Com cada setmana, hem jugat a alguns jocs de taula i us explico...
En una tarda plena de riures, estratègies i algun cop de sort (o de mala sort, segons a qui li preguntis), grangers mallorquins, nobles borgonyons i funcionaris d’imperis galàctics van competir per ser els millors en els seus respectius mons. La trobada va reunir jugadors veterans, cartes barrejades amb cura i moltes ganes de veure qui seria el veritable mestre de cada tauler. Aquesta és la crònica d’una sessió que va tenir de tot: èpica, eurogames exigents, girs de guió inesperats i fins i tot monstres que, segons alguns, “semblen bona gent”.
Arcs
Aquest joc de ciència-ficció estratègica proposa als jugadors gestionar imperis estel·lars, expandir-se, conquerir territoris i complir ambicions secretes. La seva mecànica principal combina la selecció d’accions amb la gestió de mà de cartes i el control de naus i agents sobre el tauler. A cada ronda, el jugador actiu tria una carta d’acció que determina el que farà ell i el que podran fer els altres. Saber llegir els rivals i anticipar les seves jugades és clau, ja que els recursos són limitats i cada decisió té conseqüències importants. Les ambicions finals donen un gir èpic a la partida, ja que es poden puntuar de cop i decantar el resultat en l’últim moment.
L’epopeia galàctica va ser memorable. Jordi, Hèctor i José Maria van començar amb expectatives altes, preparant estratègies complexes per controlar sistemes estel·lars i expandir la seva influència. Jordi va brillar d’entrada com una supernova, fent jugades agressives i aconseguint territoris clau. “Ara sí, aquesta galàxia és meva!”, va dir somrient mentre desplegava naus amb confiança. Però Hèctor i José Maria van unir forces, expulsant-lo d’una zona crítica. “Ho sento Jordi, aquí no hi cabem tots tres”, va bromejar Hèctor.
Jordi va quedar amb un imperi reduït, poques naus i agents dispersos. Semblava condemnat a la derrota, mentre els altres dos acumulaven punts i planificaven la victòria compartida. Però la galàxia és capritxosa: Jordi, amb sang freda i una gestió quirúrgica de les seves cartes, va esperar el moment perfecte per complir les seves tres ambicions de cop, donant un cop de taula final que va deixar els altres dos bocabadats. “No pot ser!”, va exclamar José Maria. Un final digne d’una superproducció espacial, amb Jordi coronant-se emperador quan ningú ja hi comptava.
La interacció entre els jugadors va ser intensa: pactes tàcits, mirades de complicitat i rialles nervioses quan algú robava l’acció que l’altre necessitava. Aquest és un joc on la diplomàcia encoberta i els enganys subtils poden ser tan poderosos com les batalles estel·lars.
Mecànica: control de territori i gestió de mà de cartes. Jugadors: 3-4. Duració: 90-120 minuts.
La Granja Deluxe Masterset
Aquest eurogame ambientat a la Mallorca rural combina gestió de recursos, planificació i optimització de cartes multifunció. Amb 12 expansions incloses i components espectaculars, el joc ofereix una gran varietat d’estratègies. Els jugadors han de gestionar la seva granja, criar porcs, cultivar camps i servir comandes al mercat, tot amb una dosi important de timing i eficiència. Les cartes tenen múltiples usos: poden ser camps, extensions de granja o ajudants, i triar-ne l’ús correcte en cada moment és una de les claus del joc.
Com és habitual, José Luis va fer una explicació magistral de les regles, gairebé sense mirar el manual. “Aquest joc sembla complicat, però quan el jugues, tot encaixa”, va comentar mentre anava repassant les fases amb claredat.
A la partida, Jaume J. va demostrar que tenia el domini de les combinacions i del mercat, aprofitant cartes afortunades i jugades ben calculades per destacar des del principi. “Avui faré història a Mallorca”, deia en to de broma mentre servia comandes sense parar.
José Luis, fidel al seu estil, va jugar de manera cerebral i ordenada, aconseguint una bona puntuació i donant consells als jugadors novells. Carles, a la seva primera partida, es va especialitzar en la criança de porcs i la producció de pernils d’alta qualitat. “Si més no, menjarem bé!”, reia mentre enviava porcs al mercat. Tot i servir comandes amb rapidesa, no va poder atrapar Jaume J., que va regnar com a autèntic granger mallorquí.
Les interaccions van ser contínues: algun mercat robat a l’últim moment, pujades de preus inesperades i aquella sensació constant que sempre falta una acció per fer tot el que voldries. És un joc que premia la planificació, però també saber aprofitar les oportunitats del moment.
Mecànica: gestió de recursos i cartes multifunció. Jugadors: 1-4. Duració: 90-120 minuts.
Castillos de Borgoña (Edició especial)
Aquest clàssic de Stefan Feld brilla encara més amb l’edició especial, plena de components detallats i taulers espectaculars. És un joc de col·locació de rajoles i gestió de daus on cada decisió compta: expandir el teu domini, completar àrees i maximitzar els punts amb una planificació intel·ligent.
La mecànica de daus obliga a adaptar-se al que surt, però les opcions de modificació i les múltiples estratègies fan que cada partida sigui diferent.
A la partida, David va demostrar el seu pedigrí nobiliari i va dominar sense discussió. “Avui construeixo un regne digne de llegenda!”, va anunciar somrient mentre col·locava rajoles amb precisió.
Ester i Jordi van jugar bé, construint castells i ampliant els seus dominis, però David va aconseguir les millors combinacions i va capitalitzar les seves accions amb precisió.
Potser va ser l’estratègia, potser els daus, o potser una barreja de tot plegat, però aquell vespre ningú li podia fer ombra. Jordi, entre broma i broma, deia que els seus daus semblaven tenir al·lèrgia als números que necessitava: “Si surt un altre 1, el llenço per la finestra!”.
Mecànica: col·locació de rajoles i gestió de daus. Jugadors: 2-4. Duració: 60-90 minuts.
Carnaval de Monstruos
Un joc de draft de cartes on els jugadors competeixen per exhibir les millors criatures en un carnaval ple de monstres i fantasia. Gestionar les terres adequades i tenir prou gàbies per als monstres perillosos és clau per aconseguir la victòria. Les cartes de trama afegeixen girs i oportunitats inesperades, i la tensió creix quan tothom necessita la mateixa carta.
David, de nou, va portar la batuta i es va endur la victòria. Jordi, desesperat al darrer torn, es va veure obligat a pagar una fortuna per gàbies, just quan els daus li giraven l’esquena. “No hi ha dret! Ni una gàbia quan la necessito!”, es queixava amb un somriure resignat.
Ester, més tranquil·la, deia “és que a mi els monstres em semblen bona gent”, provocant rialles generalitzades. La imatge d’Ester deixant criatures perilloses córrer lliurement mentre els altres lluitaven per mantenir-les a ratlla va ser un dels moments de la trobada.
Mecànica: draft de cartes i gestió de recursos. Jugadors: 2-5. Duració: 45 minuts.
Divinare
Un joc de deducció i aposta ambientat en un món de clarividents que competeixen per endevinar el futur. Els jugadors han de gestionar informació incompleta i apostar pel resultat correcte per guanyar punts. És un joc subtil, on l’observació i la intuïció poden valer més que qualsevol càlcul complicat.
David va aconseguir el seu hattrick particular, guanyant també en aquest joc gràcies a una lectura encertada de la informació parcial. “Avui el futur parla clar”, va dir mentre feia la seva aposta definitiva.
Jordi i Ester van fer bones apostes, però sense l’encert suficient per evitar que David, aquell dia imparable, sumés una altra victòria. Jordi reia: “La meva bola de vidre està en reparació, què voleu que faci?”.
Mecànica: deducció i aposta. Jugadors: 2-4. Duració: 30 minuts.
Les mirades de complicitat, les bromes constants i els petits triomfs personals van fer que la trobada fos molt més que un simple vespre de jocs: va ser una experiència compartida que recorda per què ens apassiona aquest hobby. Si encara no heu provat algun d’aquests títols, potser és hora de preparar el taulell, barrejar les cartes i veure qui serà el proper a donar el cop de taula definitiu. Les històries que neixen en cada partida són úniques, i sempre valen la pena de ser viscudes i explicades.
Que no desaparegui el vostre esperit lúdic!
Homedeneu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada