Com cada setmana, hem jugat a alguns jocs de taula i us explico...
Cada trobada de jocs de taula és una nova aventura, una d’aquelles nits on el temps sembla dilatar-se entre estratègies, rialles i decisions crucials. Aquesta vegada, el menú incloïa des de l’horror còsmic fins a la gestió elèctrica, passant per la deducció social i les subhastes estrambòtiques. Com sempre, els nostres valents jugadors van estar a l’altura del repte... o gairebé.
Arkham Horror (2a edició)
Quan un grup de valents investigadors decideix passejar per Arkham en una nit qualsevol, ja sabem que la tranquil·litat serà el primer que desapareixerà. Aquesta edició d’Arkham Horror, ens submergeix en la ciutat maleïda on portals interdimensionals s’obren a cada cantonada, abocant criatures que serien la inspiració perfecta per a qualsevol psicoanalista amb aspiracions de novel·lista de terror.
El grup format per Pere, Jaume dM, Albert, Jaume J i David va fer el que va poder per contenir l’amenaça d’Ithaqua, un d’aquells Primigenis que no només vol destruir el món, sinó que també sembla gaudir veient com els humans pateixen en el procés. Els portals s’obrien en els pitjors llocs possibles, els monstres es multiplicaven i cada vegada que algú semblava tenir una oportunitat de triomf, alguna carta d’esdeveniment recordava que la sort és un recurs escàs a Arkham.
Quan va arribar el moment de l’enfrontament final contra Ithaqua, la partida es va convertir en una cursa per no esgotar-se abans que el monstre caigués. I malgrat el patiment, la sensació general va ser clara: Arkham Horror continua sent un joc èpic, que val la pena jugar almenys una vegada... si la vostra salut mental ho permet.
Mecànica principal: Cooperació, gestió de recursos i control d’àrea.
Jugadors: 1-8 (ideal 4-5). Duració: 3-4 hores (o més, si el
Primigeni es posa xulo)
Alta Tensión Deluxe
Què pot ser més emocionant que subministrar electricitat a una nació sencera? Si la resposta que us ve al cap és "qualsevol altra cosa", probablement no heu jugat mai a Alta Tensión Deluxe, l'edició revisada del clàssic de Friedemann Friese.
Aquesta joia de la gestió econòmica posa als jugadors al capdavant d'empreses elèctriques, obligant-los a equilibrar inversions en centrals energètiques, recursos i xarxes de distribució.
Albert, Hèctor, Jose Luis i Carles van posar-se la gorra d’enginyers energètics i van competir per demostrar qui era el veritable magnat de la llum. Albert, amb una combinació mesurada de fonts d’energia i una expansió eficient de la seva xarxa, es va endur la victòria. Carles, en canvi, va decidir que la millor estratègia era comprar tot el que pogués sense mirar el preu, demostrant que a vegades l'entusiasme supera la planificació.
Les subhastes per obtenir noves centrals van ser especialment intenses, amb Hèctor mirant de projectar les millors combinacions a futur i Jose Luis intentant forçar pujades de preu per ofegar les finances rivals. Al final, una mala previsió de recursos va deixar a més d’un amb les bombetes foses, però la partida va demostrar una vegada més per què aquest és un dels grans clàssics dels jocs de gestió.
Mecànica principal: Subhastes, gestió de recursos i enginyeria
econòmica.
Jugadors: 2-6. Durada: 1.5-2 hores (o fins que algú declari la
guerra als combustibles fòssils).
Faraway
Amb un títol que podria ser la descripció de l'estat mental de qualsevol jugador després de tres hores de Arkham Horror, Faraway ens porta a una experiència més cerebral. Aquest joc de gestió de mà i col·lecció de cartes ens posa en la pell d’exploradors que intenten optimitzar les seves adquisicions en un món desconegut.
En aquesta partida, Albert, Hèctor i Jose Luis van enfrontar-se a un repte de pura planificació. Hèctor, conegut pels seus càlculs gairebé infal·libles, va encadenar adquisicions que combinaven entre si de manera magistral, deixant als seus rivals amb poques opcions de reaccionar. El resultat? Una victòria contundent que va deixar clar que aquest tipus de jocs són el seu terreny.
Mecànica principal: Planificació estratègica i gestió de recursos amb elements de
predició. Jugadors: 2-4. Durada: 45-60 minuts (o menys, si ets Hèctor)
Land Unter
Si creieu que gestionar una xarxa elèctrica era difícil, intenteu salvar ovelles d’una inundació imminent! Land Unter, és un joc de cartes amb un sistema de subhastes intel·ligent que obliga els jugadors a prendre riscos constants. A Land Unter, ets un pastor amb un problema greu: el mar s’empassa el teu terreny i has de salvar les ovelles abans que es converteixin en sushi. El joc és una subasta inversa caòtica on pujar el preu pot significar salvar el teu ramat... o enfonsar-te amb ell.
Albert, Hèctor, Jose Luis i Jaume van passar de magnats elèctrics a pastors desesperats. La partida va estar marcada per moments de tensió inesperats, especialment quan algú es pensava segur i de sobte es trobava amb l’aigua al coll –literalment, si ens posem en temàtica.
Mecànica principal: Subastes inverses i gestió del risc.
Jugadors: 3-5. Durada: 20-30 minuts (més si sou ovelles)
Blood on the Clocktower
I finalment, al fantàstic local de Zero Latency, vam jugar a Blood on the Clocktower, el joc de rols ocults i deducció social que converteix qualsevol grup d’amics en una colla de paranoics. Alguns membres de Badalona Jugona i més amics ens vam reunir dissabte per aquest joc que més que un joc, és una experiència...
.JPG)
Primer us vull aportar el comentari d'una de les jugadores, Maria Rosa, que és psicòloga clínica i no havia experimentat la interacció d'aquest joc:
La partida de Blood on the Clocktower amb 14 participants va ser una experiència fascinant i tremendament enriquidora des del punt de vista psicològic i social. Com a psicòloga clínica general sanitària, la meva observació del comportament no verbal i les subtils variacions en la comunicació va resultar clau per identificar els jugadors d'alineació vermella. Va ser especialment interessant, com certs canvis a l'expressió corporal revelaven més del que les paraules podien amagar.
Un dels aspectes més cridaners va ser el llenguatge no verbal dels jugadors sospitosos. A les nominacions, tot i que no tenia cap prova verbal o lògica per desconfiar de certa persona, hi havia alguna cosa en la seva actitud que em resultava inconsistent amb la sinceritat. No participar activament en les converses, mostrar un excés de relaxació muscular i una aparent despreocupació, van ser senyals que em van portar a sospitar de la seva implicació al bàndol malvat. Aquests petits detalls, encara que subtils, van marcar la diferència a l'hora de prendre decisions, encara que ningú em feia cas 😅, finalment van guanyar els dolents i es va descobrir que a qui havia nominat una vegada i una altra era el diable, un treball intens per la meva part de tolerància a la frustració ia la impotència, per no sentir-me recolzada pels meus jaja.
.jpeg)
La dinàmica
del joc va ser increïblement entretinguda, i un dels aspectes més fascinants va
ser veure com els jugadors se submergien en els rols. La implicació de cada
persona a la partida era evident, fins al punt que alguns es deixaven portar
massa per l'entusiasme, augmentant la tensió i l'emoció del moment. Va ser
especialment divertit observar com les interaccions es tornaven més intenses a
mesura que avançava el joc, amb acusacions, defenses acalorades i aliances
inesperades.
Sens dubte aquesta partida va ser una demostració de com la psicologia i l'observació poden jugar un paper fonamental en els jocs de deducció social. Poder descobrir els malvats sense proves tangibles, només basant-me en la seva comunicació no verbal, va ser una experiència gratificant i em va recordar com pot ser de poderosa la percepció en un entorn d'interacció social intensa. Espero repetir aviat l'experiència i continuar explorant aquests comportaments fascinants en futures partides!
... I continuem amb detalls de les partides:
A la primera partida, Marc, un jugador que es va sincerar amb nosaltres al primer torn i en el que vam dipositar la nostra confiança, va ser convertit al mal per un dimoni i va ser el motor principal de la victòria de l'equip malèfic. "Volia matar-vos a tots, però sense patiment", va dir després.
A la segona partida, una increïble victòria del personatge de l'alcalde va donar emoció a un final d'infart on els vilatans no endimoniats van guanyar al mal. Vam haver d'introduir un sistema VAR com en el futbol, ja que es va produir alguna jugada discutible. Un pacte entre Lluís i Jaume construït al principi de la partida va demostrar ser indestructible i va situar a Lluís a la ronda final que va saber gestionar fins la victòria com alcalde responsable. Una victòria rara i difícil.
Vam descobrir personatges nous que no estant als scripts inicials ni tampoc en cap guió conegut, com per exemple "el bocachancla" assignat a Marcos per la seva pròpia família, Alba i Carla.
Espectacular la transformació de Maria Rosa, la nostra tranquil·la i cerebral psicòloga en una vilatana apassionada experta en acusar a jugadors sense escoltar-los, només llegint el seu "llenguatge corporal". "Jo no necessito proves, veig la mentida en els teus ulls!" va dir mirant-me fixament.
I no podem oblidar a Carla, la jugadora més jove, que va aguantar les acusacions com una campiona. "No sereu capaços d'acusar una nena!" va dir el seu pare, en un intent fallit de manipulació emocional que tothom va celebrar entre rialles.
Normalment les parelles a la vida real que participen juntes a jocs procuren evitar danyar-se, però a Blood on the Clocktower acostumen a sentir-se frases com "Tu calla!", "a mi no em vinguis amb històries, que ja et conec", "no sé com t'atreveixes a dir això"... tot entre riures i bon humor, ...imaginem.
Com sempre, la direcció de Carlos va ser impecable, (i no és un joc fàcil de gestionar) i les interaccions entre jugadors van provocar moments memorables. En resum, una vetllada intensa, plena d’enganys, aliances i algun sofà que serà ocupat inesperadament per qui va fer l’acusació equivocada.
Mecànica principal: Deducció, rols ocults i interacció social pura.
Jugadors: 5-20 (ideal 8-12). Durada: 1-2 hores (o fins que morin els suficients)
Que no desaparegui el vostre esperit lúdic!
Homedeneu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada