Q56: SAS: Rogue Regiment, Heroes of Might and Magic III: The Board Game

Com cada setmana, hem jugat a alguns jocs de taula i us explico...

Una jornada d’herois, pactes, traïcions i cigarrets: crònica d’una trobada inoblidable

Hi ha dies per jugar, i dies per recordar. Dos jocs, dues històries èpiques: una d’infiltració bèl·lica i una altra d’aliances de bruixots despistats. I com sempre, l’ambient de Badalona Jugona va posar-hi el millor condiment: amistat, intensitat i humor subtil com un cop de matxet silenciós.

SAS: Rogue Regiment

📌 Mecànica principal: cooperatiu d'infiltració amb accions
👥 Jugadors: 1-4
⏱ Duració estimada: 60-90 minuts per missió

Quan obres la capsa de SAS: Rogue Regiment, el primer que veus no és un taulell: és una missió. Els components criden a la narrativa: fitxes dels agents del SAS, fitxes de guàrdies alemanys, patrulles que es mouen amb una IA, escenaris modulars i sobretot... mapes de terreny. El manual, malgrat l’ambient de tensió que promet, té un to gairebé cinematogràfic: et parla més com un sergent veterà que no pas com un reglament. I això es nota a taula.

 El cor del joc és el treball en equip. Cadascú selecciona les accions per torn coordinant-se amb l’equip (moure, atacar, fer servir habilitats especials, interaccionar amb objectes…), que s’executen en ordre per jugador. Això genera una planificació constantment arriscada: què farem ara? Quina patrulla passarà per on? I si em veu algú mentre deixo una bomba al dipòsit? Hi ha daus, però normalment si falles, és perquè t’has equivocat. I l’adrenalina no ve de l’atzar, sinó del sospir quan la ronda s’acaba i encara no s’ha encès la sirena. Però no durarà.

La partida que van jugar Jaume J, Pere i Jordi ja mereix un lloc a l’Arxiu Secret del SAS. Jaume J, amb el personatge de Ginger, es va convertir en l’ombra entre els arbres. El franctirador es movia com un espectre, col·locant barrils de petroli per fer volar el dipòsit final. Però ni el millor tirador pot evitar la traïció d’una bandada d’ocells, però va respondre amb sang freda: tres trets, tres baixes. L’escena de la finestra —el comandant enemic encenent una cigarreta gràcies a Henri i caient amb un tret precís de Jaume J— hauria fet plorar d’emoció a Jean-Jacques Annaud (Enemigo a las puertas).

Jock, el boina roja de Pere, va assumir la càrrega del sacrifici. Amb el matxet a la mà i una habilitat per fer explotar coses que faria sospitar qualsevol agent d’assegurances, va aconseguir silenciar guàrdies, fer saltar dos dipòsits, i atraure mitja guarnició perquè els altres poguessin fugir. El seu destí —caure rodejat mentre cobria la retirada— va ser digne d’un crescendo bèl·lic. Però cal dir que mai havia vist algú repartir tant d’amor aliat amb tan poca munició.

I després hi havia Henri, el mestre de la distracció. Jordi va fer d’aquest personatge una combinació entre infiltrador expert i animador de vacances. Repartia cigarrets amb una naturalitat que semblava que convidava a la pau, però darrere hi havia pistoles apuntant. Només va fallar quan va decidir camuflar-se darrere un arbre cantant com un ocell. El guàrdia que el va descobrir no ho va poder explicar a ningú: ni ell ni el seu company de patrulla van sobreviure a l’error musical.

 

El bon humor és una constant a les nostres partides i aquesta, com diu el Pere, va ser una barreja de “Top secret” i “Doce del patíbulo”. Amb l’alarma sonant com una orquestra mal afinada, l’escena final va ser una persecució trepidant. 

 

Les explosions es multiplicaven, les patrulles es desplaçaven com formigues embogides i els nostres herois intentaven arribar al punt d’extracció amb l’exèrcit perseguint-los i els morters escopint plom. Pere, el valent Jock, va caure en l’intent, però la seva acció va fer possible la fugida de la resta. La darrera escena —amb bales xiulant, explosions darrere i l’esperança al davant— es podria rodar tal com va passar.

“Som herois? No, crec que no. Només fem la nostra feina. Però la fem millor que ningú.” I això és el que aconsegueix aquest joc: fer-te sentir com part d’una pel·lícula on cada acció importa, cada moviment pot ser l’últim... o la clau de la victòria.

Heroes of Might and Magic III: The Board Game

📌 Mecànica principal: aventura amb gestió de recursos
👥 Jugadors: 1-4
⏱ Duració estimada: 120-240 minuts (o més, si ets turísticament inquiet)

Si et va enamorar el videojoc Heroes of Might and Magic III, el seu pas a taula et serà familiar. Aquest monstre en forma de capsa t’arriba amb més components que una caixa d’eines steampunk: taulers modulables hexagonals, multitud de tokens, figures dels herois, edificis per les ciutats, cartes d’encanteris, artefactes, recursos (or, fusta, sofre, cristall...) i escenaris diversos. Hi ha tant de material que necessites una taula amb extensió o un bon escamot de goblins que t’ho classifiquin.

La mecànica combina l’exploració estratègica amb la gestió del creixement econòmic. Cada jugador desenvolupa la seva ciutat, recluta criatures, recull recursos al mapa i prepara el seu heroi per la guerra. Tot plegat, amb la sempre seductora possibilitat d’aconseguir artefactes mítics, encanteris que poden alterar el rumb de la partida o pujar de nivell amb habilitats úniques. 

 

A Heroes of Might and Magic III, tres bruixots de les Masmorres, el Castell i la Necròpolis vam fer una improbable aliança per detenir un poder maligne que amenaçava amb conquerir tot el regne (tot i que no es va moure de la casella inicial, es veu que només amenaçava). 

 

Vam explorar tots els racons en busca de més poder, objectes i encanteris màgics per fer-li front, però malauradament havíem d'anar a tres obeliscs molt bonics que no pots deixar de visitar quan fas turisme per aquest món i això ens va distreure massa de la missió principal. Com que el Mal encara no es movia (només amenaçava), vam tornar a les nostres terres i ja si de cas, si algun dia s'expandeix, ja anirem a atacar-lo...

Una tarda de llegendes

Al final d’una jornada com aquesta, només pots fer una cosa: somriure mentre reculls fitxes i dius allò de “la setmana que ve...”. Les partides poden durar minuts o hores, però les sensacions queden. Badalona Jugona és molt més que una trobada per jugar: és un espai per compartir històries, aprendre jocs nous, tornar a viure clàssics i conèixer gent amb qui riure, competir o construir aliances fràgils.

Cada cop que despleguem un taulell, comença una nova aventura. I cada aventura és una excusa més per seguir compartint. Tant si prefereixes les explosions silencioses d’un escamot d’elit, com si et crida la màgia i la descoberta, sempre hi haurà un lloc per tu a la taula.

Que no desaparegui el vostre esperit lúdic!

Homedeneu