Q46: Last Light, Marvel Dice Throne, The Thing, La comunidad del anillo: El juego de bazas , Héroes de Tenefyr, Neko Syndicate, Sushizock, Martes 13, High Score

Com cada setmana, hem jugat a alguns jocs de taula i us explico...

Aquesta tarda de jocs va ser un autèntic festival per a la ment i el cor, on els estratègics plans intergalàctics, les batalles de daus i els enigmes infectats es van combinar en un relat èpic ple d’humor subtil i decisions arriscades. 

L’ambient va començar amb el ritme pausat però intens d’una partida de jocs 4X, per passar per unes accions velocíssimes amb superherois i, per acabar, amb sessions lleugeres on la col·laboració i la rapidesa van ser claus.

Last Light: La Llum Final de l’Univers

Els jocs 4X (abreviació de eXploració, eXpansió, eXplotació i eXtermini) tenen fama de ser molt llargs i complicats. Alguns poden durar un dia sencer, com el famós Twilight Imperium. Ara bé, és possible fer un joc 4X que duri només 1 hora o poc més, i encara transmetre les mateixes sensacions? Això es va preguntar Roy Cannaday, un membre del conegut canal de jocs de taula The Dice Tower, i el resultat va ser Last Light. 

 La partida de Last Light va ser un espectacle de tàctiques i gestió de recursos a l’escala còsmica. En aquest joc, intentem capturar la darrera llum d'un Univers en extinció localitzada a una estrella blanca envoltada de planetes. El Pere, el Jordi, el Josep Maria i el Jaume van comandar les flotes de les últimes civilitzacions de l'univers que intenten captar aquesta llum final abans que tot s'apagui. Tot i que van desplegar les seves flotes i van extreure minerals dels planetes propers, només el Pere va saber trobar les fonts de llum més vibrants i va aconseguir la victòria molt per davant dels seus rivals.

El camp de batalla estel·lar es va transformar en un escenari de maniobres arriscades, on cada jugador va desplegar les seves flotes amb l’objectiu de dominar les fonts de llum que il·luminaven el cel. Entre rialles i crits d’estratègia, la partida va anar teixint una història on la llum i la foscor es disputaven el control de l’univers.

 Last Light es fonamenta principalment en la gestió de recursos i el control d’àrees, tot amb un marc 4X que integra exploració, expansió, explotació i extermini en un temps de joc relativament curt. Nombre de jugadors: 4.

Marvel Dice Throne: L’Èpica de Superherois i Daus

Després de l’epopeia intergalàctica, els quatre amics van continuar la tarda de jocs amb Marvel Dice Throne. En aquest joc de daus, els superherois de Marvel s'enfronten per veure qui és el més poderós. 

 Els moviments no es van limitar només a la força física o als poders màgics; la mecànica de daus va ser el gran igualador de la partida. Cada tirada era com una jugada de destí, on l’atzar i l’estratègia es donaven la mà. Thor va convèncer al seu amic i veí Spider-Man per unificar les seves forces contra el maliciós Loki, déu de l'engany, i la Bruixa Escarlata, senyora de la màgia del caos, però de res va servir aquesta aliança. 

 El martell del déu del tro i les teranyines de l'home-aranya no van fer prou davant els trucs d'engany i il·lusions de Loki i la màgia de la bruixa Wanda, que amb un gran encanteri destructor va aconseguir que ella i el seu aliat s'emportessin la victòria, fent que els esforços unificats de Thor i Spider-Man semblessin més aviat una coreografia mal coordinada que una aliança de veritat. 

 Entre estratègies fallides i tirades de daus plenes de sorpreses, la partida va culminar amb una victòria inesperada per part de Wanda i el seu aliat, demostrant que en el món Marvel, fins i tot els plans més elaborats poden ser desfets per una sola jugada ben calculada.

 Marvel Dice Throne es basa en la mecànica de combat mitjançant daus, on cada tirada pot canviar el curs de la partida gràcies a l’atzar i la gestió d’habilitats dels personatges. Elaborat per un equip de dissenyadors que han volgut rendir homenatge a l’univers Marvel. Nombre de jugadors: 4.

The Thing: La Desconfiança a la Base Científica

Amb una ambientació completament diferent, la partida de The Thing va portar els jugadors a un camp de batalla de desconfiança i terror dins d’una base científica aïllada. El repte era clar: sobreviure a una infecció insidiosa sense saber qui entre els presents podria ser ja l’agent de la contaminació. Els set participants – el Jaume, el Jordi, el Xavi, l’Oriol, l’Oriol M, l’Albert i la Cristina – van començar la partida amb rols aparentment iguals, però amb una sorpresa tràgica: de forma oculta, el Xavi ja va iniciar infectat, convertint-se en el catalitzador d’un desastre imminent.

 En només tres torns, la infecció va començar a expandir-se com un incendi forestal. La tensió augmentava a mesura que més membres es veien afectats per la contaminació i ho amagaven, i les decisions es convertien en qüestions de vida o mort. Entre reparacions urgents de les comunicacions, la gestió dels escassos recursos d’alimentació i la lluita contra la foscor i el fred implacable, el Jaume i el Jordi van aconseguir establir un llaç de confiança que semblava impossible en aquell entorn. 

 Però la partida no es va limitar a l’estratègia mecànica; va ser un relat emotiu, on la decisió de salvar o abandonar uns companys es va convertir en una metàfora tràgica del sacrifici i la traïció. Quan la Cristina, amb la seva calma i resolució per sobreviure, va prendre el lideratge i va dirigir el grup cap a l’helicòpter de rescat, les emocions es van intensificar barrejades amb una ironia melancòlica.

 

Els no infectats es van veure forçats a decidir qui salvar i qui deixar enrere, en una decisió dolorosa que va marcar el final de la partida i un record inesborrable per a tots. Aquelles quatre persones que vam deixar abandonades, ja no eren humans; i Cristina, Jordi i Jaume, els tres supervivents, van salvar les seves pròpies vides i de retruc, a la resta de la humanitat.

 

Trailer de la precuela de 2011. El trailer de la de 1982 conté massa spoilers explícits, si no l'heu vist.

The Thing destaca per la seva mecànica de rol ocult i deducció social, on la desconfiança i el terror són tan importants com la presa de decisions estratègiques per la supervivència. Inspirat en el clàssic cinematogràfic i desenvolupat amb gran cura per aconseguir una immersió total en la temàtica d’infecció i traïció. Nombre de jugadors: 1-8.

Sessions de Jocs Curts: Diversió Sense Compromís

Amb la intensitat de les partides anteriors encara fresc en la memòria, els jugadors van decidir relaxar-se amb una sèrie de jocs curts, cadascun amb el seu propi encant i repte.

Marvel Dice Masters: Avengers vs. X-Men

Dissenyat per Michael Elliott i Eric M. Lang. En aquest joc, cada jugador presenta un dels equips de superherois, amb cada heroi (Capità Amèrica, Wolverine, Spider-Man i més) representat per daus personalitzats; cada equip ha d'estar format per un màxim de 20 daus, i un jugador només pot "comprar" daus al seu equip. Els jugadors utilitzen aquests daus per recollir energia, reclutar nous herois i lluitar cara a cara. 

Jordi va ensenyar el joc a en Jaume i van fer una partida, que va acabar en empat gràcies a la benevolència de Jordi, que amablement aconsellava la millor jugada al seu contrincant.

La Comunidad del Anillo: El Juego de Bazas, Héroes de Tenefyr i Neko Syndicate

En aquesta sessió, els jocs col·laboratius van ser la clau. Els participants, el Jordi, el David i l’Alberto, es van submergir en una atmosfera on la cooperació i la complicitat van ser essencials per aconseguir la victòria. La Comunidad del Anillo: El Juego de Bazas va portar als jugadors a un món de tàctiques amb cartes, on cada baza jugada podia canviar el rumb de la partida.

 

A continuació, Héroes de Tenefyr va portar als jugadors a un univers on els herois eren més que simples figures de combat; La sinergia entre els jugadors es va posar en relleu amb cada decisió, on la combinació d’habilitats i la gestió d’estratègies cooperatives van resultar imprescindibles. 

 Finalment, Neko Syndicate va aportar un toc de diversió inesperat amb la seva ambientació on els gats, amb trets de personalitat singular, es convertien en capdavanters d’una organització criminal. El joc va ser una barreja de diversió i estratègia, on cada moviment podia ser tant un pas cap a la victòria com una oportunitat per fer una broma interna que feia somriure a la taula.

 Sushizock, Martes 13, Hich Score: La Llibertat del Joc Lleuger

En una altra taula, la diversió va seguir amb una sessió de jocs lleugers organitzada pel mestre Knizia. Els jugadors – el Jaume, el Jordi, l’Albert i la Cristina – van gaudir d’un ambient desenfadat en què la rapidesa i la simplicitat eren les claus del joc. Sushizock, amb la seva temàtica divertida i les regles accessibles, va ser una explosió de rialles i estratègia minimalista. 

 Martes 13 va afegir un toc de misteri i superstició, on els jugadors havien d’afrontar desafiaments que semblaven sobrenaturals, tot en un to irònic i desenfadat. 

 I per acabar amb un broc de rialles, Hich Score va ser l’últim acte de la sessió, demostrant que, tot i ser senzills, els jocs del mestre Knizia tenen la capacitat de fer vibrar l’ànima de qualsevol aficionat als jocs de taula amb una elegància i humor inconfusibles.

 Aquesta tarda de jocs va ser molt més que una simple reunió: va ser una exploració de mons, des de les profunditats de l’espai fins als racons més insospitats de la nostra imaginació, passant per universos de superherois i intrigues mortals. 

Cada partida, amb les seves particularitats, va oferir moments únics, des de la tensió de la desconfiança en The Thing fins a la complicitat en els jocs lleugers de la sessió final. Entre rialles, plans magistrals i girs inesperats, la nit va ser un recordatori de com els jocs de taula ens uneixen en històries compartides i aventures inoblidables.

Si aquesta narració t’ha fet venir ganes de tornar a l’estratègia, de tornar a l’atzar i de reviure aquells moments plens d’estratègia i humor, et convido a reunir els teus amics i a explorar aquests univers lúdics. No deixis que la llum s’apagui – comparteix, juga i celebra cada moment de diversió i companyia!

Que no desaparegui el vostre esperit lúdic!

Homedeneu