Com cada setmana, hem jugat a alguns jocs de taula i us explico...
Una setmana més, la taula de Badalona Jugona va tornar a convertir-se en escenari de tota mena d'aventures. Aquesta vegada vam passar de lluitar contra la foscor d'un món condemnat a investigar misteriosos assassinats als carrers d'Arkham i, quan semblava que ja havíem salvat prou vides, vam acabar reconstruint la civilització sobre les ruïnes d'un planeta devastat.
Kinfire Chronicles: Night's Fall
A Atios, la foscor no és simplement que es faci de nit. La Nit Sense Estrelles és una amenaça que devora la terra, altera les criatures i pot fer desaparèixer pobles sencers. Els fars Kinfire són una de les poques esperances de la humanitat, i els Buscadors que porten les seves llanternes especials tenen la desagradable feina d'intentar mantenir aquesta esperança encesa.
Aquesta vegada vam posar-nos en la pell de tres Buscadors: Valora, Khor i Naz. Jaume dM va assumir el paper de Valora, especialista en atacs a distància i molt útil per cobrir les esquenes dels companys quan les coses es complicaven. Jordi A, amb Khor, era gairebé l'oposat: una autèntica muralla capaç d'absorbir càstigs mentre valorava amb calma quina era la millor manera d'afrontar cada situació. I Jaume J, amb Naz, preferia tenir els enemics a un pam de distància i solucionar els problemes allà on més fa mal: de ben a prop.
Però una de les gràcies de Kinfire Chronicles és que l'aventura no comença quan apareixen els enemics. De fet, anar del punt A al punt B ja pot convertir-se en una petita aventura, perquè durant els desplaçaments el grup ha d'anar prenent decisions que poden tenir conseqüències més endavant. I aquí és on la coordinació entre els tres personatges comença a demostrar si realment existeix o només estava escrita a la carta de presentació del grup.
En aquest cas, Valora i Naz tenien molta pressa per arribar al seu destí i van decidir travessar un fràgil pont sense consultar gaire amb Khor. Potser haurien hagut de mirar millor qui portava més armes i armadura, perquè Khor anava carregat com per fer una mudança sencera. El resultat era bastant previsible: el nostre especialista en resistència va ser precisament qui va acabar rebent més dany. Una primera lliçó sobre democràcia dins del grup: si el teu company sembla una fortalesa ambulant, potser convé preguntar-li abans de fer-lo passar per un pont que sembla construït amb quatre branques.
Uns dies més tard, però, la prudència no havia augmentat gaire. Els nostres herois van decidir travessar un barranc i pel camí es van trobar amb un os enorme. La criatura va acabar derrotada, però la victòria va tenir un preu considerable i el grup va quedar gairebé sense energia. Khor, que era de poques paraules, començava a incorporar un nou vocabulari a la seva personalitat. Una paraula curta, contundent i que probablement tindria molta utilitat en les futures decisions del grup: NO.
Després d'aquests contratemps, finalment van arribar fins a la zona on els bandits estaven sabotejant la construcció del far i tallant els subministraments. La trobada va acabar portant-los a l'interior d'una antiga mina abandonada, on els esperava una emboscada. Però aquesta vegada els Buscadors van aconseguir capgirar la situació i preparar el seu propi atac sorpresa. Els bandits van caure amb força rapidesa, tot i que la victòria no va ser precisament un passeig.
El més interessant, però, va arribar després. Aquells individus no semblaven més que simples sicaris, però si algú havia aconseguit organitzar-los i utilitzar-los per sabotejar el far, probablement hi havia alguna cosa més darrere. La conclusió del grup va ser clara: calia investigar. Derrotar els peons està molt bé, però saber qui mou les peces és encara més important.
I així vam arribar al quart escenari, on la situació ja no permetia gaire marge d'error. La Nit Sense Estrelles s'apropava i la construcció del far encara no estava acabada. El grup havia de moure's contra rellotge per trobar la Portadora de la Llum i portar-la fins al far abans que fos massa tard.
Quan finalment la van localitzar, però, la situació no era precisament tranquil·la. El lloc estava infestat d'éssers incendiaris i aberracions de cendra. La decisió inicial va ser apartar la Portadora perquè pogués reservar forces i complir la seva missió posterior. Som uns herois molt valents i, sobretot, molt educats: primer que passi la senyora que té la responsabilitat de salvar el món.
El problema és que després nosaltres ens vam quedar amb els monstres.
I els monstres no semblaven tenir cap intenció de facilitar-nos la feina.
El combat va ser molt més tàctic i exigent del que havia semblat inicialment. El cap dels monstres estava protegit per una aura d'invulnerabilitat, de manera que atacar-lo directament no servia de gaire. Primer calia eliminar els seus esbirros i anar reduint les defenses fins a poder arribar al veritable enemic. Una d'aquelles situacions en què gastar recursos massa aviat pot convertir un combat complicat en una autèntica tragèdia.
I això és exactament el que gairebé va passar.
Quan va arribar el moment del combat final, els nostres personatges ja arribaven força debilitats. La situació era d'aquelles en què cada atac, cada moviment i cada decisió comencen a pesar molt més. Però entre una bona dosi de valentia i una altra de pura inconsciència, vam aconseguir derrotar de nou els enemics.
La Portadora va poder tornar al far just a temps. La llum es va encendre i la foscor va retrocedir, almenys de moment. Els habitants del voltant van rebre els nostres herois amb agraïments i felicitacions, però Valora va demostrar que, darrere de tota bona heroïna, també hi ha una professional que coneix el valor del seu temps. Mentre els altres celebraven la victòria, ella només tenia una pregunta:
—La recompensa on l'hem de recollir?
És bona noia, però no treballa gratis.
La campanya també ens va regalar un d'aquells petits secrets amagats dins la caixa que els dissenyadors saben utilitzar per sorprendre els jugadors. I, un cop acabats els combats, encara ens quedava un debat molt més important que derrotar qualsevol monstre: què passa quan descansem en una posada? Recuperem tots els punts de vida o hem de començar a comprar herbes medicinals?
De moment, Naz ho tenia molt clar. Una bona nit de descans i ella es trobava en plena forma. Recuperava tota la salut i punt. Ningú la va contradir. Ni tan sols Khor, que ja havia après a dir NO i potser estava reservant aquesta paraula per a una ocasió més important.
Kinfire Chronicles: Night's Fall va demostrar una vegada més que el seu atractiu no està només en els combats tàctics, sinó en aquesta combinació d'exploració, decisions narratives i gestió dels recursos que fa que el trajecte entre dues localitzacions pugui ser gairebé tan important com l'enfrontament final. La partida, amb tres jugadors, es va moure al voltant de la cooperació, el combat tàctic i la presa de decisions durant l'aventura, en una sessió d'una durada aproximada d'un parell d'hores, marcada pels escenaris jugats.
Arkham Horror LCG – Vástagos de la Sangre
A Arkham, quan cau el crepuscle, les coses mai solen anar bé. Aquesta vegada la policia local començava a acumular denúncies sobre altercats nocturns especialment estranys. Carrerons coberts de sang, roba estripada i, sobretot, cap rastre de les víctimes ni dels culpables.
La campanya introduïa una novetat important en la bossa del caos: les fitxes de Sang. Aquestes fitxes representen una mena de corrupció que pot acabar afectant els mateixos investigadors i arribar fins al punt de transformar-los en monstres.
Però si algú esperava una partida plena de decisions desesperades, investigadors al límit de les seves forces i combats en què qualsevol error podia desencadenar una tragèdia, haurà de buscar una altra taula.
Els quatre investigadors van completar les pistes necessàries van netejar els caus i van eliminar l'amenaça amb una tranquil·litat gairebé ofensiva. No hi va haver grans gestes heroiques, ni combats desesperats, ni aquell moment en què un jugador mira la bossa del caos com si estigués a punt de decidir el seu destí. No.
Els vampirs van aparèixer, els investigadors van fer la seva feina i els vampirs van desaparèixer. Amb la mateixa naturalitat que qui agafa el transport públic cada matí per anar a treballar. De fet, després de veure'ls actuar, gairebé me'ls imagino com funcionaris a la finestra, absolutament seriosos, mentre diuen:—El següent vampir, si us plau...
I això que Arkham Horror LCG no sol tenir gaire pietat. Aquí, però, el grup va demostrar que també es pot jugar a Arkham com si fos una jornada laboral especialment eficient. Potser la calma durarà poc. A veure si en el pròxim capítol apareix un Primigeni amb gana i aconsegueix menjar-se un parell d'aquests investigadors tan professionals. Només per animar una mica la festa.
En aquesta partida de quatre jugadors, la investigació i la gestió de la bossa del caos van compartir protagonisme amb els combats contra les criatures de la campanya, en una sessió d'aproximadament una hora i mitja. I, per una vegada, els carrers d'Arkham van quedar molt més nets del que és habitual.
Phoenix New Horizon
La història ens porta a un futur postapocalíptic en què la humanitat ha passat dècades confinada sota terra després d'un desastre nuclear derivat de la Guerra Freda. Ara, finalment, és possible tornar a la superfície. El Projecte Phoenix dona als jugadors la responsabilitat de dirigir una facció encarregada de recolonitzar la Terra: netejar els territoris erms, construir regeneradors d'hàbitat, aixecar edificis, alliberar ciutadans i recuperar, a poc a poc, una civilització que semblava condemnada a desaparèixer.
A més, el mapa genera una interacció indirecta força interessant. Quan un oponent construeix en un sector adjacent als teus propis generadors, pots obtenir bonificacions. Per tant, encara que bona part de la partida es desenvolupi mirant el teu propi tauler i intentant construir el teu motor de puntuació, no pots ignorar completament què estan fent els altres.
Quan va arribar el final de la quarta ronda, la partida es va resoldre precisament en aquest terreny. Carles havia aconseguit acumular més punts de victòria gràcies a la combinació de generadors, ciutadans alliberats i contractes completats, i es va endur la victòria.
Amb tres jugadors i quatre rondes, Phoenix New Horizon va oferir una partida centrada sobretot en la gestió d'un recurs únic, la benzina, la construcció de generadors, el desenvolupament del tauler personal i les bonificacions derivades de les construccions adjacents dels rivals. Una partida d'aproximadament dues hores més explicació.
I així acabem una nova trobada, després d'haver encès fars enmig de la foscor, perseguit vampirs pels carrers d'Arkham i reconstruït la civilització a partir de les cendres. Tres aventures ben diferents, però amb una cosa en comú: una taula plena de jugadors disposats a provar sort, prendre decisions, equivocar-se una mica i celebrar les victòries.
Que no desaparegui el vostre esperit lúdic!
Homedeneu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada