar-nos (si és que es pot dir així) als parcs temàtics, vam viatjar al Japó feudal per a una altra missió desesperada. Harakiri ens va submergir en un món de samurais, Ronins, Monjos, ninjes... i monstres temibles enviats pel Shogun. Aquí, cada jugador interpreta el paper d’un heroi amb habilitats úniques, lluitant per sobreviure a una onada d’enemics cada vegada més poderosos.
La mecànica del joc és una combinació de moviments tàctics, decisions de grup i combat intens. Però el que més destaca és la manera en què els jugadors han d’equilibrar la seva pròpia seguretat amb l’estratègia a llarg termini. Fugir o enfrontar-se? Cadascú ha de decidir per si mateix, però la cooperació és fonamental.
Malgrat que l’enemic va separar els nostre equip, amb les forces dividides vam aconseguir escapar i triomfar amb combats i lluites espectaculars, tot i que amb la sensació que només hem posposat la inevitable venjança del Shogun.
Catacombs: Quan la punteria ho és tot
I finalment, per tancar la nit, ens vam submergir en un dels jocs més caòtics i divertits que hem jugat: Catacombs. Un dungeon crawler amb una mecànica de “flicking” que afegeix una capa d’habilitat física al joc d’estratègia. Aquí, un jugador controla les forces del mal, mentre els altres manegen herois que s’aventuren a les profunditats per derrotar monstres, recollir tresors i, en general, intentar no morir.
En aquesta partida, en David va decidir que volia ser el malvat, cosa que va convertir les catacumbes en una autèntica trampa mortal per a nosaltres. Com a herois, cada vegada que ens acostàvem als seus monstres, havíem de llançar les nostres peces amb destresa per fer mal. Així que si la punteria no és el teu fort... aquest joc et pot portar més d’un disgust.
Aquí és on la destresa manual té un paper crucial, perquè un mal moviment pot canviar radicalment el curs del joc. Al final, tot i que vam quedar força destrossats, vam aconseguir derrotar el malvat i sortir amb vida. Bé, alguns de nosaltres.
Aquestes quatre partides van deixar-nos amb ganes de més, tot i les dificultats. Cada joc va oferir-nos una experiència única, des de la cooperació tàctica fins a la competició pura per aconseguir el parc de dinosaures més reeixit. I, al final, aquest és l’encant de les nostres sessions de jocs: mai saps del tot si acabaràs triomfant... o si seràs devorat per un T-Rex.
Que no desaparegui el vostre esperit lúdic!
Homedeneu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada