Q45: Devir Fest, Art Society, Mistborn, Rock Hard 1977, Underwater Cities, Tavernas de Valfonda, Snow Tails, K2, La Comunidad del Anillo: El juego de bazas

Un, dos... un, dos, tres...

Com cada setmana, hem jugat a alguns jocs de taula i us explico...

Un cap de setmana memorable: Devir Fest i una trobada plena de jocs

 Les trobades, per als jugadors habituals tenen un encant especial, i aquest no va ser l'excepció. Amb la banderola de "Badalona Jugona" ben alta, vam assistir a la tan esperada Devir Fest, un esdeveniment que prometia diversió, companyia i un munt de jocs. La festa va complir les expectatives: taules plenes, regals, bon ambient i l'oportunitat de compartir moments amb personalitats destacades de l'univers dels jocs de taula.

 A l'entrada, l'associació "Juguem!" ens va rebre amb els braços oberts. En Guillem, l'Elías i l'Ivan es van convertir en els nostres aliats perfectes per gaudir de la jornada, demostrant ser tant excel·lents jugaires com conversadors. Entre partida i partida, els regals i les begudes fluïen amb alegria, i aquells moments de germanor van reafirmar el que ja sabíem: els jugadors som una gran família.

 També vam tenir el plaer de saludar i xerrar amb figures mediàtiques com en Benja, Xavi Garriga i Kenya de Devir; els podcasters Javi i Jaume de "El Tiradados"; Jordi del canal "Generational Gaming"; Josep Busquest del canal “El Experto”; el mag i comunicador Jordi Pota; Black Meeple i Nano de "Funatic Channel"; i molts altres, incloent-hi creadors com Eloi Pujadas i Maria Rosa Ruiz, autora del llibre "Crecer jugando". El local, ple de gom a gom, era un reflex del creixement imparable del nostre hobby.

 

Però, com sempre, les bones històries de taula no acaben aquí. Després d'aquesta jornada única, vam continuar la festa amb una trobada de jocs que ens va deixar grans moments per recordar. Us ho expliquem tot a continuació:

Art Society

Jugar i col·leccionar, a vegades costa veure la diferència...

 Aquesta petita joia, ens porta al món de l’art i les subhastes. Amb un màxim de 4 jugadors, el joc ens situa en la pell de col·leccionistes d’art que intenten reunir les obres més valuoses per decorar les seves cases. Cada ronda, els jugadors liciten per les obres disponibles, amb estratègies que oscil·len entre maximitzar beneficis i sabotejar els plans dels rivals.

Ofereixo 20 milions pel quadre del plàtan. És una inversió...

 En la nostra partida, l'Ivan va demostrar ser el rei de les subhastes, aconseguint una paret de menjador absolutament plena de decoracions. Els comentaris no es van fer esperar: "Ivan, això t’ho mira un psiquiatre i et diagnostica Diògenes artístic". 

Un quadre més i prou...

 

Guillem i l'Elías van optar per una estratègia més conservadora, però no van poder competir amb la determinació obsessiva d’Ivan. Jaume, al seu torn, va apostar fort per una sola obra clàssica, però al final va veure com el seu monopoli artístic es desinflava davant l’allau d’adquisicions de l’Ivan.

Mistborn: The Final Empire (Deckbuilding Game)

Aquest joc de construcció de mazo de pròxima publicació en castellà per Devir, està basat en l’univers literari de Brandon Sanderson. Permet de 2 a 4 jugadors i convida els participants a prendre el rol de rebels que lluiten contra el Lord Legislador en un món opressiu i ple de traïcions.

 

Volies metall? Toma metall! Zas a tota la cara!

L’Albert va ser el gran protagonista de la nostra partida, demostrant un domini impressionant de les mecàniques. Com bé va dir un dels jugadors, "Això no és un deckbuilding, és un one-man show!". El seu control dels recursos i la capacitat de sincronitzar habilitats va deixar a la resta de participants amb la sensació d’estar jugant una lliga diferent. 

He de mantenir la calma, estar tranquil... EH TU!! QUE FAS!

Tot i això, en Jaume, en Manel i en Jordi A. van tenir moments destacats, demostrant que, fins i tot sota l’ombra d’un campió, el treball en equip és essencial per enfrontar-se a un enemic tan despietat com el Lord Legislador.

I l'endemà a Badalona Jugona...

Rock Hard 1977

Bona nit malparits!

 Un dels jocs més divertits de la jornada va ser aquesta petita perla sobre la creació de bandes de rock. Aquest títol per a 2-4 jugadors és un festival d’estratègia i rivalitat musical. Cada jugador competeix per convertir-se en la banda més emblemàtica de 1977.

TWIIINNGGGG! TWWONG ZINGGGGG! Oh yeah

 El joc es un euro més sense complicacions amb la interacció típica de trepitjar accions, però està molt ben tematitzat. La asimetria dels jugadors, la excel·lent presentació i qualitat dels materials, el disseny, el text dels esdeveniments i accions, tot, tot et trasllada als 70 i a intentar triomfar amb la teva banda. 

Avui no vaig al curro, vull assajar

 Ja sabem que amb bons jugadors, surten bones partides, però aquí el joc va col·laborar per crear una tarda memorable. Una partida competitiva amb riures i vivint escenes com a la pel·lícula “Rock Ages” un musical sobreactuat però que caricaturitza aquella època de forma divertida i et farà somriure. 

 

La partida va acabar amb un final d’infart: tots els jugadors empatats fins a l’última ronda! L’Albert es va marcar un solo de guitarra tan espectacular que li va donar el punt de la victòria, mentre tots els altres reconeixíem el seu talent musical (o potser la seva sort descarada). 

 

No estem de festa, estem creant.

 

La decisió final? Formar una banda de debò, tot i que encara no tenim clar si serà de música o de jugadors professionals.

Ouh mama!

 Underwater Cities

Els mars són el nou horitzó per a l'expansió de la humanitat, però només els gestors més hàbils poden construir ciutats submarines que siguin veritablement sostenibles. En Underwater Cities, un eurogame complex dissenyat per Vladimir Suchy, els jugadors competeixen per crear una xarxa de ciutats sota l'aigua mentre optimitzen recursos limitats com el plàstic, el ferro i els nutrients per mantenir les seves infraestructures en funcionament.

Blup... blup...

 Les mecàniques principals giren al voltant de la col·locació de cartes i treballadors, amb un sistema elegant de connexió entre accions i les cartes disponibles. A més, la partida afegeix un element de tensió gràcies a la necessitat constant d'equilibrar el desenvolupament amb la capacitat de subministrar recursos a les teves ciutats.

Uajo el marr... Uajo el marrr...

 Durant la nostra partida, Pere, Jordi B i Carlos es van submergir en aquest repte. Pere va desplegar tota la seva habilitat en els euros, construint una xarxa de ciutats tan eficient que semblava que ja tingués experiència dirigint Atlantis. Jordi B va tenir moments brillants però va acabar encallat en un coll d'ampolla de recursos, mentre Carlos va apostar per una estratègia més creativa que no va acabar de prosperar. La victòria va ser per a Pere, que no va donar cap opció als seus rivals ni al fons marí.

Tavernas de Valfonda

El món de les tavernes és un lloc caòtic però ple d’oportunitats. En Tavernas de Valfonda, dissenyat per Wolfgang Warsch, els jugadors es posen a la pell de propietaris d’una taverna que han de fer créixer amb la millor gestió possible. Les mecàniques principals inclouen construcció de mazos, gestió de daus i optimització dels recursos disponibles per atreure la clientela més lucrativa.

Senyor, li repeteixo que la cervesa sense alcohol no és cervesa

 La partida va estar protagonitzada per Víctor, Montse, Blai i David, amb resultats força divertits. David es va revelar com un mestre de la gestió... o potser simplement tenia sort amb els daus? 

Una altre ronda i apunta-la al meu compte!

 Aquest joc, apte per a 2 a 4 jugadors, combina de manera molt temàtica les mecàniques de construcció de mazos amb la gestió tàctica de daus, oferint una experiència accessible però amb profunditat suficient per mantenir els jugadors experts enganxats.

Snow Tails

Si alguna vegada has somiat amb participar en una cursa de trineus enmig d’un paisatge nevat, Snow Tails és el joc perfecte per a tu. Creat per Gordon i Fraser Lamont i publicat per Asmodee, aquest títol captura tota la tensió i l’estratègia necessàries per arribar a la meta amb els teus gossos. Les mecàniques principals es basen en la gestió de cartes per controlar la velocitat i la direcció del teu trineu, esquivant obstacles i prenent corbes amb precisió.

Ara no sé si les curses de trineus son olímpiques o no, però vaja, si el breakdance ho és...

 En la partida, Víctor, Montse, Blai i David van demostrar que les curses no són només una qüestió de velocitat. Blai va tenir seriosos problemes amb el control del seu trineu, mentre Montse lluitava per mantenir els seus gossos concentrats. En canvi, David semblava estar en perfecta sintonia amb la seva quadrilla canina i es va escapar cap a la meta amb una victòria còmoda. "Només he sortit a passejar els gossos," va dir amb un somriure murri, mentre els altres encara intentaven recollir els seus trineus dispersos per la pista.

Qui ha posat un bosc enmig de la pista?

 Aquest joc, pensat per a 2 a 5 jugadors, destaca per la seva senzillesa i per oferir una experiència emocionant i temàtica, perfecta per a jugadors que gaudeixen d’una bona competició.

K2

Escalar muntanyes pot ser una experiència d’alta tensió, especialment quan la meteorologia juga en contra teva. En K2, un joc dissenyat per Adam Kaluza, els jugadors han de portar els seus escaladors al cim i fer-los tornar amb vida, tot gestionant els riscos de l’altitud i les condicions climàtiques canviants.

Tira cap amunt! Puja! Puja!

 La partida entre Nacor i Jaume va ser un duel èpic. Mentre Nacor optava per una estratègia conservadora però efectiva, Jaume va arriscar massa, deixant els seus escaladors atrapats en una tempesta brutal. Amb la seva victòria assegurada, Nacor va passar literalment pel costat dels cossos congelats dels rivals. "Temàtic fins al final," va dir Jaume amb un somriure glaçat mentre felicitava el seu oponent.

No se si hem de pujar al cim o fer estàtues de gel...jo faré la segona opció, segur que guanyo

 Aquest joc es pot jugar de 1 a 5 jugadors i inclou mecàniques de gestió de mà i presa de riscos, oferint una experiència competitiva que posa a prova les habilitats tàctiques dels jugadors.

La Comunidad del Anillo: El juego de bazas

En aquesta reinterpretació de la famosa trilogia de Tolkien, La Comunidad del Anillo: El juego de bazas, els jugadors assumeixen els rols de personatges icònics mentre treballen junts per superar els desafiaments dels capítols inicials de l’aventura. Aquest joc combina mecàniques de joc de bazas amb una narrativa temàtica.

La panda dels anells te el GPS cremat. A caminar una altre vegada!

 En la nostra partida, Víctor, Montse, Blai i David van unir forces per superar els dos primers capítols. Les decisions tàctiques van ser claus, ja que cada carta jugada podia marcar la diferència entre l’èxit i el fracàs. Tot i que el grup va treballar bé en equip, encara quedava molt per fer en el camí cap a Mordor. Els moments de tensió i cooperació van ser constants, amb algun que altre "golumisme" en les cartes jugades.

Sam, vols venir a Mordor CAMINANT??

 Aquest joc cooperatiu està pensat per a 2 a 4 jugadors, i és ideal per a aquells que busquen una experiència narrativa rica amb elements estratègics en cada mà de cartes.

 Amb aquesta quedadad amb trepidants concerts de Rock, aventures submarines, curses de trineus desbocades, cims gelats i tavernes plenes d'activitat, tanquem una jornada intensa de jocs que ens ha deixat amb ganes de més. Ens retrobem la setmana vinent per continuar explorant nous mons, reptes i estratègies.

Que no desaparegui el vostre esperit lúdic!

Homedeneu