Q63: Dune Imperium, 1775: La guerra de la independencia, Forbidden Stars, Fate: Defensores de Grimheim, Arborea, Forest Shuffle, Sky Team, Caza Bombas

Com cada setmana, hem jugat a alguns jocs de taula i us explico...

 

Hi ha caps de setmana que són bons, i després hi ha els que deixen marca al tauler. Aquells en què l’aire fa olor de fusta de meeple, de cartó acabat de destroquel·lar i d’aliances temporals amb data de caducitat a la segona ronda. Aquesta trobada va ser una d’aquestes. Es van desplegar universos sencers a la taula, des de deserts amb espècies fins a planetes infestats, passant per boscos on els conills conspiren contra la biodiversitat. I sí, també es van desactivar bombes i aterrar avions, però això ja és una altra història... o potser no. 

Dune Imperium + Auge de Ix + Immortality

Entrar a Dune Imperium amb les expansions Rise of Ix i Immortality és com voler fer una partideta tranquil·la de poker i acabar jugant a l’escala reial de la política galàctica. El joc, és un híbrid musculat de construcció de ma i col·locació de treballadors, en què cada decisió pot decantar el poder sobre Arrakis i el control de l’espècia. Amb les expansions, el sistema es transforma encara més: Ix afegeix tecnologia i tàctiques alternatives, mentre que Immortality incorpora una nova dimensió de recerca biogenètica, amb un tauler separat on pots experimentar amb la vida… com qui cuina un arròs a banda.

 

En aquesta ocasió, la partida va ser un mosaic d’estratègies que brillaven amb la mateixa intensitat que una tempesta de sorra amb espècia. David va jugar amb una elegància capitalista gairebé ofensiva: la seva sinergia personatge-cartes li proporcionava un flux constant de diners. El somni de qualsevol banquer interplanetari. 

Jordi, com bon heroi de mil batalles, va guanyar més d’un combat, però sovint es trobava que les recompenses no compensaven el cost. Jaume J, en canvi, apostava per diversificar: comprava cartes, gestionava recursos i vigilava a la resta com qui observa un bosc buscant rastres d’un Shai-Hulud. I Víctor... ah, Víctor. Els seus torns es feien eterns, i no perquè no sabés què fer, sinó perquè sempre tenia cartes. Potser tenia la carta “Bene Gesserit de lescartes il·limitades”.

 

Tot i que la densitat de contingut que aporten les dues expansions pot aclaparar en una primera ronda (i una segona, i una tercera), la partida va ser un tour de force de planificació, improvisació i mirar malament qui ocupava el lloc que necessitaves. David es va endur la victòria, i el respecte de la resta, que van jurar en silenci entrenar més les seves sinergies abans de tornar a trepitjar Arrakis.

Mecànica principal: col·locació de treballadors i construcció de ma

Jugadors: 1–4 (amb expansions, fins a 6)

Durada estimada: 120–150 minuts

1775: La Guerra de la Independència

Quan un joc et posa a les mans la guerra que va forjar els Estats Units, saps que no estaràs repartint tulipes. 1775, és un joc de control de territoris i moviment d’exèrcits sobre el mapa d’Amèrica del Nord. A diferència d’altres wargames més durs, aquest té una entrada suau, amb una elegant gestió de daus per a les batalles i un sistema de cartes que defineix els moviments.

 

La partida entre Jaume DM i Pere no va tenir moments de pietat. Tot i l’esforç de la corona per mantenir el domini, la història no es va reescriure: la independència es va consumar. Jaume DM va guiar les colònies rebels amb mà de ferro embolicada en banderes estelades. Les tropes angleses de Pere van veure com les seves posicions reculaven una rere l’altra, com si el mapa tingués gravetat.

 

Les línies britàniques, malgrat la seva potència inicial, no van poder aguantar el ritme. A vegades, el vell continent descobreix que no és fàcil governar colònies des de 5.000 quilòmetres de distància. La revolució va triomfar, i Pere només va poder fer un brindis agredolç amb una tassa de te. De la índia, es clar.

Mecànica principal: control de territori amb daus i cartes

Jugadors: 2–4

Durada estimada: 60–90 minuts

 

Forbidden Stars

Quan el sector Herakon cau en disputa, ja saps que no estàs a punt de jugar una tarda de bingo. Forbidden Stars, és un wargame espacial que presenta una deliciosa barreja d’ordre secret, gestió de producció, moviment espacial i cartes de combat amb aroma de boles de plasma.

 

A la partida hi van participar l'Imperi de l'Home, els Móns Astronave eldar, els heretges del Caos i les interminables hordes orques. La guerra no va arribar a un final clar —el temps és un recurs escàs, fins i tot entre sistemes planetaris— però això no va impedir una intensitat gairebé radioactiva durant cada ronda. 

No hi va haver un vencedor clar, però tothom va sortir del sector Herakon amb cicatrius, històries i ganes de revenja.

Mecànica principal: Majories, programació d’ordres i combat per cartes

Jugadors: 2–4

Durada estimada: 150–180 minuts

 Fate: Defensores de Grimheim

Quan un joc et posa a lluitar contra forces fosques i la traducció et saboteja... bé, tens una història per explicar. Fate: Defenders of Grimheim, és un joc d’accions i supervivència i monstres que no perdonen. Però només si les regles s’apliquen bé.

 

Els jugadors, va intentar lluitar contra les hordes del mal, però les forces de traducció van ser massa poderoses. El manual en castellà indicava que els monstres s’activaven després de cada jugador... quan en realitat, en anglès, només ho fan després que tots els jugadors hagin actuat. Aquest petit detall va convertir el joc en una trituradora de bones intencions. Impossible. Injust. Desesperant. Però també... memorable?

 

Tot i la derrota contundent, hi ha plans per tornar-hi. Amb les expansions i la regla corregida, potser Grimheim tindrà alguna esperança. Però aquesta partida quedarà com a record: uns valents, una ciutat assetjada i una traducció amb més punyalades que una partida de Secret Hitler. “No surrender!” va ser el crit unànime, malgrat tot.

Mecànica principal: cooperatiu amb accions simultànies

Jugadors: 1–4

Durada estimada: 90–120 minuts

Arborea

Imagina’t un món fantàstic on cada arbre que plantes i cada criatura que invoques transforma una petita regió en un bosc majestuós… o en un frondós caos. Arborea, és un joc de construcció de móns on competeixes per plantar arbres, invocar éssers de la natura i reclamar territoris. Cada carta té una doble funció: pots usar-la com a arbre que crea energies, arbres que proporcionen senzillament punts de final de partida o com a criatura que actua de manera molt més potent, però tot plegat en un sistema de drafting molt agosarat que canvia cada partida.

 

Jose Luis lamentava cada arbre que Carles plantava, “—Aquest roure em sembla sospitós, cada fulla que treus és un crit d’agonia per a la meva puntuació—”, deia. Carles simplement li contestava amb ulls vidrats: “—El bosc creix, i tu… encara estàs regant la primera llavor?”. 

 

Finalment, Carles es va endur la victòria per un miserable punt, i va marxar amb un aire d’inescrutable superioritat. “Potser és la maledicció del bon explicador de jocs”, va sospirar José Luis, que s’havia dedicat a fer de mestre de cerimònies i va acabar tan extenuat com un arbre centenari en un incendi forestal.

Mecànica principal: drafting de cartes i construcció de tauler personal de bosc

Jugadors: 2–4

Durada estimada: 60–80 minuts

 

Forest Shuffle

Si hi ha un joc que capturi l’essència de la natura amb un toc d’humor i estratègia lleugera, aquest és Forest Shuffle. És un joc de memòria i decisió, on cal moure’s intel·ligentment pel bosc. La versió que vam desplegar, amb Eric, Carles, Carlos i José Luis, va tenir més conspiracions que un episodi d’una sèrie de supervivència.

 

Eric, tot i ser novell, va fer gala d’una intuïció natural que hauria fet palès a qualsevol zoòleg entusiasta. Va triar una parella de conills com a «animal de bandera». Va amagar les cartes de conill darrere d’una fageda. Pràcticament, es va convertir en la veritable plaga del bosc: semblava que la seva colònia es multiplicava sense control.

 

Però, ai de qui pensa que omplirà el bosc de conills i s’endurà la victòria: sense un predador que reguli la població, el bosc cau en desequilibri i els punts s’esmunyen com un mosquit perdut enmig de la boira. Carles es va endur la victòria, i ningú no es va atrevir a qüestionar el seu domini… bé, almenys no davant seu.

Mecànica principal: joc de memòria i agrupament de col·leccions

Jugadors: 2–4

Durada estimada: 30–45 minuts

 

Sessió de Fillers: Sky Team i Caza Bombas

Sky Team és un joc de cartes per a dos jugadors on cada un assumeix el paper de pilot d’aerolínia. L’objectiu és aterrar avions en zones assignades sense col·lisionar. Cada torn implica càlculs, posicionar-te a la pista, controlar frens, flaps, tràfic aeri, i prendre dosis de cafè. S’ha de prémer el botó adequat al moment exacte. David, Jaume J i Víctor, a diverses partides, van aterrar avions amb una precisió digna d’un simulador de vol.

  

Caza Bombas, Sou un equip d'artificiers amb els nervis d'acer. Torn a torn, intentareu descobrir quins cables tenen els altres per tallar-los de forma segura. Compteu amb les millors eines, que us facilitaran la feina, però cada cop les missions seran més difícils… Caça Bombas es pot gaudir en parella o en grups de fins a 5 persones, a partir de 12 anys, en missions d'uns 30 minuts. És un títol imprescindible per als amants dels cooperatius, que promet moltíssimes hores de diversió. Intenteu que no us exploti el cap.

 

És en moments com aquest que recordem per què estimem els jocs de taula: no només per les peces d’alta qualitat, ni pels catàlegs d’expansions, sinó per les històries inesperades que sorgeixen quan una carta gira, quan un dau roda i quan tres amics es troben per salvar un poble, conquistar un planeta o deixar ploure conills sobre un bosc.

Fins la propera, companys de taula: que el vostre cartró mai s’esquerdi, que la vostra pila de jocs sempre creixi i que cada partida us porti noves anècdotes per explicar. A reveure i…

Que no desaparegui el vostre esperit lúdic!

Homedeneu