La trobada dels laberints, ciutats submarines i camps de batalla
Clank! Catacombs
Els jugadors habituals de Clank! saben que l’aventura al món subterrani sempre ve amb una bona dosi de tensió i presses. Però quan la partida té lloc a les Catacombs, les coses es tornen encara més... laberíntiques. Aquí, en lloc d’un tauler fix, cada vegada que entres a una nova sala del laberint, en reveles una de nova. Això afegeix una capa estratègica fascinant (i un caos controlat) al fet d’endinsar-te a robar tresors mentre intentes no morir en l’intent.
 |
| A veure... dreta, esquerra, amunt o avall? |
Jordi, Victor, David i Carlos van entrar al laberint amb una barreja d’ambició i cautela. Bé, potser menys cautela per part d’en Jordi, que semblava més preocupat per agafar totes les fitxes de drac que podia que per mantenir-se fora de perill. Les sales es desplegaven com un malson cartogràfic, fent-nos preguntar si algú havia pres les mesures de seguretat en aquell lloc.
 | |
| Jo tiro cap amunt, ens veiem a dalt eh? |
Al final, la jugada mestra d’en David va ser aprofitar l’últim torn per fugir amb un tresor d’alt valor, mentre en Carlos, atrapat en una sala sense sortida, renegava de les seves decisions arquitectòniques. Clank! Catacombs és com jugar al clàssic Clank! però amb una dosi extra d’improvisació que, segons la cara d’en Carlos, no sempre funciona al teu favor.
Dungeons of Doria
Després d'una nit animada a la taberna, els nostres herois van descobrir que el celler amagava més que barrils de cervesa. Dungeons of Doria és un dungeon crawler clàssic amb una barreja de mecàniques que inclouen exploració, combats tàctics i, sobretot, molta improvisació. Els jugadors tenen un control directe sobre els seus personatges, amb un sistema d'equipament i progressió que recompensa la creativitat... o la desesperació.
 |
| Han obert un local nou a Doria... anem? |
Jaume dM, Edko, Blas i Albert van baixar les escales
amb valentia, segurament ajudats per la cervesa de la primera planta. Però en
pocs minuts van descobrir que els monstres del soterrani no eren grans fans de
les visites inesperades.
 |
| Els lavabos? - Sí, passant el pont de fusta, a la dreta. |
Edko, convidat de la nit, va intentar alegrar la situació repartint unes bosses de quina per picar, però entre les caretes confuses dels jugadors i els crits dels monstres, va quedar clar que potser no era la millor idea.
 |
| La goma Milán i els llàpis d'IKEA, NO venen amb el joc |
Els combats van ser intensos, i ningú va sortir amb massa or, però tothom va tenir un gran relat heroic per explicar, cosa que, al cap i a la fi, és el que compta. Val, no va ser ni gran ni heroic però tot sempre no potser hahaha
Underwater Cities
Crear una civilització submarina és complicat. Fer-ho mentre competeixes contra altres visionaris del món subaquàtic, encara més. Però quan es tracta d’Underwater Cities, les mecàniques de col·locació de cartes i gestió de recursos fan que el procés sigui increïblement satisfactori. Aquí, els jugadors han de construir xarxes submarines, connectant ciutats i acumulant punts amb una combinació intel·ligent de cartes i accions.
 |
| Jo no baixo, que està molt freda. |
Pere J, Jose Maria i Héctor es van llançar de cap (literalment) al món submarí. En Pere, amb una estratègia impecable, va començar a construir ciutats i túnels amb una eficiència que només es pot comparar amb la seva habilitat per fer desaparèixer donuts durant la partida.
 | |
| Algú que tanqui l'aixeta, si us plau |
En Jose Maria va intentar una tàctica més arriscada, concentrant-se en cartes d’alt valor, mentre que l’Héctor es va quedar encallat en un dilema aquàtic: prioritzar el creixement o bloquejar les accions del Pere? Al final, la victòria d’en Pere va ser tan clara com el vidre d’un aquari ben cuidat, però la interacció entre jugadors va ser el veritable motor de la partida.
Warfighter 2GM
Si alguna vegada has volgut experimentar l’estrès d’un comandant de la Segona Guerra Mundial, però amb la comoditat d’un saló ben il·luminat, Warfighter és el joc perfecte. Aquesta experiència tàctica cooperativa t’obliga a prendre decisions difícils mentre gestiones recursos limitats, cartes de soldats i munició.
 |
| No, no he vist a Ryan, voleu parar ja de preguntar? |
Jaume J i Jordi van representar les tropes americanes en una sèrie de missions on el fracàs era pràcticament inevitable. No perquè no fossin bons estrategues, sinó perquè semblava que els enemics tenien la punteria d’un sniper olímpic. Cada decisió, des de moure's fins a disparar, es convertia en un exercici d’optimisme.
 |
| Nosaltres no demanem reforços, som millors sense. |
En una missió especialment complicada, en Jordi va decidir sacrificar el seu millor soldat per obrir camí... només per descobrir que el camí portava a un carreró sense sortida. A la tercera derrota consecutiva, van decidir que si més no havien guanyat una cosa: un vincle indestructible.
 |
| Amb uniformes nous quedarem superbé a la festa. |
Turbo Town
Deixar anar un grup de jugadors veterans en un joc de carreres i mecànica sembla una aposta segura, però afegeix un manual poc clar i prepara’t per una sessió de rialles i confusió. Turbo Town és un joc ràpid i competitiu on els jugadors han d’optimitzar les seves accions per construir i millorar vehicles mentre corren contra el rellotge (i entre ells).
 |
| carreres... per reparar cotxes per fer carreres |
Jaume dM, Jaume J i Pere J es van posar al volant, però aviat es van veure immersos en una altra missió: entendre per què hi havia símbols als daus que no s’explicaven enlloc. La clau anglesa, protagonista inesperada de la nit, va provocar un debat tan intens que semblava part del joc. Entre rialles i maniobres poc ortodoxes, en Jaume dM va emergir victoriós, demostrant que no només sabia córrer, sinó també desxifrar jeroglífics mecànics.
 |
| Professionals... molt professionals... |
Race for the Galaxy
El món de Race for the Galaxy és tan vast i competitiu com el mateix univers. Aquest clàssic de cartes amb mecàniques de construcció de tauler i gestió de recursos desafia els jugadors a construir imperis galàctics amb estratègia i rapidesa. Cada ronda, els jugadors seleccionen accions en secret, i el seu èxit depèn tant de la planificació com d’endevinar les intencions dels rivals.
 |
| Que la força... ah, no això és d'un altre guió... |
En aquesta ocasió, Jordi, Victor, David i Carlos van posar a prova les seves habilitats intergalàctiques. Algúr va apostar per una estratègia de colonització ràpida, establint colònies a un ritme gairebé insultant, mentre un altre optava per una via tecnològica, acumulant cartes d’exploració com si fossin cromos d’una col·lecció espacial. En Víctor, malgrat uns inicis dubitatius, va demostrar que una bona combinació de desenvolupaments i producció pot donar la volta a una partida. Entre tàctiques i algun error de càlcul (i és que la comptabilitat galàctica no perdona), la partida va ser tan emocionant com el llançament d’un coet.
Keep the Heroes Out!
Si alguna vegada has pensat que els herois dels jocs de rol tenen massa protagonisme, Keep the Heroes Out! és el joc perfecte per a tu. Aquí els jugadors controlen criatures que defensen la seva masmorra d’aquests insuportables aventurers que insisteixen a saquejar-la. Amb una estètica encantadora i mecàniques cooperatives de defensa de torre, aquest joc inverteix els rols habituals i converteix el clàssic dungeon crawling en una festa del caos.
 |
| No passaran! |
Jordi i Jaume J, es van posar a la pell (o més aviat a l’escata, ploma o pelatge) de les criatures monstruoses. Mentre en Jordi dirigia un grup de Gnolls guerrers amb l’entusiasme d’un entrenador Pokémon, en Jaume coordinava un grup de rates infernals que semblaven més preocupades per mantenir-se dretas que per lluitar. La situació es va descontrolar ràpidament quan un grup d’herois especialment tossuts es va endinsar a la masmorra. Entre rialles i crits de desesperació, els monstres van aconseguir mantenir fora els saquejadors... durant 5 minuts.
 |
| La cua per pillar tresors és aquí? L'ultima, si us plau? |
El resultat? Una victòria per als aventurers invasors i una lliçó per recordar: fins i tot els monstres necessiten un bon pla de defensa.
 |
| Les rates sempre estem enfadades. Que mires?! |
Aquesta trobada va ser una autèntica muntanya russa de moments èpics i decisions dubtoses. Entre la tensió de les catacumbes, els reptes submarins i els dilemes del camp de batalla, cada partida va aportar la seva pròpia dosi de diversió i estratègia. I si alguna cosa hem après és que, independentment del resultat, el que realment importa és l’aventura que compartim. Això... i evitar portar quina per als jugadors!
Que no desaparegui el vostre esperit lúdic!
Homedeneu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada