Com cada setmana, hem jugat a alguns jocs de taula i us explico...
Hi ha trobades de jocs que es recorden per un detall concret: una tirada de dau impossible, una carta jugada a temps, un crit d’alegria o una mirada de desesperació quan tot s’ensorra en el moment més inesperat. La darrera sessió de Badalona Jugona van ser quatre taules, quatre propostes ben diferents, i un munt d’interaccions que van fer vibrar tant als veterans com als que només volien passar una tarda de diversió.
Warhammer Quest: Silver Tower
El Silver Tower no necessita gaire presentació per als jugadors avesats a les aventures de Warhammer. És el clàssic dungeon crawler on els herois han de recórrer cambres plenes de trampes, monstres i secrets per arribar fins al cor d’una torre maleïda. Cada sala és un repte i cada decisió pot ser la diferència entre l’èxit i quedar fossilitzat a la paret.
En la nostra partida, David, Jaume J, Jaume dM i Sergio van descendir en aquest laberint sense saber què els esperava. Jaume dM i David van ser els primers a trobar tresors i millores d’equip, que els van convertir en autèntiques bèsties de combat. Mentre ells brillaven amb noves armes i armadures, Jaume J es va veure obligat a fer front a la masmorra amb poc més que la seva tenacitat i un equipament molt modest. Sergio, per la seva banda, va desplegar una barreja de prudència i audàcia estratègica que el va fer guanyar la reputació de “MVP” entre els companys: col·locava la seva miniatura allà on calia, aprofitava les habilitats especials i obria pas a la resta.
La tensió va arribar al clímax a la sala final. El bruixot i els seus sicaris semblaven imposar-se, però aquí la història va girar. Jaume J, que fins aleshores havia jugat amb un paper més discret, va aconseguir activar una habilitat que restablí la salut de tot l’equip, i els companys no la van desaprofitar. L’últim cop de gràcia també va ser seu, tancant el cercle narratiu: l’heroi menys equipat va acabar donant un cop a la taula. Els aplaudiments van sonar com si haguéssim estat en una lliga professional. I és que sense treball en equip no hi ha victòria.
Warhammer Quest: Silver Tower és un dungeon crawler cooperatiu per 1-4 jugadors, amb partides que duren entre 90 i 150 minuts. Combina exploració modular, combat amb daus i progressió d’herois en campanyes llargues.
Street Masters: Tide of the Dragon
Canvi de taula, canvi de ritme. Aquí la inspiració no era Warhammer sinó les pel·lícules de kung-fu dels anys 90 barrejades amb videojocs de lluita. Street Masters: Tide of the Dragon és un joc que respira arts marcials per tots els costats: cada jugador porta un lluitador amb estil propi i es veu obligat a plantar cara a bandes criminals que no paren de sorgir al tauler.
Nacor, Jordi A i Jordi B es van posar en la pell d’aquests combatents de carrer. Els primers torns van ser com una coreografia: cops ben col·locats, moviments ràpids i alguna que altra carta especial que feia esclatar aplaudiments. Però com passa en qualsevol història d’arts marcials, el ritme s’accelera i aviat les coses es compliquen. Les miniatures enemigues van començar a envoltar els jugadors i la partida va agafar aquell aire d’escena final on els herois resisteixen envoltats d’enemics.
El més curiós és que, malgrat les diferències d’estil, els tres jugadors van trobar una sincronia gairebé cinematogràfica: un atac preparava el següent, una carta anul·lava un perill imminent, i quan semblava que la banda criminal estava a punt de dominar el tauler, els nostres protagonistes feien una combinació que girava la situació. El públic imaginari va esclatar quan van aconseguir derrotar el cap final i netejar els carrers. Triomf contundent i un record més per explicar a la propera trobada.
Street Masters és un joc cooperatiu d’escaramusses amb cartes per 1-4 jugadors. Cada partida dura uns 60-90 minuts i barreja gestió de mà i escenes de combat trepidants.
Keep the Heroes Out!
Si a Street Masters érem herois de carrer, aquí ens vam posar a la pell de... monstres. Però monstres “de bona pasta”. Keep the Heroes Out! és un d’aquells jocs que li dona la volta a la narrativa clàssica: no som els aventurers que entren a saquejar coves, sinó els habitants legítims que simplement volen viure tranquils sense que quatre mercenaris amb complex de protagonista vinguin a robar-nos els tresors.
En aquesta ocasió, Nacor, Jordi A i Jordi B van formar el front monstruós. El relat va ser quasi teatral: “Som monstres però bona gent”, deien, i s’imaginaven la seva cova com un racó de pau interromput constantment per aquells “herois” que no paraven de colar-se. El joc demana col·laboració constant: els jugadors han de defensar cambres, gestionar recursos i repartir-se tasques mentre els invasors entren amb habilitats molestes.
La partida va ser intensa. Els herois semblaven imparables, però els jugadors van aconseguir establir una defensa sòlida, gairebé com un castell de cartes que resistia ventades. El millor moment va ser quan, després de diverses onades, els monstres van aconseguir aturar-los del tot. Aquesta vegada no hi va haver malentesos narratius: la victòria va ser clara i contundent. Entre riures, els jugadors van cridar: “Han guanyat els monstres! Visca!”. I sí, aquell crit va ressonar com un petit himne de justícia per tots els monstres del món dels jocs.
Keep the Heroes Out! és un cooperatiu asimètric de defensa de masmorra per 1-4 jugadors. Les partides duren uns 45-75 minuts, amb mecànica principal de construcció de mà i gestió d’unitats sobre tauler.
Agent Avenue
Per acabar la trobada, un canvi total de registre: Agent Avenue, un filler que juga amb la psicologia i la deducció. És un joc aparentment senzill però que, posat sobre la taula, genera aquelles rialles i moments d’intuïció que fan de colofó perfecte.
Aquesta vegada, els jugadors van ser Jaume J, David, Nacor, Jordi A i Jordi B. El joc, pensat inicialment per duels ràpids, es va anar repetint i creuant, fins que el grup va acabar en un “tots contra tots. Aquí no hi havia daus, ni miniatures, ni campanyes: només la capacitat de llegir els rivals i fer veure que no saps el que realment saps.
El més divertit va ser veure com alguns jugadors repetien patrons que els altres començaven a detectar. Una carta jugada massa ràpid, un silenci sospitós, una rialleta nerviosa... Tot servia per intentar deduir intencions. Un final perfecte després de jocs intensos.
Agent Avenue és un joc de deducció i bluffing pensat per 2 jugadors. Les partides són molt ràpides, d’uns 10-15 minuts, ideal com a filler o tancament de sessió.
La trobada va demostrar, una vegada més, la riquesa de la nostra afició. Podem passar de masmorres fosques a carrers plens de bandits, de defensar-nos com monstres simpàtics a enganyar-nos cara a cara amb cartes senzilles. Les partides no només es juguen, sinó que es recorden, s’expliquen i s’exageren una mica amb el temps.
Que no desaparegui el vostre esperit lúdic!
Homedeneu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada