Escape from New York
Inspirat en la mítica pel·lícula de John Carpenter, Escape from New York ens proposa un escenari desesperat: recuperar el president dels Estats Units, la cinta amb la gravació secreta i els plànols de fugida abans que sigui massa tard. A diferència del film, on només un sol home – Snake Plissken – ho ha d’aconseguir, aquí els jugadors col·laboren... o almenys això és el que se suposa.
Sabem de crítiques negatives cap al joc, que si torns massa llargs, que si poques decisions, que si no hi ha daus per combatre... però la veritat és que a nosaltres, deixant de banda la primera ronda d’aprenentatge, ens va funcionar perfectament a 3 jugadors.
La partida va ser trepidant, plena de girs inesperats i decisions que van fer suar més d’un. Jaume, Jordi i Jose Luis van anar avançant amb dificultats pels carrers enrunats de Manhattan, enfrontant-se a bandes de criminals i obstacles a cada cantonada.
Tot semblava sota control fins que, quan ja teníem acordat el punt de trobada, Jordi va decidir fer un gir de guió digne d’un blockbuster: fugir amb el president cap a Central Park, per raons que encara avui ningú ha aconseguit entendre. Aquí vam recordar per què un joc semi-col·laboratiu no és mai realment col·laboratiu.
Per sort, Jaume va protagonitzar una escena de pel·lícula: va recuperar el president de les mans de Jordi i, amb un moviment digne d’un heroi d’acció dels 80, va envestir una barricada amb el seu vehicle i va aconseguir la victòria per tot l’equip.
La resposta de Jordi a la meva pregunta “puc travessar la barricada amb el cotxe i saltar al pont amb el president?” va ser: “mira que funcioni l’airbag”. Èpic. Si Carpenter veu això, fa una seqüela.
Llibertat recuperada!:
Mecànica principal: gestió de mà, moviment per àrees, objectius ocults. Jugadors: 1-4. Duració: 60-90 minuts.
Deep Rock Galactic
El que podria semblar un simple joc de mineria espacial es converteix en una experiència frenètica i plena de perills. Inspirat en el videojoc del mateix nom, Deep Rock Galactic ens col·loca al comandament d’un grup de nans espacials, cadascun amb habilitats especials, que han de recollir minerals valuosos mentre sobreviuen a onades d’insectes gegants.
Aquesta vegada, l’equip format per Jaume, Nacor i Sergio va demostrar que l’important no és quantes vegades caus, sinó quantes vegades et tornes a aixecar.
Sergio, que jugava per primer cop, va protagonitzar una sessió de caigudes i aixecaments que faria envermellir qualsevol plataforma de videojoc. Però, malgrat els seus constants entrebancs (i les rialles dels altres jugadors), l’equip va aconseguir l’objectiu i va sortir amb vida.
Mecànica principal: col·laboratiu, gestió de recursos, exploració modular. Jugadors: 1-4. Duració: 90-120 minuts.
Teotihuacan
Aquest eurogame d’alta estratègia ens transporta a la gran ciutat prehispànica, on els jugadors han de gestionar treballadors, recollir recursos i construir la impressionant piràmide del Sol. L’eficiència en la planificació i l’optimització de torns són la clau per triomfar.
Carlos, Albert i José Luis van dur a terme una lluita ferotge per l’hegemonia a Teotihuacan. José Luis va lluitar fins al final per evitar quedar l’últim, mentre Carlos i Albert mantenien un duel apassionant.
Albert, per alguna raó incomprensible, es va obsessionar amb acumular un recurs que ell anomenava “pinya” (encara no sabem si es referia a algun concepte místic que només ell comprèn). Sigui com sigui, al final van brindar amb cacao, celebrant una gran partida i un duel ajustat.
Mecànica principal: col·locació de treballadors, gestió de recursos, construcció de tauler. Jugadors: 1-4. Duració: 90-120 minuts.
Star Wars: El borde exterior
Ser un mercenari a la galàxia mai ha estat fàcil, però en aquest joc toca competir per aconseguir fama, crèdits i una reputació que faci tremolar la República i l’Imperi per igual. Amb l’expansió Asuntos pendientes, les opcions es multipliquen, afegint més missions, naus i personatges icònics.
Victor, Jordi i Blai es van llançar de cap a l’univers d’Star Wars, cadascú amb la seva pròpia estratègia per convertir-se en el millor mercenari del Borde Exterior. Però va ser Blai, interpretant Boba Fett amb una fredor calculadora, qui es va alçar amb la victòria, sumant crims, encàrrecs i gestes infames fins a convertir-se en el més temut de la galàxia.
Mecànica principal: moviment punt a punt, recollida i entrega, personalització de personatge. Jugadors: 1-4. Duració: 120-180 minuts.
Harakiri
Dins la campanya de Harakiri, aquesta aventura ens va portar a recuperar el favor dels esperits Kami, amb Jaume, Jordi, Lluc i David enfrontant-se a guerrers malignes, fantasmes i bruixes, lava ardent i un munt d’altres amenaces mortals. La frase “sents com la teva ànima abandona el teu cos” serà recordada llargament. En aquest viatge van aprendre lliçons valuoses:
- Jaume va descobrir que una dalla clavada en el seu cos era més real que qualsevol il·lusió.
- David va veure que deixar passar el temps no significa necessàriament avançar.
- Jordi va comprovar que aturar una caravana no implica que el teu personatge acabi bé.
- Lluc va entendre que és més fàcil prometre protegir algú que complir la promesa.
Malgrat tot, la lluita contra el Shogun obscur continua!
Mecànica principal: col·laboratiu, escenaris narratius, gestió d’accions. Jugadors: 1-4. Duració: 90-150 minuts.
I per acabar la vetllada, vam tenir temps per provar Caballeros Guerreros i gaudir d’un últim filler, Trio. Una jornada intensa, plena de diversió i moments memorables. La pròxima vegada, més i millor!
Que no desaparegui el vostre esperit lúdic!
Homedeneu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada