Com cada setmana, hem jugat a alguns jocs de taula i us explico...
Aquesta setmana la taula es va omplir d’ambicions desmesurades, apostes temeràries i alguna caiguda escales avall més dramàtica del compte. Una d’aquelles trobades on el temps vola, les caixes s’acumulen i les frases dites a mitja partida es recorden més que el recompte final. Entre estratègia fina, farols descarats i fillers que van fer tremolar la taula, la jornada va tenir de tot… i encara vam marxar amb ganes de “una més”.
Tiny Epic Game of Thrones
Tiny Epic Game of Thrones és una condensació sorprenent de la lluita pel poder de Ponent. En una capsa diminuta hi cap una guerra de cases nobles, conquestes territorials i equilibris fràgils que poden trencar-se amb una sola batalla. L’objectiu és clar: controlar territoris clau i sumar punts a través de combats, aliances temporals i oportunismes molt poc honorables.
El joc combina control d’àrees, cartes d’acció i resolució de combats amb un ritme àgil però carregat de decisions. La gestió del timing és essencial: quan atacar, quan reforçar i, sobretot, a qui convé provocar. Tot plegat amb una interacció directa constant, que fa que cada moviment tingui conseqüències immediates.
Jaume J, encarnant els Stark, es va llençar de cap a la conquesta del Nord, territori disputat amb una insistència gairebé obsessiva per la Guàrdia de la Nit de Pere Josep. Els combats en aquella zona es convertien en una pluja de punts per als Stark.
Mentre al nord s’hi vivia un autèntic “ball d’espases”, Jaume dM, fidel al destí escrit, va fer avançar els Lannister fins al Tron de Ferro i Desembarcament del Rei. La victòria total va quedar en suspens per falta de temps, però el Nord va resistir. “Aguantarem… almenys fins que arribin els caminants”, va deixar anar Jaume J amb mig somriure i mitja amenaça.
Fitxa ràpida
Mecànica principal: control d’àrees i cartes d’acció.
Jugadors: 2–4.
Durada: 45–60 minuts.
Marco Polo II: Al Servicio del Khan
En aquesta segona part, el viatge per la Ruta de la Seda continua sent una lluita constant per l’eficiència i l’optimització. Els jugadors representen comerciants amb habilitats asimètriques que busquen completar contractes, establir rutes i guanyar el favor del Gran Khan.
Col·locació de daus amb restriccions severes, economia ajustada i una sensació constant de “no arribo a tot”. Marco Polo II afina el disseny del primer joc i potencia el control del mapa i la competició pels espais clau. Cada decisió pesa, especialment en partides a pocs jugadors.
Carles i José Luis van protagonitzar una partida tensa i elegant, d’aquelles on sembla que tot està sota control… fins que no ho està.
Carles va anar teixint una xarxa de rutes i contractes amb una precisió sospitosa. Quan va guanyar la partida, la pregunta va ser inevitable: “A casa teva teniu negocis a la Xina, oi?”. Riallades generals i una sensació clara: partida rodona.
Fitxa ràpida
Mecànica principal: col·locació de daus i gestió de recursos.
Jugadors: 2–4.
Durada: 100–120 minuts.
Cursed Court
Una cort corrupta, favors, apostes i informació parcial. Cursed Court proposa una lluita de poder a base de prediccions, farols i control de riscos, amb un aire que recorda el Texas Hold’em però amb personalitat pròpia.
Apostes simultànies, informació incompleta i lectura constant dels rivals. El joc brilla quan els jugadors entenen que no tot és matemàtica: el llenguatge corporal, el ritme de les apostes i la pressió psicològica són claus.
A la primera ronda, la secció femenina de la taula va deixar enrere Carlos i Jaume, que maldaven per rascar algun punt. Jeny desplegava una ment analítica implacable, Lorena imposava respecte amb apostes massives i Valeria es defensava “com una tigressa” davant els atacs constants de Carlos.
Jaume, silenciós com un cactus en una biblioteca, va acabar liderant la puntuació final, just per davant de Carlos. Un final ajustadíssim i un joc tan recomanable com injustament descatalogat.
Fitxa ràpida
Mecànica principal: apostes i informació parcial.
Jugadors: 3–6.
Durada: 60–75 minuts.
Jocs divertits i lleugers:
Hot Streak
Mascotes de la Super Bowl corrent, caient i empenyent-se sense pietat. Apostes,
malnoms com “La mamma” o “Salchichonio” i una cursa absolutament esbojarrada.
Riures assegurats i decisions sorprenentment interessants.
La simpatia i bona factura del disseny de les mascotes, ja és un plus, però és que el desenvolupament de la carrera és divertidíssim. Si a sobre li poses malnoms i els animes durant la cursa, és un èxit total.
El sistema d’apostes intentant llegir les probabilitats i preveure els errors és molt interessant i la possibilitat de sumar cartes teves a la programació de la cursa és molt bona.
Excape
Un dels clàssics de Knizia. Per escapar del cine i arribar a la sortida a
vegades cal empènyer o tirar enrere a algú escales avall.
Molt divertides les decisions, faig que tots caiguin però avanço poc? O m’arrisco a córrer molt fent que els altres m’ho vulguin impedir?
Riures i plors amb les decisions cruels i tirades de dau memorables. Jaume va sortir viu… però més nerviós que un Gremlin en un bateig.
Ninja Master
Honor i ambició entre ninjes en aquest filler de reflexos amb múltiples opcions
de ser el més ràpid. Valeria va trobar un rival amb en Jaume al comptar els
enemics, Borja i
Carlos van lluitar per la possessió de la Katana, i Lorena i Jeny van representar escenes molt còmiques. Ploro encara de riure amb Jeny dient “Es que me han quitado los ninjas de la mano!!”.
Plakks Basketball
Bàsquet festiu amb bloquejos i punteria, festiu i desenfadat on te molta gràcia
el sistema de bloqueig dels jugadors i la forma de fer cistella.
L’equip d’Ucraïna de Valeria gairebé fa història, però Badalona va defensar el títol amb ofici. Lorena i Jeny van demostrar ser competitives però sense sort, i Carlos va ser el més ràpid robant pilotes i fent tirades lliures. Party en estat pur.
Wonder Bowling
Bitlles en miniatura, reptes absurds i molta habilitat. Jugar a bitlles en aquest
micro-entorn fa que hagis de combinar estratègia i habilitat d’una forma molt
divertida. Quan es tracta de “titar totes les bitlles menys una” o “tirar només
cinc” amb una forma de llançar la bola tant peculiar, els riures estan
assegurats. Jaume va ser el primer eliminat, i Valeria i Carlos els herois del
campionat.
I així vam plegar les caixes, però no les ganes de seguir jugant. Estratègia, rialles i aquell punt de rivalitat sana que fa que cada trobada sigui única. Que la propera partida estigui sempre a només una caixa de distància.
Que no desaparegui el vostre esperit lúdic!
Homedeneu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada