Com cada setmana, hem jugat a alguns jocs de taula i us explico...
Aquesta sessió, com tantes altres, ens va regalar unes quantes hores de tensió, rialles dissimulades i aquell silenci concentrat tan característic del moment en què algú fa una tirada decisiva o revela una carta inesperada. I, per descomptat, tot això ho vam viure amb el millor escenari possible: companys de joc que coneixen la importància de prendre’s seriosament fins i tot les decisions més absurdes.
Fate: Defensores de Grimheim
Els boscos i muntanyes de Grimheim van rebre els nostres herois amb els braços oberts… i un exèrcit de bèsties i forces obscures. En aquest títol cooperatiu conduït amb un equilibri molt encertat entre rol, cartes i estratègia, ens vam endinsar en una missió que no tenia res de trivial: defensar el poble fins al final. I si bé ja havíem fet alguna sessió anterior, aquesta vegada les regles es van aplicar amb precisió quirúrgica, com si haguéssim passat per una auditoria.
Albert, Pere i Jaume J es van posar a la pell de personatges ben diferenciats, cadascun amb les seves habilitats especials i un conjunt de cartes que definien no només com combatien, sinó com col·laboraven entre ells. Aquí no valia fer la guerra pel teu compte. Cada ronda exigia una combinació calculada d’accions tàctiques i pensament estratègic a llarg termini.
L’atac frontal d’una bèstia alfa? Bloquejat a temps. El sacrifici de Pere per protegir el flanc dret? Una decisió valenta que va acabar sent clau. I, finalment, amb les últimes forces, vam aguantar fins al final. Potser amb una mica de suor (i un parell de cartes salvadores), però el relat és clar: vam vèncer, i no era fàcil. Que així sigui cada cop.
Mecànica principal: Gestió de mà, combat tàctic cooperatiu i accions asimètriques.
Jugadors: 1-4.
Duració: 90-120 minuts per partida completa.
Arkham Horror LCG – Alicia (campanya fanmade)
Quan et poses a jugar a Arkham Horror: The Card Game, ja saps que la victòria és una cosa molt relativa. Si a més t’hi endinses en una expansió fanmade sobre Alicia al país de les meravelles, les paraules "coherència narrativa" es dilueixen entre tentacles, rellotgers paranoics i conills amb ulls desorbitats. Aquesta segona sessió de campanya ens va agafar preparats… o això pensàvem.
Jordi, Montse, Víctor i David ja formen un equip com un quartet d’investigadors que han vist massa coses per sorprendre’s. I, tanmateix, Arkham sempre troba el moment d’ensopegar-te. David ho sap bé, perquè la bossa del caos el va castigar amb una sèrie de fallades automàtiques que van fer riure fins i tot al gat de Cheshire. Però ell va aguantar, com cal. La campanya va mostrar un bon equilibri entre narrativa absurda i reptes mecànics habituals de l’LCG: control de tauler, rapidesa d’investigació, i sobretot treball en equip.
La sessió va acabar amb una sensació de triomf contingut: la sensació que les coses han anat bé, però que la bogeria espera a la cantonada. Perquè això no és Disney, amics. Això és Arkham.
Mecànica principal: Deckbuilding i acció cooperativa amb
narrativa.
Jugadors: 1-4.
Duració: 60-90 minuts per escenari.
Troyes
Quan un Eurogame clàssic com Troyes entra a escena amb totes les seves expansions desplegades, el tauler sembla un mercat medieval un dilluns al matí: ple d’oportunitats, pressió i una mica de caos contingut. José Luis, Jaume J i David van gaudir d’una partida intensa a tres jugadors, amb molts detalls que val la pena destacar, començant per l’excel·lent explicació inicial (gràcies, JL i David!) que va ajudar a posar a Jaume al dia, que no havia jugat mai.
Aquí la interacció no és decorativa, sinó essencial: es poden comprar daus dels rivals (fet que, per cert, va enfurismar Jaume en dues ocasions, amb elegància), bloquejar accions claus i competir per esdeveniments que poden donar molts punts si s’administren bé.
En aquesta partida, David es va imposar centrant-se en obtenir molts punts d’experiència, mentre que Jaume va quedar segon, obtenint molt prestigi (una forma elegant de dir que feia moltes coses ben visibles però no prou rentables). José Luis, tot i quedar tercer, va fer una gran partida amb decisions fines i una gestió de recursos digna d’un regidor medieval.
I sí, les monedes metàl·liques van ser un punt destacable. Fer sonar una bossa plena de “derniers” quan cobres impostos no té preu… o potser sí, i val exactament 20 euros per l’upgrade. Sigui com sigui, el joc va brillar especialment per la tensió a cada ronda i la sensació de control compartit amb incertesa. És un d’aquells jocs on cada moviment afecta a tothom, i això, estimats lectors, és un luxe.
Mecànica principal: Llençament de daus amb control tàctic, col·locació de treballadors i
interacció.
Jugadors: 2-4.
Duració: 90-120 minuts amb expansions.
Caza Bombas
Amb aquest títol, a cavall entre el party game i el trencaclosques cooperatiu, ens vam submergir en una sèrie de missions d’alta tensió, amb cronòmetre i tot. Jaume J, David, Montse, Jordi i Víctor van formar un equip de tècnics artificiers amb un currículum dubtós però una motivació indiscutible: no fer volar res per l’aire.
El joc, malgrat no tenir el ritme festiu d’un party clàssic, té prou intensitat i exigència com per mantenir tothom alerta. Cada jugador té un paper, cada carta és una possible pista… o una distracció. I tallar el cable incorrecte no és una metàfora. El cronòmetre va afegir una tensió saludable, i el fet d’anar superant les missions amb dificultat creixent ens va fer sentir com si realment haguéssim fet un curset accelerat de desactivació de bombes (amb l’opció d’aprovar o morir).
Les millors parts van ser, sens dubte, aquelles mirades entre jugadors que valen més que mil paraules: “estic segur que és aquest cable… però no sé si m’hi jugaria les celles”. L’equip va treballar bé, repartint la responsabilitat de la derrota potencial a parts iguals. El més bonic de tot plegat? Que, malgrat alguns “3, 2, 1… boom!” a punt de ser literals, vam sortir-ne vius. I amb ganes de jugar-ne més. Com sempre, només cal una mica de tensió per apreciar la pau.
Mecànica principal: Deducció cooperativa amb gestió de cartes i temps.
Jugadors: 2-5.
Duració: 30-45 minuts per sessió completa.
Aquesta jornada va ser un compendi del que més ens agrada: diversitat mecànica, interacció real entre jugadors i aquella sensació que cada partida ha estat una petita aventura compartida. Des de la defensa de Grimheim fins a la boja lògica del país de les meravelles, passant per les tirades de daus a Troyes i tallar cables amb suor freda, hem compartit taula i emocions. I això, al cap i a la fi, és la màgia d’aquesta afició: crear històries conjuntes, en silenci o entre rialles, però sempre amb ganes de repetir. Ens veiem a la pròxima taula.
Que no desaparegui el vostre esperit lúdic!
Homedeneu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada