Com cada setmana, hem jugat a alguns jocs de taula i us explico...
Runebound 3a edició: Enfrontant el terrible drac Margath
A la taula principal, la batalla estava a punt d’esclatar. Runebound 3a edició ens oferia una oportunitat per convertir-nos en herois i enfrontar-nos al llegendari drac Margath. Cada jugador controlava un heroi amb habilitats úniques, explorant el món fantàstic de Terrinoth, equipant-se i, és clar, mirant de no morir en l’intent. No es tractava només d’explorar i recollir or, sinó de decidir en quin moment estaves prou fort per enfrontar-te a les amenaces més perilloses. ¿Apostaries per guanyar temps recollint més artefactes o t'arriscaries en un duel abans que algú altre ho faci?
Després de diverses hores d'aventura, només Pere seguia en la seva cursa per la victòria. Controlava una heroïna que semblava més inclinada a esquinçar monstres amb les dents que a esperar ajuts màgics. L'espasa brillava al sol del crepuscle, però res semblava prou brillant com per fer front a la majestuosa ombra del drac Margath. La resta de nosaltres, abatuts i esgotats després de múltiples intents fracassats d’acumular prou força, observàvem com Pere s’apropava al final de la nostra destinació comuna: el caos o la glòria.
L’enfrontament va ser èpic. Pere es va enfrontar al drac amb una combinació de pura sort i estratègia calculada. El crit de victòria es va sentir a tota la sala… o potser era el drac, que per fi descansava.
Arkham Horror LCG: Campanya “Los confines de la tierra”
Si hi ha un joc que sap mantenir-nos amb els nervis de punta, aquest és Arkham Horror LCG. La campanya de "Los confines de la tierra" ens va portar a les fredes terres inhòspites de l'Antàrtida, on les nostres investigacions es van veure interrompudes per horrors indescriptibles.
En aquesta sessió, el primer episodi ens va preparar per un viatge ple de decisions que, un cop preses, marcarien el destí de cada investigador. Com és habitual en Arkham, l’elecció no era entre el bé o el mal, sinó entre el mal i el pitjor.
Harakiri: El contraatac del Shogun
No tot era terror còsmic aquell dia. També hi havia espai per a les arts marcials i l’estratègia al pur estil Harakiri. Aquest joc ens porta al Japó feudal, on ens convertim en guerrers que intenten derrocar un Shogun despòtic. Però el camí no és fàcil: el Shogun no es queda de braços plegats mentre els nostres samurais fan estralls als seus dominis. A mesura que avançàvem, els seus sicaris, que semblaven trets d’un malson, van començar a assetjar-nos, destrossant poblats innocents mentre nosaltres tractàvem de resistir.
Al final, el Shogun ens va obligar a replegar-nos i reconsiderar les nostres estratègies per a la següent batalla. Sabíem que la lluita seria llarga, però també sabíem que el desafiament ens mantenia enganxats. Quan vam guardar les figures dels samurais, ja estàvem planejant com tornar amb més força i vèncer aquell malvat Shogun la pròxima vegada. Segurament cometrem errors durant el camí, però qui està dormint, no s’entrebanca mai. I nosaltres estem ben desperts.
Reinos de papel: Construint dominis amb enginy
Després de tanta tensió, va arribar el torn de relaxar-nos amb una mica de construcció de dominis… Aquest simpàtic joc de cartes ens fa calcular cada moviment entre atacar i construir, buscant sempre el balanceig perfecte per mantenir un progrés constant. A la partida d'aquell dia, Jaume i Jordi van demostrar les seves habilitats construint imperis de paper que semblaven indestructibles, fins que, és clar, es van començar a atacar entre ells.
El mecanisme del draft en aquest joc és clau, i cada ronda veiem com les expressions de concentració creixien a mesura que les opcions es reduïen. Entre rialles i queixes amistoses, els dominis anaven creixent, però al final va ser Jaume qui va dominar, acumulant suficients punts de victòria per convertir-se en el rei de paper. Jordi, amb un somriure, només va poder exclamar: “A la pròxim draft, ni un tros de carta et deixaré”.
Pequeñas grandes mazmorras: Un gran repte en una petita caixa
Per tancar la jornada, vam obrir una caixa aparentment inofensiva, però que amagava una sorpresa: Pequeñas grandes mazmorras. És fascinant com un joc tan petit pot tenir tants components. Aquest dungeon crawler en miniatura ens va posar a prova amb un desafiament èpic dins d’un espai reduït explorant passadissos i enfrontant-nos a tota mena de criatures
Tot i ser cooperatiu, la comunicació és la clau per no acabar en una emboscada o perdre’s en algun racó fosc. Els combats ràpids i l’estratègia col·laborativa van ser el punt fort de la partida.
En conclusió, va ser una jornada intensa, plena d’aventures, monstres, dominis de paper i estratègies militars. Cadascun dels jocs ens va oferir una bona experiència, i, com sempre, la interacció entre jugadors va ser la clau per crear bons moments.
Que no desaparegui el vostre esperit lúdic!
Homedeneu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada