Q58: Firefly 10th Anniversary Collector's Edition, Five Tribes, Challengers!, Cubirds, Trio, Jungo, Lovecraft Letter

Com cada setmana, hem jugat a alguns jocs de taula i us explico...

Una galàxia de partides, una nit per recordar

Hi ha dies en què els daus, les cartes i els taulers prenen vida pròpia, i la realitat es retira humil davant les històries que creem junts. Aquesta trobada va ser un d'aquests moments màgics, on vam recórrer galàxies llunyanes, regnes exòtics i dimensions plenes de tentacles sense perdre mai el somriure ni l’esperit de competició. Prepareu-vos, doncs, per endinsar-vos en el relat d’una vetllada on la nau Serenity va desafiar els Reavers, els djins van manipular destins, les banderes van canviar de mans a cops de carta, i fins i tot Cthulhu va venir a fer-hi una visita abans de marxar a dormir.

 

Firefly 10th Anniversary Collector's Edition

"Firefly" ens porta de cap a l'univers de la sèrie de culte, on cada jugador pilota la seva pròpia nau amb l'objectiu de completar missions, fer diners i evitar tot tipus de problemes... o buscar-los si la paga val la pena. Aquesta edició de luxe brilla per la seva quantitat d'expansions i components espectaculars, ideal per desplegar a taula i somiar que ets en Malcom Reynolds en persona.

 

El nucli de Firefly gira al voltant del "pick-up and deliver", amb una dosi important de gestió de tripulació, equipament i diners. Cada torn, el jugador pot moure’s pel mapa, contractar feina, reclutar tripulants o millorar la nau. A la partida, vam jugar amb l’enginyosa variant de saltar al següent jugador mentre l’actual triava missions, cosa que va mantenir el ritme viu i ens va estalviar veure créixer barbes mentre un altre dubtava entre ser legal o delinquir.

En Jaume va demostrar ser un home d'objectius nobles i recompenses sucoses, acceptant feines d'aquelles que exigeixen travessar mig univers. El problema va venir quan la resta, veient la seva ruta, vam començar a sembrar el seu camí de Reavers com qui planta margarides en primavera. Tot i les habilitats pilotant, esquivant uns salvatges i d'altres, en Jaume va acabar cometent un error èpic: va llençar peces de la nau per alleugerir pes... inclòs el timó. No es pot navegar gaire bé sense direcció, detall menor que va descobrir massa tard. La seva cara en adonar-se’n? Un poema.

 

Mentrestant, en Jordi A, demostrant una eficiència digna de l’empleat galàctic del mes, va anar fent missions com qui recull la compra al mercat. Va protagonitzar un moment estel·lar quan va aterrar la seva nau just tapant el nom del planeta que en Jaume buscava desesperadament, comentant amb una rialla: “No hi havia més llocs per aparcar.”

 

En David, per la seva banda, va viure la versió més autèntica de "sobreviure a l'espai", lluitant per cada crèdit com si fos l’últim oxigen disponible. Va optar finalment per missions il·legals, amb tot el drama afegit que comporta que l'Aliança et pari la nau i decideixi escorcollar fins l'últim racó. Tot i així, va saber reposicionar-se amb una habilitat digne de capità experimentat.

 

Finalment, en Jordi i en Jordi A van aconseguir la victòria, no sense una escena còmica: en Jordi A, tan centrat en pilotar, va oblidar que havia guanyat al equivocar-se comptant mercaderies, exclamant rient: “Jo sé pilotar, no comptabilitat.” Una partida memorable, plena de somriures, tensions espacials i molt d’amor per l'univers de Firefly.

Mecànica principal: Pick-up and deliver.
Jugadors: 1-5 (partida amb 4 jugadors: David, Jordi A, Jaume, Jordi).
Duració estimada: 120-240 minuts.

 

Five Tribes

Five Tribes ens transporta a la mítica terra de Naqala, on els jugadors manipulen tribus antigues per reclamar la supremacia sobre el regne. Inspirat per Les Mil i Una Nits, aquest títol combina el control de territori amb mecàniques de moviment.

 

La mecànica estrella és una mena de Mancala adaptat: reculls meeples d'una casella i els distribueixes un per casella, deixant l'últim per activar l'acció corresponent. A més, has de dominar el mercat, invocar djins i controlar regions per maximitzar punts. Tot això requereix una planificació mil·limètrica... o, com ens va passar, una interpretació una mica laxa de les regles econòmiques.

La partida va ser una primera presa de contacte amb el joc per part de Carles, Jose Luis i Pere, i tot i algun desajust comptable (alguns dirien "creativitat fiscal aplicada a jocs de taula"), en Carles va emergir victoriós.

La corba d’aprenentatge de Five Tribes és suau a l’inici però agafa profunditat ràpidament. Tot i els petits errors, la partida va tenir moments molt bons, en Carles, aplicant més instint que càlcul, va saber col·locar-se en el lloc just en el moment exacte.

Mecànica principal: Mancala, control d’àrees, col·lecció de cartes.
Jugadors: 2-4.
Duració estimada: 40-80 minuts.

 

Challengers!

Challengers! ens submergeix en un torneig d’estil capture the flag, on cada jugador construeix la seva baralla de cartes per enfrontar-se en duels ràpids i furiosos. Aquí la gestió del teu equip és tot, mentre la partida avança a un ritme trepidant. Es tracta d’una mena de deck-building simplificat: triem noves cartes entre rondes i millorem la baralla, però els combats són automàtics: es gira una carta, es compara força i es decideix qui es queda amb la bandera. La partida amb Jordi, David, Jose Luis i Jaume va ser un exemple brillant de com aquest joc pot generar caos i rialles a parts iguals.

 

En Jordi va patir el que podríem anomenar una "crisi d’identitat tàctica", amb una baralla que feia aigües com un vaixell de paper. Jose Luis va capturar algunes banderes, però va quedar-se a les portes de la glòria. David, que va començar amb un desastre absolut ("he vingut a perdre amb estil", va comentar), va trobar el ritme al segon duel, amb combinacions que van fer tremolar rivals i tauler.

 

El duel final entre David i Jaume va ser d'alta tensió. David, amb una baralla tan afinada com una espasa d’acer valiri, va derrotar amb autoritat a Jaume i es va proclamar campió. La sensació general va ser que Challengers! és molt més profund del que sembla, i que saber construir bé la baralla és gairebé més important que la sort inicial.

Mecànica principal: Deck-building automàtic, torneig d'enfrontaments.
Jugadors: 1-8.
Duració estimada: 45 minuts.

 

Sessió de fillers: Cubirds, Trio, Jungo i Lovecraft Letter

Cubirds ens proposa reunir bandades d’ocells de la mateixa espècie col·locant i recollint cartes de manera intel·ligent. El seu art minimalista de figures cúbiques és tan encisador que gairebé oblides que estàs pensant amb més estratègia que un falcó planejant un atac. Cada jugador intenta completar bandades per guanyar cartes d'espècie. La mecànica bàsica és col·locar ocells a la fila central i agafar d'aquesta fila els ocells iguals per formar noves col·leccions.

 

José Luis va demostrar tenir una mà esquerra excel·lent per domar flamencs, tucans i tallarols de canya, portant-se la victòria en una partida molt disputada. En aquest joc les decisions semblen senzilles, però qualsevol error de càlcul et pot deixar sense possibilitats just quan tenies la mà plena de pit-roigs. No és fàcil decidir quan expandir la teva mà i quan llançar-te a completar una bandada, i els somriures i sospirs es van alternar a cada jugada.

 

Com a curiositat us escric el nom de les espècies d’ocells que apareixen al joc, en català i castellà:

 

Català	Castellà
Flamenc	Flamenco
Tucà	Tucán
Ànec collverd	Ánade real
Garsa	Urraca
Pit-Roig	Petirrojo
Òliba	Lechuza
Tallarol de canya	Curruca de caña
Guacamai	Guacamayo

Mecànica principal: Gestió de mà i col·lecció d'objectes.
Jugadors: 2-5.
Duració estimada: 20-30 minuts.

Trio és un joc de memòria i deducció on l’objectiu és trobar tres cartes iguals, tot aprofitant el teu record i una mica d'astúcia per anticipar moviments aliens. Cada torn pots preguntar, mirar o robar cartes, amb l'objectiu de formar "trios". La senzillesa de la norma contrasta amb la complexitat que es crea al cap de pocs minuts, especialment quan algú confon el set amb el tres perquè ja han passat cinc jocs i la fatiga fa estralls.

 

Jordi va demostrar ser un mestre del record selectiu: si bé no recordava on havia deixat les claus aquell matí, sí que sabia exactament on s’amagaven tres números iguals al tauler. Va guanyar amb autoritat, entre somriures i bromes sobre memòria "de peix" (tot i que un peix no hauria tingut cap possibilitat).

Mecànica principal: Memòria i deducció.
Jugadors: 3-6.
Duració estimada: 20 minuts.

 

Jungo és un altre filler ràpid que manté l’estètica colorida i minimalista del Trio, però amb una nova capa d’interacció directa i ritme vertiginós. Aquí els jugadors intenten guanyar cartes jugant el número correcte al moment oportú, amb una mica de gestió d’oportunitats. Jordi va repetir èxit, demostrant que la seva intuïció estava a ple rendiment.

 

Mecànica principal: Gestió de mà i interacció directa.
Jugadors: 2-5.
Duració estimada: 15-20 minuts.

 

Lovecraft Letter barreja el clàssic Love Letter amb la temàtica inefable dels Mites de Cthulhu, afegint la possibilitat de tornar-se boig... i que això et doni avantatge! La base del joc és la mateixa: jugar una carta i aplicar el seu efecte, intentant eliminar els altres o ser l'últim en peu. Però aquí, si et tornes boig, pots jugar cartes especials que poden capgirar la partida de manera dramàtica.

 

En Jaume, fidel als vells costums (o a la manca de seny), va tocar la bogeria com l'abraçada d'un antic primigeni. Va aconseguir guanyar tot invocant Cthulhu, amb un final de partida digne d'un relat de Lovecraft: rient, amb una mà estirada cap a un horitzó que només ell semblava veure. Sens dubte, un final de jornada tan divertit com podíem esperar.

Mecànica principal: Dedueix i juga amb gestió de mà + bogeria temàtica.
Jugadors: 2-6.
Duració estimada: 20-30 minuts.

Així va transcórrer una trobada memorable: entre viatges per galàxies remotes, regnes encantats i abismes lovecraftians, vam riure, vam patir i vam celebrar cada petita victòria i cada gran desastre. El més important no van ser els punts, les banderes ni els diners aconseguits, sinó les històries que ens vam emportar, aquelles petites anècdotes que encara et fan somriure dies després.

Ja esteu apuntant data per la propera, oi? Perquè si una cosa és segura és que les històries no s’expliquen soles: cal tauler, daus, amics... i una bona dosi d’atreviment.

Que no desaparegui el vostre esperit lúdic!

Homedeneu