Com cada setmana, hem jugat a alguns jocs de taula i us explico...
Hi ha tardes de jocs que semblen dissenyades per posar a prova tot el ventall d’estratègies, habilitats socials i capacitat de resistència lúdica dels jugadors. La darrera trobada va ser una d’aquestes. Una marató que va començar amb deliris mentals i va acabar amb déus primigenis beneint cartes amb una mà tentacular. A cada taula, una història. A cada jugada, un petit triomf o una derrota èpica.
Lobotomy 2: Manhunt
"Lobotomy 2: Manhunt", un cooperatiu que no és per a cors febles ni per a ments ben estructurades. Ens hi vam endinsar Albert, José Maria, Jaume DM i Jaume J, cadascun interpretant un pacient del manicomi que lluita per escapar dels horrors... o de les pròpies al·lucinacions.
Aquest joc és una evolució temàtica i mecànica del seu predecessor. Ara, amb un llibre d’escenaris i la possibilitat de campanyes, s’ha incrementat la sensació d’estar vivint una història. Els taulers modulars, la progressió dels personatges (amb habilitats, equipament i poder creixent), i la imprevisibilitat dels enemics creen una partida intensa i envolvent. La total asimetria de personatges i la inclusió de l’expansió ens va fer viure moments tan èpics com caòtics.
Tot i la millora respecte al primer Lobotomy, el sistema de creixement dels enemics a mesura que millorem ens ho va posar difícil. Quan semblava que podríem tocar la llibertat amb la punta dels dits, un exèrcit d'enemics ens va envoltar. No hi va haver fugida possible. Però, com va dir un dels jugadors entre crits de desesperació i rialles: “ja veiem la llum al final del túnel”. Una gran partida que, tot i la derrota, ens va deixar satisfets i amb ganes de tornar-hi.
Lobotomy 2: Manhunt és un joc cooperatiu d’exploració i supervivència amb tauler modular, tirades de dau i asimetria total entre personatges. Es pot jugar en solitari o fins a 5 jugadors. La durada pot variar segons l’escenari, però ronda les 90-150 minuts.
Després del caos psiquiàtric, va ser el moment de posar ordre amb un eurogame de pes: "La era de la innovación", successor espiritual de Terra Mystica i Gaia Project. A la taula, Carlos, Nacor i Hèctor es van enfrontar a un món on la innovació no és una moda sinó una necessitat estratègica.
Aquest joc conserva la construcció d’estructures i la gestió d’expansió de territoris clàssica, però li afegeix més variabilitat i rejugabilitat amb faccions modulars i tecnologies en lloc dels antics poders divins. El mapa obliga a una planificació mil·limètrica i la interacció indirecta –blocs d'espai, curses per a recursos, ordre de torns– segueix sent clau.
Nacor va brillar amb una estratègia centrada en temples, que combinava amb avanços tecnològics decisius. Carlos i Hèctor van fer partides solvents, però una mala lectura de prioritats als moments crítics els va deixar un pas enrere. El debat posterior va ser tan ric com la partida mateixa: cada decisió havia tingut pes, i l’evolució tecnològica va mostrar ser un camí més interessant que l’antiga adoració divina.
Age of Innovation és un eurogame de control de territori, construcció d’estructures i desenvolupament tecnològic. De 1 a 5 jugadors, amb partides de 120-150 minuts.
Arkham Horror LCG - Alicia (episodi 3)
Jordi, David, Montse i Víctor continuen descendint pel forat del conill amb la campanya fanmade d’"Alicia al país de les meravelles" per l’Arkham Horror LCG. Aquest tercer episodi va portar l’equip a una situació on les cartes i el caos semblaven conjurats contra ells.
La mecànica bàsica continua sent la mateixa que ha captivat tants investigadors: cada jugador controla un personatge amb cartes pròpies, que millora entre escenaris. Els actes i els plans es van desenvolupant amb un sistema de tokens d’atzar (la temuda bossa del caos) i les decisions col·lectives pesen molt en el resultat.
Les fallades automàtiques es van repetir amb una precisió matemàtica gairebé còmica. I cada cop que semblava que podrien avançar, apareixia un nou contratemps, una nova ombra. Però els investigadors no es van rendir. Reorganitzar els plans, gestionar els recursos i recuperar-se dels cops va ser una constant.
L’equip funciona i el vincle amb els personatges, creix.
Arkham Horror LCG és un joc cooperatiu narratiu i de construcció de mà (deck building). De 1 a 4 jugadors, durada d’uns 60-120 minuts per escenari.
Underwater Cities
A les profunditats del mar, Pere i Jordi B es van disputar el domini d’un món submarí en expansió amb Underwater Cities. Un eurogame elegant on la sincronia entre cartes i accions és la clau de l’èxit.
Cada torn exigeix escollir una acció del tauler i combinar-la, si es pot, amb una carta del mateix color per maximitzar-ne l’efecte. La construcció de túnels, cúpules i infraestructures que donen recursos o punts és una cursa d’eficiència. I en això, Pere va demostrar tenir pulmó de cetaci.
Tot i que Jordi es va defensar amb dignitat i estratègia, les sinergies de Pere van anar agafant embranzida com una onada que no s’atura. Va saber aprofitar cada carta i cada bonus. El resultat va ser clar, però també una partida ben disputada i de les que deixen bon regust, com l’aigua de mar després d’un bon bany (sense empassar-se-la, és clar).
Underwater Cities és un eurogame de construcció i gestió de recursos amb combinació d’accions i cartes. De 1 a 4 jugadors, 80-120 minuts de partida.
Arquitectos del Reino del Oeste
Amb José Luis, Carles i Carlos a la taula, la construcció de la catedral i altres edificis va avançar a bon ritme... amb alguna detenció arbitrària pel camí. Arquitectos és un eurogame accessible però amb prou interacció i oportunisme per a fer-lo punyent.
El joc es basa en la col·locació de treballadors (molts!) amb accions que escalen segons la quantitat acumulada, però on també pots arrestar els treballadors dels altres per tallar-los el ritme. L’estratègia de José Luis va ser clara: Com a bon arquitecte, va decidir començar a picar pedra com un boig i enviar a la presó qualsevol rival que li barrés el pas.
Va visitar el mercat negre com qui va a comprar pa, i amb una gestió eficient dels recursos va arribar a la victòria... per un sol punt! L’honor i la glòria van ser seves, sí, però amb l’alè dels altres jugadors al clatell. Una gran partida, molt ajustada i amb rialles cada cop que algú acabava detingut.
Arquitectos del Reino del Oeste és un eurogame de col·locació de treballadors amb alta interacció. De 1 a 5 jugadors, partides de 60-80 minuts.
Knarr, Lovecraft Letter, Azul Duel, Flip7 (Sessió de fillers final)
Com ja és tradició, vam tancar la trobada amb una ronda de jocs lleugers. I quina ronda!
A Lovecraft Letter, la versió arcana del clàssic Love Letter, Víctor va guanyar de la mà del mateix Cthulhu. Com sempre, el joc barreja deducció, memòria i un toc de bogeria còsmica. L’aleatorietat hi juga un paper, però el plaer d’invocar horrors primigenis amb un somriure no té preu.
A Knarr, de Devir, Jordi B va vèncer i va comentar que és agradable i fàcil de jugar. Es tracta d’un joc de col·lecció de cartes i gestió de tribus víkings amb una estètica molt atractiva i fluïdesa mecànica. Per a tancar un dia de jocs, és ideal.
Carlos va dominar Azul Duel, una versió àgil i tensa del clàssic Azul per a dos jugadors. Tot el que fa gran a l’original, concentrat en un duel tàctic i visualment preciós.
I finalment, Flip7, un joc de "push your luck" (risc i recompensa) en què Jaume J va perdre per un punt, víctima de l’ambició desbocada, mentre Hèctor s’emportava la victòria sabent exactament quan parar.
Tots aquests jocs lleugers són ideals per a 2 a 5 jugadors, amb partides de 10 a 30 minuts segons el joc. Mecàniques: deducció, push your luck, draft, i control tàctic.
Quan les hores passen i ningú vol marxar, és que la jornada ha estat rodona. Aquestes trobades no són només partides: són relats compartits, estratègies debatudes, rialles i mirades de complicitat. Des de la bogeria dels manicomis fins a les profunditats oceàniques, des dels déus del caos fins a l’últim punt d’un duel ajustat... cada moment ha estat una peça més d’aquest gran trencaclosques que és jugar junts.
Que no desaparegui el vostre esperit lúdic!
Homedeneu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada