Com cada setmana, hem jugat a alguns jocs de taula i us explico...
Aquesta trobada va ser una d’aquelles ocasions especials en què un grup de jugadors veterans ens vam endinsar en mons molt diferents: des de l’expansió d’imperis, passant per les ombres tentaculars d’Arkham, fins a l’alegria d’un filler de daus espacial o la subtilesa d’endevinar què s’amaga en mans dels contrincants.
Civilization: Un nuevo amanecer + Tierra Incógnita
Parlar de Civilization en el món dels jocs de taula és com parlar d’un clàssic universal: civilitzacions que neixen, creixen, s’expandeixen i xoquen entre elles. Un nuevo amanecer, amb l’expansió Tierra Incógnita, proposa fer això mateix però amb un sistema molt més lleuger i condensat que els seus cosins més densos. Aquí no cal passar sis hores davant del tauler, però sí que cal una bona planificació d’accions. La mecànica del “track d’accions” —on cada acció es desplaça cap a la dreta i guanya força a mesura que no s’utilitza— és el motor central. Afegim-hi l’expansió, que introdueix nous mapes, civilitzacions, govern i interaccions diplomàtiques, i tenim un joc on cada decisió pesa més del que sembla.
La partida va començar amb un Jaume J especialment combatiu, amb una arrencada agressiva que el va portar a conquerir ràpidament dues fortaleses properes. Semblava l’inici d’un imperi imparable, però la proximitat amb Nacor va desencadenar el que podríem anomenar la “Primera Guerra Civilitzada del Sud”. Nacor, sense escoltar cap possible pacte i sentint-se amenaçat, va respondre eliminant les ciutats d’en Jaume J, i aquest, fidel a la seva màxima de “cap agressió sense resposta”, va dedicar-se des d’aleshores a mantenir viu un conflicte estèril però molt divertit per a la resta de la taula. Si els manuals de la BGG fossin còmics, aquesta part de la partida en mereixeria una vinyeta especial.
Mentre els combats creaven un sud inestable, Isma, amb la seva calma habitual, desplegava carretons de comerç i alçava meravelles. Però la calma era només aparença: d’algun lloc en aquell mercat ambulant va sorgir la tecnologia nuclear. En un gir digne de novel·la distòpica, Isma va llançar un “atac preventiu” contra els dominis de Nacor al sud, demostrant que fins i tot els comerciants poden tenir laboratoris secrets sota la lona dels seus carros.
Paral·lelament, Jaume dM va fer honor a la seva etiqueta de diplomàtic invisible: va passar gairebé desapercebut, sense gaires conflictes oberts, però sempre avançant cap als objectius. La victòria final va ser per a Nacor, que des del principi havia posat el focus en aconseguir els punts necessaris, sense deixar-se arrossegar del tot pels conflictes. Felicitats a ell i també a Jaume dM, que va fer de “consultor oficial del reglament”, ajudant a desfer més d’un dubte amb el manual a mà.
Els jocs de civilització tenen un atractiu especial per a mi, m’agrada crear, desenvolupar, evolucionar, i veure créixer una civilització sempre és un plaer. Aquest joc ho tenia tot per que m’agradés, però en una primera partida, malgrat que la mecànica és senzilla, la constant consulta de miniregles que s’apliquen a cada situació va frenar el meu entusiasme. Us poso als lectors del blog dos manuals que es poden trobar a la BGG, i als que vaig accedir més tard per resoldre algun dubte:
Mecànica principal: motor d’accions escalables i
gestió d’imperis.
Jugadors: de 2 a 4 (5 amb expansió).
Durada: 120-180 minuts.
Arkham Horror LCG: Campanya d’Alicia
El Living Card Game d’Arkham Horror no necessita gaire presentació per als jugadors veterans: és una immersió narrativa i mecànica en els relats lovecraftians, amb una campanya plena de cartes, muntanyes de text i decisions que persegueixen els investigadors sessió rere sessió. Però aquesta vegada no ens trobàvem davant d’una campanya oficial, sinó d’una fanmade molt especial: Alicia, que barreja els horrors d’Arkham amb l’univers de Lewis Carroll. Una combinació que podria semblar extravagància pura… però que va sorprendre tothom per com encaixava.
Els nostres investigadors —David, Víctor, Montse i Jordi— es van enfrontar a criatures que semblaven sortides tant de Més enllà del temps com d’un te de les cinc amb el “sombrerero loco”. La barreja de meravella i malson es va traduir en cartes amb efectes inesperats i escenaris que feien dubtar de si la lògica seguia sent vàlida en aquell univers. Malgrat això, l’equip va aconseguir una altra victòria, consolidant el progrés de la campanya i demostrant que, tant se val si l’enemic és Nyarlathotep o un conill blanc amb rellotge, els investigadors saben trobar la manera de sobreviure (de moment).
Mecànica principal: joc de cartes narratiu i
cooperatiu, amb construcció de mazo i progressió de campanya.
Jugadors: de 1 a 4.
Durada: 60-120 minuts per escenari.
Space Base: Estación de mando
Amb Space Base canviem radicalment de to: d’un LCG narratiu i dens a un filler alegre i ple de daus. Aquest joc recorda molt a Machi Koro, però amb més opcions i sensació d’engranatge ben afinat. Cada jugador gestiona la seva base espacial amb naus assignades a números del 1 al 12; quan es tiren els daus, activen les naus corresponents, donant crèdits, ingressos o punts de victòria. El detall interessant és que les naus que vas descartant passen a donar beneficis quan els altres jugadors llencen els daus, creant una sensació de “sempre hi ha alguna cosa per cobrar”.
En la nostra partida, Nacor va aconseguir desmarcar-se amb una puntuació alta i constant, aprofitant una combinació eficient de cartes que li donaven ingressos gairebé en cada tirada. Jordi el seguia de prop, sempre amenaçant amb la possibilitat de donar-li la volta al marcador. Mentrestant, David i Jaume J van viure la frustració clàssica del jugador de Space Base: tenir una nau potent preparada i veure com els daus mai cauen al número adequat. Entre bromes sobre com de “mal calibrats” estaven els daus, la partida va avançar ràpida i dinàmica, com correspon a un bon filler.
Mecànica principal: tirades de daus amb motor
d’ingressos i construcció de tauler personal.
Jugadors: de 2 a 5.
Durada: 30-60 minuts.
Divinare
Si hi ha un joc que posa a prova la intuïció i la psicologia de la taula, aquest és Divinare. Ambientat en el món de l’endevinació del segle XIX, els jugadors competeixen per predir quantes cartes d’un tipus hi haurà en joc. La gràcia és que part de la informació és visible, part és oculta i part va circulant entre jugadors, de manera que cal deduir, intuir i, sovint, arriscar.
La partida va ser un festival d’apostes més o menys encertades. Nacor, amb un instint quasi sobrenatural, va aconseguir clavar les seves prediccions i va endur-se la victòria. La resta —Jaume J, David i Jordi— van oferir resultats més irregulars: alguns encerts brillants seguits de fiascos que els van deixar sense punts. El contrast va donar molt de joc en els comentaris: “jo ho havia vist claríssim, però la clarividència devia estar de vacances”.
Mecànica principal: deducció i gestió d’informació
parcial.
Jugadors: de 2 a 4.
Durada: 30-45 minuts.
Trio
Per tancar la sessió, res millor que Trio, un joc ràpid que s’està convertint en habitual al nostre grup. Les regles són senzilles: cal formar trios de cartes numerades, deduint què tenen els altres i recordant la informació revelada en torns anteriors. Malgrat la seva simplicitat aparent, genera moments de tensió i rialles constants.
En aquesta ocasió, Jaume J va ser qui va demostrar millor memòria i capacitat deductiva, aconseguint els trios necessaris abans que ningú. La resta vam quedar amb la sensació de tenir les cartes “gairebé” controlades, però sempre faltava aquell detall o record que permet fer la jugada perfecta. Potser és aquest “gairebé” el que fa que el joc sigui tan addictiu.
Mecànica principal: memòria i deducció.
Jugadors: de 3 a 6.
Durada: 10-15 minuts.
Si alguna cosa ens demostra cada trobada és que els jocs de taula no només són una excusa per competir o cooperar, sinó una manera de viure històries plegats. Així que ja ho sabeu: sigueu civilitzats, investigueu horrors indescriptibles o endevineu el futur, però sobretot no deixeu mai de compartir partides. Ens retrobem aviat, amb més aventures de cartró i daus.
Que no desaparegui el vostre esperit lúdic!
Homedeneu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada