Com cada setmana, hem jugat a alguns jocs de taula i us explico...
Una trobada de bruixots, avions, telescopis, superherois...
Hi ha nits de jocs que són memorables per la seva intensitat, d’altres pel caos desfermat, i algunes, com aquesta, perquè van tenir una mica de tot: bruixots col·laborant (però no prou), investigadors espacials amb problemes d’ego, soldats nord-americans massa confiats, i fins i tot pilots d’aviació fent cabrioles impossibles.
The Witcher: El Viejo Mundo – Pocions, monstres i un pèl de Kikimora
Quatre bruixots van decidir unir forces per fer front a les criatures que infestaven El Viejo Mundo. Amb una variant col·laborativa a la taula, tot apuntava a una batalla èpica contra les monstruositats que assoten la terra. El problema? Ens vam quedar a un pèl de Kikimora de guanyar. I aquest pèl va ser tan gruixut com la mala lectura del taulell que vam fer en algun moment.
Aquest joc de construcció de mà i gestió de combat t'obliga a optimitzar cada acció, i aquí és on vam patir: hi ha partides on la teva estratègia és fer mal a foc lent i altres on has de llançar-ho tot des del principi. Nosaltres vam oscil·lar entre les dues coses i vam acabar a mitges. Tot i això, els bruixots companys sempre tenien una poció a punt per donar un cop d’encanteri i ajudar.
Així que, entre col·laboració i algun "si m'haguessis avisat abans!", la partida va mantenir la tensió fins al final. Localitzacions i tema basat en els llibres d’Andrzej Sapkowski i les aventures de Geralt de Rivia.
The Witcher: El Viejo Mundo és un joc d’aventures i construcció de mà dissenyat per Łukasz Woźniak. Permet partides de 1 a 5 jugadors i ofereix tant modalitats competitives com cooperatives.
Crokinole – Entre tirs magistrals i derrotes vergonyoses
Amb l’adrenalina de la partida anterior encara a l’aire, vam passar a quelcom més... tàctil. Crokinole, el clàssic joc de destresa canadenc, es va estrenar amb un tauler preciós que va veure tant jugades perfectes com pífies per emmarcar.
Jaume, David, Pere i Jordi es van enfrontar en partides ràpides on cada tir semblava decidir entre la glòria i la humiliació. Quan el disc llisca exactament cap al centre, el plaer és absolut; quan falla d'un mil·límetre i rebota cap a la teva pròpia peça deixant una oportunitat d'or a l'altre jugador, la ràbia es contagia.
Crokinole és un joc de destresa que existeix des del segle XIX, d’autor desconegut, però que ha estat editat per diverses companyies. Es juga habitualment a 2 o 4 jugadors.
SETI – A la recerca de vida... o de tenir el telescopi més llarg
Quatre jugadors i quatre estratègies diferents. L'Albert, ple d’energia pels brioixos que es va menjar, va llançar sondes a l’espai sense descans, orbitant i aterrant a tot arreu a la recerca de vida. En Jose Luis, seguint una tàctica similar, va preferir centrar-se en llunes i satèl·lits, que puntuen força, tot i que la seva prioritat real era no quedar últim per enèsima vegada.
En Carles, en canvi, va anar flotant com una papallona, canviant d'estratègia a cada torn: primer anava per dades, després per tecnologies, i de sobte es fixava en els satèl·lits perquè “sembla que puntuen bé”.
I finalment, l’Héctor, tranquil al seu sofà amb un telescopi en una mà i una Coca-Cola a l’altra, va decidir que explorar personalment era per a novells, i es va dedicar a recollir dades des de la distància. Va processar-les amb un ordinador reforçat i, amb la paciència de Clark Kent, va acabar descobrint els aliens desitjats, guanyant la partida.
Amb això vam confirmar dues coses: que havíem trobat vida (tot i que no necessàriament intel·ligència) i que hi ha humans que necessiten més intel·ligència artificial que les màquines.
SETI és un joc d’exploració i gestió de recursos on els jugadors competeixen per trobar evidències de vida extraterrestre, permet partides de 2 a 4 jugadors.
Als futurs jugadors de SETI els recomano veure i sentir aquest vídeo de 2 minuts on es desvela el secret de l’estratègia principal:
Undaunted Normandy – Quan les cartes decideixen la guerra
Després de tantes aventures fantàstiques i viatges interestel·lars, tocava tornar a posar els peus a terra. Bé, potser no a la realitat, però almenys a una guerra amb una mica més de base històrica. Undaunted Normandy ens va portar al cor de la Segona Guerra Mundial, amb un enfrontament tàctic entre aliats i alemanys en un escenari que va posar a prova la nostra capacitat de prendre decisions sota pressió.
Aquí teniu el relat del nostre reporter de guerra a Normandia:
“El 15 de juny del any 1944, la 30ª divisió d'infanteria del exercit aliat americà entrava en territori francès i canviaria el curs de l'historia, fins que el 14 de febrer del 2025, en Jordi i en Pere Josep van rememorar aquesta efemèride amb mes fidelitat de la que es va explicar.
Els americans van entrar a França molt contents amb les noves troballes com croissant, baguette i camembert, i no es van adonar que ja havien perdut la batalla sense disparar un sol tret. L'exèrcit Alemany comandat per en Pere Josep va avançar línies sigil·losament i quan els avis de Trump van voler fer alguna cosa, ja havien aconseguit els 5 punts de control que necessitaven per guanyar l'escenari.
Com que la partida va ser un perfecte exemple de la Blitzkrieg, ambdós jugadors van decidir agafar la maquina del temps i jugar un altre escenari. Ara l'acció es traslladava a Saint-Lô al 25 de juny del 44, i els dos bàndols podien disposar de tot el seu arsenal. L'objectiu era tindre 10 punts de control. I amb el crit de "Make US great again", l'exercit americà va ser molt mes ofensiu.
Així l'equip alemany d'en PJ van decidir muntar dos posicions de metralladores que van fer la guitza als exploradors i fusellers d'en Jordi, i aquest per la seva banda, va incloure un franctirador que va ser mortal i tenia una punteria fora de sèrie, no així com els metralladors alemanys que van buidar varies vegades el seu carregador sense infligir cap ferida. Els americans es van desplegar per l'escenari aconseguint els 10 punts vitals per la seva victorià.”
Undaunted Normandy es un joc de conflicte bèl·lic amb mecànica de construcció de baralla. Tots dos exèrcits comencen amb una baralla mínima i amb aquesta han d'anar donant ordres a les unitats desplegades al taulell, quan mes cartes es tinguin de una mateixa unitat, mes vegades podrà actuar o demanar reforços de la reserva amb noves unitats.
Battle of Britain – Aviadors i maniobres impossibles
L’aviació no es va voler quedar enrere en aquesta jornada de conflictes bèl·lics, i així va ser com Battle of Britain va entrar en escena. Aquest joc d’estratègia aèria recrea els combats aeris entre la RAF i la Luftwaffe al sud d’Anglaterra.
Aquí el relat del nostre corresponsal:
“En PJ i en Jordi encara teníem temps i van decidir portar la guerra als cels, van obrir la caixa d'Undaunted Battle of Britain i van intercanviar bàndols. En aquesta ocasió la màquina del temps els va emportar al 27 de maig del 1945 a les platges de Dunkerque, el dia de l'operació Dinamo per tractar d'evacuar les tropes aliades en vaixells de combat.
La Luftwaffe va enlairar dos bombardeigs Stuka, escoltats per 4 Messerschmitt BF109, mentre que la RAF tenia a la seva disposició 4 Hurricanes i 2 P82 Defiants. Així va començar una dogfight de vertigen, les maniobres i les cabrioles del avions van fer tremolar el cel com si fos una revetlla. Els anglesos havien de neutralitzar els bombarders, mentre que els alemanys lluitaven per enfonsar 4 dels 6 vaixells. Amb l’escenari preparat, va caure el primer BF109, deixant al seu company d'ala sense comunicacions. Això va fer que l'equip Alemany tingues moltes interferències a la seva baralla de joc, cartes sense utilitat que entorpien la mà de joc, i sense accions no es pot guanyar.
En Jordi va prendre la iniciativa controlant 3 dels 4 vaixells sense oposició gracies a que la batalla aèria estava lluny d'un dels seus bombarders. Una tenalla molt agressiva d’en PJ sobre un dels Stuka, va obligar a en Jordi a maniobrar per evitar un foc creuat entre els dos Hurricanes que l’encerclaven. Amb un cop de sort, va aconseguir forçar una embranzida del motor Rolls-Royce i situant-se a sobre d'un vaixell objectiu, va deixar caure la seva càrrega. Victòria del equip Alemany, que van haver de patir i suar per aconseguir-la.”
Battle of Britain és un joc d’estratègia i moviment tàctic ambientat a la Segona Guerra Mundial. Publicat per PSC Games, permet partides de 2 a 4 jugadors, amb mecàniques de planificació i combats aeris.
Marvel United – El Crani Roig i l’okupació il·legal de la Torre Avengers
Jaume, Jordi, Oriol i Javi van saltar a l’univers Marvel per defensar la ciutat (i casa seva) de l’amenaça de Crani Roig. Amb un equip de superherois de primer nivell—Iron Man, Capità Amèrica, Deadpool i Miles Morales—semblava que la partida seria un passeig pel parc. Però no.
El supervillà va decidir que la seva estratègia passava per convertir la Torre Avengers i la Mansió en la seva nova residència. “Ni lloguer, ni hipoteca, jo em quedo aquí”, semblava dir cada cop que bloquejava una ubicació clau. Els jugadors, desesperats, van provar de tot: Iron Man va disparar rajos repulsius a tort i a dret, Capità Amèrica va donar discursos heroics (perquè sempre ajuda), i Deadpool… bé, Deadpool es va dedicar a fer comentaris sarcàstics sobre la situació.
Quan tot semblava perdut i Crani Roig estava a punt de completar els seus malèfics plans, Oriol, amb un últim moviment de Miles Morales, va donar el cop de gràcia. Amb un salt acrobàtic i una xarxa ben col·locada, el superheroi aràcnid va tombar el dolent i va salvar la partida a l’últim segon.
Les rialles i els aplaudiments van ser merescuts. Per sort, els Avengers van poder recuperar casa seva i Marvel United va demostrar, un cop més, com d’intens i èpic pot ser un joc col·laboratiu ben jugat.
Marvel United és un joc cooperatiu de cartes i miniatures dissenyat per Eric M. Lang i Andrea Chiarvesio. Fins a 4 jugadors treballen junts per derrotar un supervillà, utilitzant habilitats especials i coordinant les seves accions.
Hibachi – La cuina samurai més descontrolada
Si algú pensava que la gastronomia era un art pacífic, és que encara no ha jugat a Hibachi. En aquest joc, Jaume, Jordi, Oriol i Javi es van posar en la pell de cuiners japonesos… però amb una tècnica de llançament d’ingredients digna d’un torneig de tir amb arc.
“Hem de fer plats deliciosos i planificar bé els nostres moviments”, va dir algú al principi. Minuts després, ja no quedava ni rastre de planificació. Els jugadors llençaven fitxes com si fossin ganivets de ninja, intentant encertar els ingredients necessaris per cuinar els millors plats.
Javi es va convertir en el mestre de la rapidesa, aconseguint comprar tot el necessari abans que ningú. Jordi, en canvi, es va especialitzar en un sol ingredient: el xili. “Si no crema, no és un bon plat!”, va declarar mentre acumulava picant com si el món s’hagués de quedar sense.
Entre plats deliciosos i llançaments descontrolats, la partida va ser un espectacle tant per als participants com per als observadors. Al final, la cuina va quedar destrossada, però el resultat va ser divertidíssim.
Hibachi és un joc d’habilitat i gestió de recursos dissenyat per Marco Teubner. Amb una mecànica de destresa, subhasta i col·lecció de cartes, els jugadors llancen fitxes sobre una planxa per aconseguir ingredients i completar receptes.
Challengers – Torneig de combat amb cartes i moltes sorpreses
Jaume, Jordi, Oriol i Javi van entrar en la competició de Challengers, un joc que combina deckbuilding i duels ràpids on cada combat és una sorpresa.
Jaume va començar fort, guanyant la majoria de combats amb una estratègia que semblava imparable. La seva baralla es va anar enfortint, i cada cop que sortia un nou rival, ell simplement deia: “Això serà ràpid”. I ho era.
Però aquí ve la gràcia: a Challengers, l’últim duel és el que compta. I en aquell enfrontament final, quan semblava que Jaume ho tenia fet, Javi va aparèixer amb una baralla que va resultar ser la seva nèmesi perfecta. En un gir inesperat, les cartes van estar del costat de Javi i es va emportar la victòria davant la incredulitat de la resta.
Un joc ràpid, addictiu i ple de moments èpics. El millor? Que el torneig sempre et deixa amb ganes de tornar a jugar per demostrar que pots fer-ho millor.
Challengers és un joc de construcció de baralles dissenyat per Johannes Krenner i Markus Slawitscheck. Es juga en format torneig, amb duels automàtics entre els jugadors que van acumulant victòries fins a arribar a la final.
Otro Día Será – Quan guanyar no té explicació
Finalment, per tancar la sessió, Albert, Jose Luis, Hèctor, Carles i Jaume es van enfrontar en Otro Día Será, un joc de supervivència ràpida on tot és qüestió de caçar, amagar-se, sobreviure i aprofitar cada oportunitat, o alguna d’aquestes coses...
El desenllaç va ser surrealista: l’Albert va guanyar… i ningú sabia ben bé com. Ni ell mateix. “Què ha passat?”, van preguntar els altres. “No ho sé… però he guanyat!”, va respondre amb una barreja d’alegria i desconcert. És el típic joc on pots tenir una estratègia perfecta o simplement sobreviure per pura casualitat. I això el fa genial.
Amb això es va acabar una altra sessió èpica plena d’estratègia, acció, caos i moments memorables. Des de combats heroics contra supervillans fins a batalles aèries històriques, passant per duels de cartes, cuina descontrolada i victòries inexplicables, la trobada va tenir de tot.
Ara només queda esperar la pròxima sessió, amb nous jocs, més emocions i, segurament, més situacions absurdes que quedaran a la història.
Que no desaparegui el vostre esperit lúdic!
Homedeneu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada