dissabte, 12 d’octubre del 2024

Q30: Coimbra, Shogun, Village Attacks, Tichu, Crooks, Paper Dungeon


Com cada setmana, hem jugat a alguns jocs de taula i us explico...


 Aquest divendres, el nostre grup es va trobar amb l’agenda carregada de batalles, estratègies i aliances dubtoses. La primera parada del viatge ens va portar a un obscur castell, on com a monstres, vam defensar la nostra llar de la turba enfurismada amb Village Attacks. Després vam posar rumb a Coimbra on ens vam submergir en el poder dels monestirs i les rutes comercials d’una de les ciutats més influents del Renaixement. Sense donar-nos un respir, vam viatjar al Japó feudal amb Shogun lluitant per la supremacia en una batalla d’estratègia militar, i també vam visitar Dungeons... de paper. Per trencar la tensió, vam canviar les espases per cartes a Tichu, un joc de "bazas" ple de traïcions amistoses. Finalment, com a bons mafiosos, ens vam endinsar en la guerra de bandes de Crooks, on els números podien ser més mortals que qualsevol pistola.

 Village Attacks: Defensant el castell amb estil

Si mai heu desitjat estar en el paper del monstre, Village Attacks és el vostre somni fet realitat. Aquí no som herois, sinó monstres que, amb una mica de mala sort, han acabat tancats en un castell. La missió és clara: la turba de vilatans està armada amb forques, torxes i una bona dosi de valentia (o estupidesa, depenent de com ho vegis), i nosaltres hem de resistir fins que se’n cansin o, preferiblement, fins que no en quedi ni un per seguir lluitant.


 La partida va començar amb un desplegament digne d’una pel·lícula de terror clàssic. Vampirs ancestrals treien energies dels enemics, la súcube encantava als grangers despistats, terribles caçadors que enviaven els seus llops a atacar i liches i monstres que extreien energia a distància. Village Attacks té una mecànica basada en col·locar trampes, utilitzar les habilitats especials de cada monstre i una gestió acurada de l'energia per activar les accions més poderoses en el moment oportú.


 A la fi, vam resistir l’assalt amb solvència, enviant un clar missatge als vilatans: aquest Halloween no els serà fàcil desfer-se de nosaltres.

 

Coimbra: Els mecenes del Renaixement

Després d’haver defensat el nostre castell, vam canviar de xip totalment per endinsar-nos en la sofisticació de Coimbra. Ambientat en el Renaixement, aquest joc de gestió de recursos i influència té una mecànica basada en la col·locació de daus per adquirir cartes de personatges poderosos i utilitzar les seves habilitats per expandir el nostre poder.


 En aquest joc, l’Hèctor a demostrar que tenia clar l'objectiu des del principi i va seguir una estratègia que, tot i que aparentment discreta, va donar els seus fruits. Coimbra destaca per l'equilibri constant entre voler ser el primer en triar cartes valuoses, però sense malgastar els recursos necessaris per mantenir la influència en els diversos sectors de la ciutat. Els daus que uses per obtenir cartes també defineixen l'ordre de recollida i el cost de les mateixes, afegint un nivell de tensió que es manté durant tota la partida.


 Shogun: El Japó en flames

Sense gaire temps per descansar, vam canviar les robes de comerciants del Renaixement per les armadures de senyors de la guerra al Shogun. Aquest joc combina la gestió de recursos amb la batalla tàctica, on els jugadors lluiten per dominar el Japó feudal. Una de les seves mecàniques més icòniques és la torre de combat, una estructura on s’introdueixen els exèrcits, i les unitats que surten decideixen el resultat de la batalla. La sensació de veure com els teus soldats cauen o sobreviuen per pura sort és un component clau del joc.


 Les batalles a Shogun no es decideixen només amb força militar; gestionar els recursos i planificar els atacs de manera que no es quedi la teva terra indefensa és tan important com guanyar els combats. 


 Amb la torre de combat vomitant exèrcits a l’atzar, els combats es van succeir amb un cert grau d'imprevisibilitat, però això no va evitar que en David, fidel a la seva estratègia calculada, sortís victoriós. Amb una combinació d’habilitat estratègica i un toc de sort, va aconseguir guanyar la partida, recordant-nos que al Japó feudal, tot pot canviar en un instant.


 Tichu: El rei de les cartes

Després de tanta tensió, vam necessitar una mica de diversió més lleugera, i Tichu va ser el joc perfecte per a això. És un joc de cartes on l'objectiu és guanyar "bazas" mitjançant combinacions de cartes, però amb una capa de profunditat estratègica que el separa dels jocs de cartes més senzills. Aquí, la compenetració entre companys de joc és essencial.


 L’Albert, un mestre Jedi expert en Tichu, i el seu padawan José Luis, van formar equip contra l’Hèctor i en Jaume. La partida va ser una autèntica muntanya russa, amb els equips alternant-se en les victòries. Una de les claus del joc és saber quan anunciar un Tichu, un moviment arriscat que pot fer guanyar o perdre molts punts de cop. 


 La partida va acabar amb una victòria per l’equip d’en Jaume (arriscat i sorprenent) i l’Hèctor (pacient i analític), gràcies a una jugada final que va deixar tothom rient. Tothom va coincidir que el joc havia estat molt intens i emocionant, aprenent cada vegada més i gaudint de la companyia.

Crooks: La màfia no perdona

Per acabar la jornada, vam treure les cartes de Crooks, un joc on les famílies mafioses competeixen per controlar la ciutat a través de suborns, enganys i, per descomptat, una mica de violència calculada. En aquest joc, cada jugador recluta gàngsters amb habilitats especials per intentar aconseguir els millors territoris.


 En aquesta partida, les puntuacions van ser molt ajustades, i qualsevol error podia ser fatal. Crooks combina una gestió personatges i habilitats amb una mecànica de deducció i probabilitat que manté els jugadors en suspens fins a l'últim moviment


 Paper Dungeon: una masmorra... de paper

Ah, i no podem oblidar la nostra incursió final a Paper Dungeon, un brillant exemple de com un roll & write pot transformar una aventura de masmorres en un joc compacte però ple d'estratègia. En aquest joc, els jugadors llancen daus i anoten les seves accions a la seva fulla de masmorra, planejant amb cura els seus moviments per derrotar monstres, aconseguir tresors i millorar les seves habilitats.

 


En David va dominar la partida, aprofitant al màxim els daus per optimitzar el seu recorregut a través de la masmorra. La Montse no es va quedar enrere, i amb una combinació intel·ligent d’estratègia i una mica de sort amb els daus, gairebé li va prendre la victòria en l'última ronda. Però en David va mantenir el seu avantatge per un marge molt ajustat, proclamant-se vencedor d'una partida on cada decisió va comptar. Paper Dungeons ens va deixar clar que, fins i tot en un joc de "roll & write", l'estratègia i l'astúcia poden ser tan emocionants com en qualsevol dungeon crawler clàssic.

Que no desaparegui el vostre esperit lúdic!

Homedeneu

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada